Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

bèntre , nf: bentri, brente, brenti, ventre Definizione sa parte de sa carena inue dhu'est su matzàmene, is istentinas; foedhandho de is animales est mescamente s'istògomo; su papare, su recatu, su chi unu si papat; nau de unu muru o àtera cosa, giúmburu mannu chi essit, tretu coment'e a bentre / min. bentredha, bentrighedha, bentrutza; sas bentredhas = puzonedhos a bentredha, minudos, essidos de pagu dae s'ou, chentza impilidos / sa bentre de unu fiadu bulu (e de totu sos animales chi remuzant) est in bàtoro partes: b. manna (= itl. rùmine), b. grussa o pinta (itl. retìcolo), b. chentu puzones, o chentu pizos, o entrebizone (itl. òmaso) e cracu (itl. abòmaso) Sinonimi e contrari brentule, frente, intragna, màcia 3 / istògomo / azibbada, irgulada, pasta / mesania Modi di dire csn: trotoxamentu de b. = iscringada de dolore de mata; murigamentu de b. = corrúxinus de brenti; cúrriri sa b. a unu = èssere a prentos, a murigamentu de bentri; èssere a mesa bentre = pagu mascadu, àere manigadu su mesu de su tantu; fizos, frades de una b. = cróbinos, inzenerados paris; bentr'e camba = su pische de s'anca; bentr'e mama = zenia de crosta chi essit in conca a sas criaduredhas; brenti de guntruxu, brente de zerda = mataudhone, satzagoni; portai is ogus prus mannus de sa brenti = fàghere s'asuriosu, s'ogrianu, chèrrere prus de su chi si podet manigare; pònneresi o corcare a bentre in susu = a palas a fundhu, a cara a in artu; istampare sa bentre = fàghere male su mànigu (ma nadu a murrunzu a chie isputzit carchi mànigu); puzones a bentredha = chi no sunt mancu impilidos, minoredhos, e pro cussu sunt totu bentre; bogare sa b. = pònnere bentre, fàgheresi a bentre manna, o fintzas fortzare cun su respiru a manera de fagher bídere de prus sa bentre; intràreche sa b. = tratènnere su respiru a manera de fàghere sa bentre a fossu; bentre armà = sambenedhu, sa bentre de s'animale prena de sàmbene cundhidu e cotu Frasi su fàmene lis fit trofizandhe sa bentrutza ◊ tue ses a mesa bentre che su cane ◊ aintru de sa brenti portaus sa frisciura (coru, prumoni, figau, feli), s'istògumu, is intestinus, s'ispreni, is arrigus ◊ dh'est pigada una punta a brenti ◊ si ndhe faghent de bentres d'erba, sas berbeghes, in su logu ínnidu!…◊ de tantu triballu ndhe bogamus apenas sa bentre! ◊ cun sas bentres de anzone si faghent sos sambenedhos ◊ est currendomí sa bentre… cussu est s'ollerícitu! 2. unu lampu nd'at isciarrocau su campanibi de brenti in susu ◊ apenas chi tocai su grillete ruiat sa fera a bentre in susu ◊ si est postu a bentre in susu faghindhe su mortu ◊ su muru de sa traessa at bogadu una bentre: si proet ndhe ruet ◊ cussu Broi malu a cuntentai portat s’ogu prus mannu de sa brenti! (Maxia)◊ papandhe si at fatu sa brente che bitellu òrfanu Cognomi e Proverbi prb: a mesu brenti ma in callenti ◊ sa brenti prena no creit a s'isbuida Terminologia scientifica crn Etimo ltn. ventrem Traduzioni Francese ventre Inglese stomach Spagnolo barriga Italiano vèntre, addòme, grèmbo Tedesco Bauch, Leib, Mutterleib.

istàmacu , nm: istòcamu, istòcomo, istòcomu, istògamu, istògomo, istògomu, istòmacu, istòmagu, istòmmacu, istòmogu, itògomo, stògamu Definizione arremu de sa carena ue su papare matzigau tratenet, ammesturat e in parte si digirit: est a bisura de sacu, de calecunu prammu de longària, prus largu a un'ala, prus istrintu comente acabbat a sa essia a cara a s'istentina, postu a istúturu asuta de su parasàmbene chi dh'istàgiat de is prumones e de su coro; est fatu a bàtoro pígios de intessidura, arrasposu a parte de aintru, lisu a parte de fora, dhue cabet de litru e mesu a duos e mesu de cosa e si istringhet e illargat a barigua: in sa essia a cara a s'istentina portat una genia de nodu o anedhu chi si istringhet o aperit tupandho o faendho passare su papare de sighire a digirire in sa prima parte de s'istentina Modi di dire csn: forte de i. = chi no est gai fàtzile a li fàghere a ganamala sas cosas; pònnere in s'i. (nau de una cosa papada)= zúgherela a pesu ora meda chentza la pòdere tizirire; furriare s'i. = fai a ganas lègia; fàghere istògomo malu = (nadu de cosas de manigare) fàghere a ganamala, (nadu de chistiones, fatas e gai) istare male, dispiàghere meda coment'e ofesa; abbunzare, apachiare s'istògomo = papai calincuna cosa po allebiai su fàmini; zúghere s'i. a nodu mortu = serrau po dispraxere mannu Frasi sentiant sas fritzas de sa gana punghènnelis s'istàmacu ◊ cun custu fàghere mi as giradu s'istògomo! ◊ cussa cosa chi apo manigadu mi est posta in s'istògomo ca fit frita ◊ dogni mesura de capatzidade cuntenit cudhu tantu: ma s'istògomo de su cristianu est un'isterzu fatu in modu istranu! Terminologia scientifica crn Etimo ltn. stomachus Traduzioni Francese estomac Inglese stomach Spagnolo estómago Italiano stòmaco Tedesco Magen.