bíde , nf: bidi,
vide Definitzione
genia de linna chi faet a cannàile longu e fine si no est pudada, est de tantas calidades, faet fògia manna a bicos, bogat su frutu (àghina, ua) a gurdone
Sinònimos e contràrios
aidi,
salmentu
Maneras de nàrrere
csn:
b. americana = zenia de bide areste, bide chi si prantat a fàghere a barbatella pro l'innestare a b. sarda (sa chi batit frutu bonu); canna de b. = pértia, itl. tràlcio (a bortas est totu su fundhu puru, candho sa b. est fata a bérgula); filu de bide = órdine, giuali
Frases
sa bide si podet pesare a fundhos minores o a bérgula ◊ sa bide si pudat tra frearzu e martu ◊ sa bide sarda agguantat de prus s'assutore
Terminologia iscientìfica
frt, Vitis vinifera ssp. vinifera
Ètimu
ltn.
vite(m)
Tradutziones
Frantzesu
vigne,
cépage
Ingresu
vine
Ispagnolu
vid
Italianu
vite,
vitigno
Tedescu
Weinrebe,
Weinstock.
brandalliéri , nm Definitzione
bide, pértiga, sarmentu americanu
Tradutziones
Frantzesu
vigne americaine
Ingresu
American vine
Ispagnolu
vid americana,
labrusco
Italianu
vite americana
Tedescu
Art Weinstock.
cabidiàna , nf: cabudiana,
capidiana,
caburiana Definitzione
de duas pudas de sa bide, sa prus in artu, sa primu pértiga de su sermentu, sa chi portat s'ogu de frutu e chi si lassat prus longa (e fintzes sa pértiga noa chi faet)
Sinònimos e contràrios
barriadorza,
carriadòrgia
| ctr.
codiana
Frases
su bentu mi ndi at isciusciau totu sa caburiana, in bíngia
Terminologia iscientìfica
bng
Tradutziones
Frantzesu
sarment fructifère
Ingresu
vine-shoot
Ispagnolu
sarmiento fructífero
Italianu
tràlcio di vite fruttìfero
Tedescu
Rebling.
màdria 1 , nf: matria Definitzione
vite, orrugu de cosa tundhu e longu (prus che àteru metallu), sèmpere prus finóngiu de sa conca a sa punta e cun d-unu surcu chi girat a caragolu a manera chi sa crista, comente si faet girare a fortza, s'incàsciat in mesu de sa linna e dha poderat firma / partes de una m.: iscógliu o conca, ferme a caragolu, passu, punta
Sinònimos e contràrios
via 2
Frases
sa motocicreta l'apo revistada in donzi màdria, ma no bi cheret partire gai etotu
Ètimu
itl.
madre
Tradutziones
Frantzesu
vis
Ingresu
screw
Ispagnolu
tornillo,
rosca
Italianu
vite
Tedescu
Schraube.
rabatzòne, rabatzòni , nm Definitzione
fundhu de bide (mescamente andhau male, sicau)
Sinònimos e contràrios
cocina,
truigu
Frases
pro su fogu batiat chimuza e calchi rabatzone
Ètimu
ctl.
rabassó
Tradutziones
Frantzesu
cep de vigne
Ingresu
vine stump
Ispagnolu
cepa de vid
Italianu
céppo di vite
Tedescu
Rebenstamm.
salméntu , nm, nf: sammentu,
sarmenta,
sarmentu,
sermenta,
sermentu,
silmentu,
sirmentu Definitzione
sa bide chi bogat s’àghina de papare e po binu, nau siat de su fundhu e siat de is cambos o pértigas chi bogat dónni’annu in is pudones (saetàmine, cannas o pértigas): si narat fintzes de terrenu prantau a bíngia; sonajolu o pitariolu fatu cun d-unu orrugu de canna de bide sicada isperrau de longu: is duas perras si acàpiant a cada parte ponendhodhoe in mesu una tirighedha de corgiola de bide etotu / in su sarmentu si distinghet: sa cotzina, su truncu, sa pértia, su pudoni o puda o cabudiana e in custa is ogos; sa pértiga bogat sa fògia, su gurdone, is sintzillus o filongiana
Sinònimos e contràrios
bide,
gialmentu,
isammentu,
rubbanu
Maneras de nàrrere
csn:
sa sula de sa sarmenta = canna de bide, pértia o camba de sarmentu; giuali de s. = órdine; su sermentu iscapat = isparat, bogat sa bide noa
Frases
in bíngia tenit mila fundus de sarmentu ◊ su sirmentu si allumat luego ◊ is perdixis benint a si apatai asuta de is fundus de sermentu ◊ s'abba de su silmentu l'assaboro prima a píndulas e pustis che… Noè (A.Dettori)◊ in maju su sammentu nou cheret ipuzonadu ◊ prima chi su sermentu iscapit bollu arai sa bíngia ◊ dona cura a meigai sa bíngia ca peronòspera e pesta niedha funt atracandu sa sarmenta!
2.
ajaja tenit un'arroghedhu de sarmentu e po sa binnenna boit a dh'agiurai
Sambenados e Provèrbios
prb:
àcua e bentu, annada de sarmentu
Terminologia iscientìfica
frt, Vitis vinifera ssp. vinifera
Ètimu
ltn.
sarmentum
Tradutziones
Frantzesu
vigne,
sarment
Ingresu
vine-shoot
Ispagnolu
vid,
sarmiento
Italianu
vite,
sarménto
Tedescu
Weinrebe,
Rebschößling.
truígu , nm Definitzione
fundhu de bide, pitzu
Sinònimos e contràrios
rabatzone
Frases
est torradu cun sa béltula prena de truigos
Tradutziones
Frantzesu
cep de vigne
Ingresu
vine stock
Ispagnolu
cepa
Italianu
céppo di vite
Tedescu
Stock.