ròda , nf: arroda, orroda, rota Definitzione genia de imbentu, de forma tundha, chi girat in d-unu fusu intrau in mesu in mesu, de impreu mannu meda po comente rendhet fàcile su movimentu e faet fortza meda (funtzionat coment'e leva); fintzes tupa, mola de matedu / min. arrodedha, rodedha, rodighedha, rotedha; partes de una r. = su butu (nughe de s'orroda, ue intrat su fusu), is ràgios (crantos de cosa chi de sa nughe andhant a su cricu), su cricu (oru de fora, lisu, a dentes o fintzes a canale), sa crae (genia de cotza chi s'intrat a istúturu in su bruncu de su fusu po no ndh'essire s'orroda); genias de orroda: a dentes, a ràgios, prena, a càmera de ària Maneras de nàrrere csn: r. de mannugros (de vinti a chimbanta) = postorzu; fai sa r. = zogu chi si faghet tirendhe un'incannada unu pagu de costazu, ponindhe sas manos in terra e moindhe su restu de sa carena a zisa de roda, ponindhe a borta a borta manos e pes; r. de camisa = fardali, sas coedhas Frases ndhe zuchiat de intràcanos e rotedhas e pesos su rellotzu de sa turre!…◊ in pratza de s'amore so coladu fachendhe brullas che rotas de carru 2. sa terra l'apo ispatada dae sas rodas Sambenados e Provèrbios smb: Roda, Rodas / prb: sa peus roda de su carru tzichírriat Ètimu ltn. rota Tradutziones Frantzesu roue Ingresu wheel Ispagnolu rueda Italianu ruòta Tedescu Rad.

«« Torra a chircare