Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

bíde , nf: bidi, vide Definitzione genia de linna chi faet a cannàile longu e fine si no est pudada, est de tantas calidades, faet fògia manna a bicos, bogat su frutu (àghina, ua) a gurdone Sinònimos e contràrios aidi, salmentu Maneras de nàrrere csn: b. americana = zenia de bide areste, bide chi si prantat a fàghere a barbatella pro l'innestare a b. sarda (sa chi batit frutu bonu); canna de b. = pértia, itl. tràlcio (a bortas est totu su fundhu puru, candho sa b. est fata a bérgula); filu de bide = órdine, giuali Frases sa bide si podet pesare a fundhos minores o a bérgula ◊ sa bide si pudat tra frearzu e martu ◊ sa bide sarda agguantat de prus s'assutore Terminologia iscientìfica frt, Vitis vinifera ssp. vinifera Ètimu ltn. vite(m) Tradutziones Frantzesu vigne, cépage Ingresu vine Ispagnolu vid Italianu vite, vitigno Tedescu Weinrebe, Weinstock.

brandalliéri , nm Definitzione bide, pértiga, sarmentu americanu Tradutziones Frantzesu vigne americaine Ingresu American vine Ispagnolu vid americana, labrusco Italianu vite americana Tedescu Art Weinstock.

cabidiàna , nf: cabudiana, capidiana, caburiana Definitzione de duas pudas de sa bide, sa prus in artu, sa primu pértiga de su sermentu, sa chi portat s'ogu de frutu e chi si lassat prus longa (e fintzes sa pértiga noa chi faet) Sinònimos e contràrios barriadorza, carriadòrgia | ctr. codiana Frases su bentu mi ndi at isciusciau totu sa caburiana, in bíngia Terminologia iscientìfica bng Tradutziones Frantzesu sarment fructifère Ingresu vine-shoot Ispagnolu sarmiento fructífero Italianu tràlcio di vite fruttìfero Tedescu Rebling.

màdria 1 , nf: matria Definitzione vite, orrugu de cosa tundhu e longu (prus che àteru metallu), sèmpere prus finóngiu de sa conca a sa punta e cun d-unu surcu chi girat a caragolu a manera chi sa crista, comente si faet girare a fortza, s'incàsciat in mesu de sa linna e dha poderat firma / partes de una m.: iscógliu o conca, ferme a caragolu, passu, punta Sinònimos e contràrios via 2 Frases sa motocicreta l'apo revistada in donzi màdria, ma no bi cheret partire gai etotu Ètimu itl. madre Tradutziones Frantzesu vis Ingresu screw Ispagnolu tornillo, rosca Italianu vite Tedescu Schraube.

rabatzòne, rabatzòni , nm Definitzione fundhu de bide (mescamente andhau male, sicau) Sinònimos e contràrios cocina, truigu Frases pro su fogu batiat chimuza e calchi rabatzone Ètimu ctl. rabassó Tradutziones Frantzesu cep de vigne Ingresu vine stump Ispagnolu cepa de vid Italianu céppo di vite Tedescu Rebenstamm.

salméntu , nm, nf: sammentu, sarmenta, sarmentu, sermenta, sermentu, silmentu, sirmentu Definitzione sa bide chi bogat s’àghina de papare e po binu, nau siat de su fundhu e siat de is cambos o pértigas chi bogat dónni’annu in is pudones (saetàmine, cannas o pértigas): si narat fintzes de terrenu prantau a bíngia; sonajolu o pitariolu fatu cun d-unu orrugu de canna de bide sicada isperrau de longu: is duas perras si acàpiant a cada parte ponendhodhoe in mesu una tirighedha de corgiola de bide etotu / in su sarmentu si distinghet: sa cotzina, su truncu, sa pértia, su pudoni o puda o cabudiana e in custa is ogos; sa pértiga bogat sa fògia, su gurdone, is sintzillus o filongiana Sinònimos e contràrios bide, gialmentu, isammentu, rubbanu Maneras de nàrrere csn: sa sula de sa sarmenta = canna de bide, pértia o camba de sarmentu; giuali de s. = órdine; su sermentu iscapat = isparat, bogat sa bide noa Frases in bíngia tenit mila fundus de sarmentu ◊ su sirmentu si allumat luego ◊ is perdixis benint a si apatai asuta de is fundus de sermentu ◊ s'abba de su silmentu l'assaboro prima a píndulas e pustis che… Noè (A.Dettori)◊ in maju su sammentu nou cheret ipuzonadu ◊ prima chi su sermentu iscapit bollu arai sa bíngia ◊ dona cura a meigai sa bíngia ca peronòspera e pesta niedha funt atracandu sa sarmenta! 2. ajaja tenit un'arroghedhu de sarmentu e po sa binnenna boit a dh'agiurai Sambenados e Provèrbios prb: àcua e bentu, annada de sarmentu Terminologia iscientìfica frt, Vitis vinifera ssp. vinifera Ètimu ltn. sarmentum Tradutziones Frantzesu vigne, sarment Ingresu vine-shoot Ispagnolu vid, sarmiento Italianu vite, sarménto Tedescu Weinrebe, Rebschößling.

truígu , nm Definitzione fundhu de bide, pitzu Sinònimos e contràrios rabatzone Frases est torradu cun sa béltula prena de truigos Tradutziones Frantzesu cep de vigne Ingresu vine stock Ispagnolu cepa Italianu céppo di vite Tedescu Stock.

«« Torra a chircare