pendàngula , nm Definitzione unu chi acostumat a giare istrobbu, candho apicigat, candho dhu pigat a cricare contos, abbarrare chistionandho a tropu Sinònimos e contràrios apítzigu, apodhosu, ifadosu, tambedhosu Ètimu ctl. pendango Tradutziones Frantzesu casse-pieds Ingresu bother Ispagnolu pelma, plasta Italianu seccatóre Tedescu lästiger Mensch.

«« Torra a chircare