scoài , vrb: iscoai*, scuai Definitzione segare o incurtzare sa coa o calecuna cosa longa a bisura de coa; iscutulare sa coa o giagarare calecuna cosa movendho sa coa (che is animales po sa musca); fàere de coa, in su sensu de si ndhe andhare, torrare agoa (fintzes po bregúngia, farta de atza) 2. su cuadhu scuat sa musca 3. is dotoris no ndi pigant supa e scuendi scuendi si nci andant a murrúngius ◊ scuendu scuendu, cun sa faci in terra, unu apuis de s'atru si nci funt andaus totus.

scoài 1 , vrb: iscolare*, scolai Definitzione nau de abba, làmbrigas o àteru deasi, calare a cora, a istídhigos / is arritzonis (de mari) iscolant = perdent sos os, che lis essint irfatos a brou Sinònimos e contràrios aggutai, botiare, ilgutare, isciucutare, sucutare, sucutire Frases candu prangis no t'istrexast is ogus: lassa scoai, ca ti dexit de prus! (A.Garau)

«« Torra a chircare