Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

bandòne, bandòni, bandóu , nm: bannone, brendoni Definitzione fógliu de metallu, làuna de ferru; istúgiu (botighedhu), istrégiu mannu de làuna, bidone mannu de pastore fintzes de 25. l. po pigare late / pàrrere segadu de su matessi b. = fatu de sa matessi linna, tènniri is matessi calidadis de ccn. Sinònimos e contràrios bote, tambulana / lamedha Frases de bandone faghent sas mesinas pro carrare su late 2. dh'at ghetau aintru de unu bandoni de àliga ◊ ndi at torrau a bogai discus, cardaxus, mussòrgius e bandonis ◊ bendit brendonis, sícias e màrigas ◊ apu pediu agiudu po iscarriai is bandous de su lati Terminologia iscientìfica stz Ètimu itl. bandone Tradutziones Frantzesu boîte Ingresu can, tin Ispagnolu bote, lata Italianu lattina Tedescu Dose.

bòte , nm: botu, boto Definitzione istúgiu no tanti mannu (de làuna, de imbidru, prus che àteru serrau e a fundhu tundhu) po pònnere cosa; in calecunu logu dhu narant in cobertantza a sa natura de sa fémina / min. botaredhu, botedhu, botichedhu Sinònimos e contràrios boeta, lamedha, potu, tolla / testu Maneras de nàrrere csn: genti de bòtu = zente metzana; èssere a cara de boto = légiu?; segai su bòtu = (in cobertantza) irverzinare a una; sonare sos botes a ccn. = leàrelu a befe faghindhe burdellu sonendhe botes; sonare su bote a ccn. = donai una surra Frases s'olia cufetada l'amus posta in botes de bidru ◊ est unu bòtu sena de cobercu ◊ passada su serghestanu cun d-unu bòtu chi ugiat un'istampu e incui sa genti nci betada su dinai ◊ a sa britzicreta si aiat ligatu botedhos meta chi fachiant unu degógliu niedhu ◊ su botighedhu de su tzúcuru dhu tenia prenu prenu 2. cussu est una persona de riguardu e tocat a fai aici, sinuncas porit pentzai chi seus genti de bòtu ◊ malu de vista, fit a cara de boto, però si renniat simpàticu chin totu e aiat amicos meta Sambenados e Provèrbios smb: Botte, Botto Terminologia iscientìfica stz Ètimu spn. bote Tradutziones Frantzesu boîte Ingresu tin Ispagnolu bote, lata Italianu baràttolo di latta Tedescu Dose.

botichédhu , nm Definitzione min. de bote Sinònimos e contràrios botaredhu, botuledhu, lamedhutza Tradutziones Frantzesu petite boîte Ingresu small tin Ispagnolu botito Italianu barattolino Tedescu kleine Dose.

istàgnu , nm: istàngiu, istàniu, istanzu, stàngiu Definitzione elementu chímicu de símbulu Sn, númeru atómicu 50 e pesu atómicu 118,7: genia de metallu de colore biancàciu, modhe, chi iscàgiat a temperadura bàscia, bonu mescamente po dh'ammesturare (es. cun s'arràmene faet su brunzu) o po carragiare àteros metallos po dhos amparare de si ossidare Frases bi aiat una bolta vintichimbe soldadedhos de istagnu Terminologia iscientìfica mtl Tradutziones Frantzesu étain Ingresu tin Ispagnolu estaño Italianu stagno Tedescu Zinn.

làma , nf, nm: allàmia, làmia 1, lamma, làmmia, lamu, liama Definitzione pígiu fine de metallu; istrégiu fatu de materiale deasi (mescamente mannu po late, fintzes po múrghere); istrégiu largu, ladu, a costaos bàscios po còere cosa in su forru; segundhu sa ferramenta, sa parte cun s'atza Sinònimos e contràrios allàinu, gliàuna, lamiera / allama, bote, bidone, lamedha, lammione, trutera / frama 1 Frases bai e betindi cussa tassa de liama! ◊ unu bote de làmia li fachiat de fumajolu 2. mulghiat e garrigaiat su cadhu cun sas lamas de su late ◊ sos pastores beniant a casifítziu cun sas lamas de su late ◊ fuint che canes chi lis ant presu lamas a sa coa ◊ sa zente est lotendhe cun lamos de abba ca su fogu est brujendhe totu 3. amus fatu deghe lamas de biscotos Ètimu itl. lama Tradutziones Frantzesu fer-blanc, bidon Ingresu tin, thin plate Ispagnolu lámina, hoja, hojalata, fuente Italianu latta, làmina, téglia Tedescu Blech, Folie, Backform.

lamèdha , nf Definitzione min. de lama: istrégiu, boto piticu fatu de làuna, pruschetotu de is chi ponent sigillaos e de diferente forma po chistire e bèndhere papares prontos (es. sardina) Sinònimos e contràrios bote, launedha, tolla Frases bendhent sa birra in lamedhas Terminologia iscientìfica stz Tradutziones Frantzesu boîte Ingresu small tin Ispagnolu lata Italianu scatolétta Tedescu kleine Dose.

liànua , nf, nm: alliàuna, gliàuna, liàuna, liàuni, liàunu Definitzione fógliu, pígiu fine de ferru o àteru metallu, prus che àteru istangiau; genia de istrégiu Sinònimos e contràrios allàinu, lama, lamiera, làuna, olgiàuna 2. toca, aciapa su liàuni de mulli! ◊ at fatu una liàuna de drucis ◊ s'àcua fiat in su liàunu Ètimu ctl. llauna Tradutziones Frantzesu fer-blanc, bidon Ingresu tin Ispagnolu hojalata Italianu latta Tedescu Blech, Kanister, Dose.

stainài , vrb: istagnai*, stangiai, staniai, staniari Definitzione pònnere s'istagnu (metallu) a un'istrégiu de làuna (o de àteru a istrégiu de terra) siat ca est prus sanu e siat po tupare si dhue at istampighedhos; si narat fintzes de su sàmbene chi essit de una segada, in su sensu de si firmare cagiandho, de dhu fàere firmare d'essire; nau de s'abba, abbarrare apaulada, fàere a istagnu Sinònimos e contràrios tupai 2. tenit calincuna cosa po stangiai su sànguni? Tradutziones Frantzesu étamer, vernisser Ingresu to tin, to solder, to stanch, to stagnate, to glaze Ispagnolu estañar, restañar, estancarse Italianu stagnare, invetriare Tedescu verzinnen, sich stauen.

stàngiu , nm: istagnu* Definitzione elementu chímicu de símbulu Sn, númeru atómicu 50 e pesu atómicu 118,7: genia de metallu de colore craru, biancale, modhe, chi iscàgiat a temperadura bàscia, bonu mescamente po dh'ammesturare cun àteru metallu (es. cun s'arràmene faet su brunzu) o po istangiare àteros metallos ca dhos badrat de si ossidare; in s'arte de sa terràglia, genia de terra bianca de Làconi chi si frigat a s'istrégiu de terra po dh'istangiare Terminologia iscientìfica mtl Tradutziones Frantzesu étain, engobe Ingresu tin, engobe Ispagnolu estaño, esmalte arcilloso con que se reviste la cerámica Italianu stagno, ingòbbio Tedescu Zinn, Angußfarbe.

«« Torra a chircare