cabidiàna , nf: cabudiana,
capidiana,
caburiana Definitzione
de duas pudas de sa bide, sa prus in artu, sa primu pértiga de su sermentu, sa chi portat s'ogu de frutu e chi si lassat prus longa (e fintzes sa pértiga noa chi faet)
Sinònimos e contràrios
barriadorza,
carriadòrgia
| ctr.
codiana
Frases
su bentu mi ndi at isciusciau totu sa caburiana, in bíngia
Terminologia iscientìfica
bng
Tradutziones
Frantzesu
sarment fructifère
Ingresu
vine-shoot
Ispagnolu
sarmiento fructífero
Italianu
tràlcio di vite fruttìfero
Tedescu
Rebling.
carriadòrgia, carriadòrza, carriadròxa , nf: carriatòglia,
carricatorja,
carrigadorja,
carrigadroxa,
garriatòglia Definitzione
de is pértigas de sa bide, sa chi si lassat fintzes prus longa po bogare prus frutu; calidade de àghina bianca / est peus de unu ciliru de cerri chi no acherrat mancu una carriadroxa = (nau de ccn.) est unu culivala, no aguantat su segretu
Sinònimos e contràrios
barriadorza,
cabidiana
| ctr.
codiana
Frases
assumancus duas carriadroxas lassaisidhas a dónnia fundu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
sarment fructifère
Ingresu
shoot
Ispagnolu
sarmiento más largo para fruto
Italianu
tràlcio da frutto
Tedescu
Schößling.
caudiàna , nf Definitzione
canna de bide
Sinònimos e contràrios
cabidiana*
Terminologia iscientìfica
rbr
Tradutziones
Frantzesu
sarment
Ingresu
vine-shoot
Ispagnolu
sarmiento
Italianu
tràlcio
Tedescu
Rebling.
isamméntu , nm: isarmentu,
isermentu,
isirmentu Definitzione
canna o pértiga de bide, is cambos noàdiles chi faet su fundhu de sa bide
Sinònimos e contràrios
bide,
gialmentu,
rubbanu,
salmentu*,
tiva 1,
tràica
Frases
s'isermentu ndhe cheret collidu innantis de tzapare o de arare in binza ◊ s'isermentu est linnighedha addata pro arrustire pische ◊ est frundhidu umpare a foza sica e a isarmentu ◊ chie no abbarrat cun megus, che isermentu segadu si sicat
Tradutziones
Frantzesu
sarment
Ingresu
wine-branch
Ispagnolu
sarmiento
Italianu
tràlcio
Tedescu
Rebling.
pértia , nf: pértiga Definitzione
nae o cambu de linna noàdile, deretu, longu; canna de bide; su cambighedhu fine de pònnere a iferta, innestandho; bacheta / min. pertiedha, pertighita
Sinònimos e contràrios
béltiga,
fuste,
scrichiola,
tràica
Maneras de nàrrere
csn:
pértia príngia = chi bogat frutu, de frutu, sa prus in punta de sas duas de una puda; pértia furada, pértia ciurpa = casidhada, a latzu de cani, canna de bide interrada a betare raighinas chentza ndhe la segare dae su fundhu, prantada a fundhu betadu; pértia imbrabia = chi at bogadu brabas, raighinas subra subra; pértia de istrúmbulu = su bàculu de su foete; pértia ispinada = puntorzu; pàrriri pilloni in punt'e pértia = che puzone in nae, che sétidu in punta de ispidu, sempre apunta a tucare, nadu fintzas de pessone chi no tenet frimmesa, sempre prontu a cambiare idea; andai che pudha in pértia = a trevessu, a ziru; pigai a ccn. a pertiedha = a frunza in culu, a trubbu, de malu betu, cumandhèndhelu sempre; andai in pértias de fogu = andai in corrias de fogu; iscudi de pértia = a frunza, a fuste
Frases
bella madixedha cun sa coa alleputzia, ti poniast in is pértias de sermentu e de suncuna ti fuiast
2.
dus chi bendiant furconis e pértias de istrúmbulu fiant andendi de Serrenti a Muristeni
3.
s'innestu de su sarmentu bogat frutu, si est fatu a pértia príngia ◊ in bíngia dhoi ammancat calincunu fundu: tocat a dhu torrai a ponni a pértia furada ◊ sa pértia sarda si circat s'àcua e calat a fundu
4.
fut una maista inchietosa e is corpus de pértia no beniant disigiaus
5.
cussa piciochedha est che pilloni in pértia, no parat in nisciunu logu ◊ su pilloni in punt'e pértia in su Partiu no serbit! ◊ mascus e féminas seus ogualis: isperaus chi assumancus is fillas no si fàciant pigai a pertiedha! ◊ chi dhu cassu dh'istampu is nàdias a pértia ispinada!
Terminologia iscientìfica
rbr
Ètimu
ltn.
pertica
Tradutziones
Frantzesu
perche,
sarment
Ingresu
perch,
vine-shoot
Ispagnolu
vara,
pértiga,
sarmiento
Italianu
pèrtica,
tràlcio
Tedescu
Stange,
Rebling.
salméntu , nm, nf: sammentu,
sarmenta,
sarmentu,
sermenta,
sermentu,
silmentu,
sirmentu Definitzione
sa bide chi bogat s’àghina de papare e po binu, nau siat de su fundhu e siat de is cambos o pértigas chi bogat dónni’annu in is pudones (saetàmine, cannas o pértigas): si narat fintzes de terrenu prantau a bíngia; sonajolu o pitariolu fatu cun d-unu orrugu de canna de bide sicada isperrau de longu: is duas perras si acàpiant a cada parte ponendhodhoe in mesu una tirighedha de corgiola de bide etotu / in su sarmentu si distinghet: sa cotzina, su truncu, sa pértia, su pudoni o puda o cabudiana e in custa is ogos; sa pértiga bogat sa fògia, su gurdone, is sintzillus o filongiana
Sinònimos e contràrios
bide,
gialmentu,
isammentu,
rubbanu
Maneras de nàrrere
csn:
sa sula de sa sarmenta = canna de bide, pértia o camba de sarmentu; giuali de s. = órdine; su sermentu iscapat = isparat, bogat sa bide noa
Frases
in bíngia tenit mila fundus de sarmentu ◊ su sirmentu si allumat luego ◊ is perdixis benint a si apatai asuta de is fundus de sermentu ◊ s'abba de su silmentu l'assaboro prima a píndulas e pustis che… Noè (A.Dettori)◊ in maju su sammentu nou cheret ipuzonadu ◊ prima chi su sermentu iscapit bollu arai sa bíngia ◊ dona cura a meigai sa bíngia ca peronòspera e pesta niedha funt atracandu sa sarmenta!
2.
ajaja tenit un'arroghedhu de sarmentu e po sa binnenna boit a dh'agiurai
Sambenados e Provèrbios
prb:
àcua e bentu, annada de sarmentu
Terminologia iscientìfica
frt, Vitis vinifera ssp. vinifera
Ètimu
ltn.
sarmentum
Tradutziones
Frantzesu
vigne,
sarment
Ingresu
vine-shoot
Ispagnolu
vid,
sarmiento
Italianu
vite,
sarménto
Tedescu
Weinrebe,
Rebschößling.
tíva 1 , nf Definitzione
pértiga de bide
Sinònimos e contràrios
isammentu
Tradutziones
Frantzesu
sarment
Ingresu
wine-shoot
Ispagnolu
sarmiento
Italianu
tràlcio
Tedescu
Schößling.
tràica , nf: tràiga Definitzione
pértiga de bide, gurdone de àghina pendhendho / t. de rubu = canna de rú
Sinònimos e contràrios
pértia,
salmentu
2.
zuto totucanta sa carena a tràicas de rubu e de tiria!
Tradutziones
Frantzesu
sarment
Ingresu
wine-branch
Ispagnolu
sarmiento
Italianu
tràlcio
Tedescu
Rebling.