stàngiu , nm: istagnu* Definitzione
elementu chímicu de símbulu Sn, númeru atómicu 50 e pesu atómicu 118,7: genia de metallu de colore craru, biancale, modhe, chi iscàgiat a temperadura bàscia, bonu mescamente po dh'ammesturare cun àteru metallu (es. cun s'arràmene faet su brunzu) o po istangiare àteros metallos ca dhos badrat de si ossidare; in s'arte de sa terràglia, genia de terra bianca de Làconi chi si frigat a s'istrégiu de terra po dh'istangiare
Terminologia iscientìfica
mtl
Tradutziones
Frantzesu
étain,
engobe
Ingresu
tin,
engobe
Ispagnolu
estaño,
esmalte arcilloso con que se reviste la cerámica
Italianu
stagno,
ingòbbio
Tedescu
Zinn,
Angußfarbe.
stàngiu 1 stàgnu
stàngiu 2 , nm Definitzione istrégiu mannu de làuna impreau po múrghere late / min. stangigedhu (fintzas àtera genia de istrégiu prus piticu) Sinònimos e contràrios cannada, mossorzu, murghijola, murtore, umpuale Terminologia iscientìfica stz.