orròda , nf: arroda, roda* Definitzione genia de imbentu, de forma tundha, chi girat in d-unu fusu intrau in mesu in mesu, de impreu mannu meda po comente faet fàcile su movimentu (est una leva) Sinònimos e contràrios Maneras de nàrrere csn: catzigau de s'o. (nadu de ccn.) = istoladu, intolatu, istaulau, macu; tontu che o. de carru = tontu che napa, meda; èssere o istare orroda orroda = a rodeu, a inghíriu de una cosa (fintzas tirendi acoa, perdendi tempus) Frases su mundhu est un'orroda ◊ s'orroda de sa fortuna girat a sa tzega ◊ s'orroda de sa vida tocat a dh'atzetare e a si adatare.

«« Torra a chircare