Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

màdria 1 , nf: matria Definitzione vite, orrugu de cosa tundhu e longu (prus che àteru metallu), sèmpere prus finóngiu de sa conca a sa punta e cun d-unu surcu chi girat a caragolu a manera chi sa crista, comente si faet girare a fortza, s'incàsciat in mesu de sa linna e dha poderat firma / partes de una m.: iscógliu o conca, ferme a caragolu, passu, punta Sinònimos e contràrios via 2 Frases sa motocicreta l'apo revistada in donzi màdria, ma no bi cheret partire gai etotu Ètimu itl. madre Tradutziones Frantzesu vis Ingresu screw Ispagnolu tornillo, rosca Italianu vite Tedescu Schraube.

màdria 2 màdre 1

madría, màdria , nf: madriche, màdriche, madriga, madrighe, màdrighe, madrija, màrdiga, mardighe, matrica, matriche, màtriche Definitzione frammentu bíschidu (aghedu, pane lassau cruo de sa cota passada) iscagiau in abba caente e sale e unu pagu de farra e lassau pesare, de ammesturare impastandho po fàere totu sa cota noa de su pane; late imbischidau, aghedu, cagiau aghedu po fàere giodhu, o fintzes giodhu etotu chi si lassat a frammentu po ndhe fàere àteru Sinònimos e contràrios ammentarzu, fermentarzu Maneras de nàrrere csn: betare sa madrighe: sòrbere su frammentarzu in abba caente e sale, impastèndhelu cun paga farina de meschiare a totu s'àtera cumassendhe, candho sa madrighe est pesada; madrighe de aghedu = su fiore de su binu, zenia de mufa chi lu faghet aghedare; lassare sa madrighe (nadu in suspu) = fàghere una cosa chentza che la finire totu; boe de madrighe = boe mannu, betzu; pònnere sa madrighe in ccn. logu (nadu de unu)= istentàresi a tropu; no pesare sa màdriche a ccn. (ómine) = no podet fàghere fizos Frases sa suetora ponet in su pane sa madrighe ◊ sa madrija faghet pesare su pane ◊ est andhata a petire unu cantedhu de matrica ◊ videndhe sezis comente devet èssere sa màtriche vona? ◊ fetzet su piaghere de mi zare unu talighedhu de frammentazu ca depo preparare sa mardighe! 2. li aiant illepiatu s'istaca e in cuile no bi li aiant lassatu mancu sa matriche de su late víschidu 3. oe za dh'at posta sa madrighe in su tzilleri, frade tou!… Terminologia iscientìfica pne Ètimu ltn. matrice(m) Tradutziones Frantzesu ferment, levain, enzyme Ingresu ferment Ispagnolu levadura, fermento, diastasa, enzyma Italianu ferménto, enzima Tedescu Ferment, Enzym, Gärungserreger, Hefe, Germ.

«« Torra a chircare