màltza , nf: martza Definition genia de cosa unu pagu bianca e cagiada chi si podet fàere in freaduras, segadas o tretu infiammau, fata de carre chi morit, mícrobbos, glóbbulos biancos e abbadúgia Synonyms e antonyms mamaja, mammai 1, mammana, matéria, materiatzu, sagna 1 / cdh. màlcia Sentences tzegu est su corpus dadu a su machine mundhanu, incaminadu in vias malas, fiore un'ora, e cras… martza e pudine (P.Casu) Scientific Terminology mld Etymon itl. marcia Translations French pus English pus Spanish pus Italian pus German Eiter.

martzidúra , nf Definition su martzire, su si fàere a martza, regollimentu de matéria, cosa pudrigada Synonyms e antonyms impostemadura, sanzidura / ttrs. matzidura Etymon srd. Translations French purulence, suppuration English purulence Spanish purulencia Italian purulènza, suppurazióne German Eiter.

matéria , nf Definition sa martza (carre chi morit, mícrobbos, glóbbulos biancos e abbadúgia) comente si faet o essit de una fruschedha / fàcia de m. = cara in colore de tela, isarboliu, ispanàciu Synonyms e antonyms maltza, mamaja, mammai 1, mammana, materiatzu, sagna 1 Sentences ndhe at isgutadu su late in matéria ◊ eo apo cordozu finas de ischitzare una buischedha in carre anzena pro ndhe bogare sa matéria ◊ sa matéria a chilos li falet a chie tzacat fogu!◊ po ndhe ciupire sa matéria dea sa fruschedha pòngio paperi Etymon itl. matèria Translations French pus English pus Spanish pus Italian pus German Eiter.

sàgna 1 , nf: sàngia, sanza Definition sàmbene malu, guastu, cun matéria chi essit de una feria chi si est ufrada, ma fintzes sa essidura etotu; in cobertantza, fintzes arrennegu, afuta Synonyms e antonyms maltza, mamaja, mammai 1, mammana, matéria, sanzida / postema / ascru, ódia, tírria Idioms csn: èssere una sacheta de sagna (nadu de ccn.)= odiosu, malu, de naturale malu; trigu in sàngia = modhe, ingranindhe ma ancora latelate Sentences si est mortu unfrau de sàngia e de malítzia ◊ dae cussas malandras e piaes sàmbene e sanza bidio calendhe 2. sa sàngia aferenat s'esisténtzia ◊ ses patindhe dolore e sàngia ◊ ma càstia cussa faci de sàngia ita at fatu! ◊ cussu? cussu est papau de sa sàngia!◊ ndi faint de cherpai de sa sàngia, is bixinus, candu si ant a biri!… Etymon ltn. sania Translations French pus, envie English pus, envy Spanish pus, sanies, envidia Italian pus, sàngue màrcio, invìdia German Eiter, Neid.

«« Search again