caràca , nf: carraca Definitzione ispétzia de bastimentu, màchina po bogare ludu de su fundhu in logos chi dhue at abba grussa; nau a disprétziu, ómine malandhau / giú de carracas = zú mannu, de boes mannos meda Sambenados e Provèrbios smb: Carraca Ètimu itl. caracca Tradutziones Frantzesu drague aspiratrice Ingresu dredge Ispagnolu draga Italianu draga Tedescu Naßbagger.

«« Torra a chircare