bandòne, bandòni, bandóu , nm: bannone,
brendoni Definitzione
fógliu de metallu, làuna de ferru; istúgiu (botighedhu), istrégiu mannu de làuna, bidone mannu de pastore fintzes de 25. l. po pigare late / pàrrere segadu de su matessi b. = fatu de sa matessi linna, tènniri is matessi calidadis de ccn.
Sinònimos e contràrios
bote,
tambulana
/
lamedha
Frases
de bandone faghent sas mesinas pro carrare su late
2.
dh'at ghetau aintru de unu bandoni de àliga ◊ ndi at torrau a bogai discus, cardaxus, mussòrgius e bandonis ◊ bendit brendonis, sícias e màrigas ◊ apu pediu agiudu po iscarriai is bandous de su lati
Terminologia iscientìfica
stz
Ètimu
itl.
bandone
Tradutziones
Frantzesu
boîte
Ingresu
can,
tin
Ispagnolu
bote,
lata
Italianu
lattina
Tedescu
Dose.
bòte , nm: botu,
boto Definitzione
istúgiu no tanti mannu (de làuna, de imbidru, prus che àteru serrau e a fundhu tundhu) po pònnere cosa; in calecunu logu dhu narant in cobertantza a sa natura de sa fémina / min. botaredhu, botedhu, botichedhu
Sinònimos e contràrios
boeta,
lamedha,
potu,
tolla
/
testu
Maneras de nàrrere
csn:
genti de bòtu = zente metzana; èssere a cara de boto = légiu?; segai su bòtu = (in cobertantza) irverzinare a una; sonare sos botes a ccn. = leàrelu a befe faghindhe burdellu sonendhe botes; sonare su bote a ccn. = donai una surra
Frases
s'olia cufetada l'amus posta in botes de bidru ◊ est unu bòtu sena de cobercu ◊ passada su serghestanu cun d-unu bòtu chi ugiat un'istampu e incui sa genti nci betada su dinai ◊ a sa britzicreta si aiat ligatu botedhos meta chi fachiant unu degógliu niedhu ◊ su botighedhu de su tzúcuru dhu tenia prenu prenu
2.
cussu est una persona de riguardu e tocat a fai aici, sinuncas porit pentzai chi seus genti de bòtu ◊ malu de vista, fit a cara de boto, però si renniat simpàticu chin totu e aiat amicos meta
Sambenados e Provèrbios
smb:
Botte, Botto
Terminologia iscientìfica
stz
Ètimu
spn.
bote
Tradutziones
Frantzesu
boîte
Ingresu
tin
Ispagnolu
bote,
lata
Italianu
baràttolo di latta
Tedescu
Dose.
botichédhu , nm Definitzione
min. de bote
Sinònimos e contràrios
botaredhu,
botuledhu,
lamedhutza
Tradutziones
Frantzesu
petite boîte
Ingresu
small tin
Ispagnolu
botito
Italianu
barattolino
Tedescu
kleine Dose.
cartína 1 , nf Definitzione
paperedhu cun meighina o àteru; paperi mannu, grussitu, inue si rapresentat o figurat unu territóriu segundhu unu raportu istabbiliu (iscala) e segundhu unu tema o argumentu: cartina istradale, geológica e àteru
Sinònimos e contràrios
calta
Frases
pro male de pagu importu su dutore órdinat carchi cartina ◊ in s'iscàtula bi at duas cartinas de pastillas ◊ at comporau tabbacu e cartinas po fai is sigaretas
2.
sa cartina de sa Sardigna in iscola est in iscala "unu a dughentos chimbanta miza"
Tradutziones
Frantzesu
sachet,
carte
Ingresu
dose,
map
Ispagnolu
sobre,
mapa (m)
Italianu
cartina
Tedescu
Dose,
Landkarte.
lamèdha , nf Definitzione
min. de lama: istrégiu, boto piticu fatu de làuna, pruschetotu de is chi ponent sigillaos e de diferente forma po chistire e bèndhere papares prontos (es. sardina)
Sinònimos e contràrios
bote,
launedha,
tolla
Frases
bendhent sa birra in lamedhas
Terminologia iscientìfica
stz
Tradutziones
Frantzesu
boîte
Ingresu
small tin
Ispagnolu
lata
Italianu
scatolétta
Tedescu
kleine Dose.
liànua , nf, nm: alliàuna,
gliàuna,
liàuna,
liàuni,
liàunu Definitzione
fógliu, pígiu fine de ferru o àteru metallu, prus che àteru istangiau; genia de istrégiu
Sinònimos e contràrios
allàinu,
lama,
lamiera,
làuna,
olgiàuna
2.
toca, aciapa su liàuni de mulli! ◊ at fatu una liàuna de drucis ◊ s'àcua fiat in su liàunu
Ètimu
ctl.
llauna
Tradutziones
Frantzesu
fer-blanc,
bidon
Ingresu
tin
Ispagnolu
hojalata
Italianu
latta
Tedescu
Blech,
Kanister,
Dose.