bentràmine , nm: brentàmene, ventràmmene Definitzione is istentinas, totu is partes de sa bentre Sinònimos e contràrios budellàmini, maciàmini, matibuzu, minuzàmine Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu entrailles Ingresu entrails Ispagnolu entrañas Italianu interióra Tedescu Eingeweide (Pl.).
intràgna , nf: intragnas, intràngias, intrànias, intranna, intrànnia Definitzione sa carena, pentzada mescamente coment'e parte de aintru e prus che àteru de sa fémina (po su prus si narat su pl.): podet significare fintzes sentidu / ómine, fémina de malas intragnas = matzibbrutu, chi pentzat a fai mali Sinònimos e contràrios bentre, carena, fríschias Frases leges chi no bochint su delincuente bochint in sas intragnas s'innotzente, cun s'istruminzu! ◊ Cristos si est ingeneradu de sas intragnas de Maria ◊ in s'íntimu de su coro as penetradu, Rosa chi mi as furadu sas intragnas! 2. sa terra in sas intragnas suas tenet frantas richesas mannas ◊ utos de brunzu essint de petorras licucadas e de intragnas abrinadas 3. diàulu de s'intranna chi ti at fatu, francu Deus e nostra Segnora! Terminologia iscientìfica crn Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu sein, entrailles Ingresu breast, internal organ Ispagnolu entrañas Italianu séno, vìscere Tedescu Brust, Innere.
maciàmini , nm: matàmene, matàmine, massàmini, matímene, matímine, matúmine, matzàmene, matzàmini, matzímene, matzúmene Definitzione totu is arremos de sa bentre (istògomo, istentinas, figau e àteru) Sinònimos e contràrios busàmene, busellos, matibuzu, minuzàmine / cdh., ttrs. matzímini Frases amos fatu sa note in su pinnetu arrustindhe matímene porchinu ◊ su matímine, si est sanu, est saboridu prus de sa peta ◊ a papare ant fatu su matzúmene, sa frissura e su sàmbene ◊ custu loi mi unfrat su matzàmini dónnia borta chi ndi papu Terminologia iscientìfica crn Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu entrailles Ingresu entrails Ispagnolu entrañas Italianu interióra Tedescu Eingeweide (Pl.).
matibúzu , nm: matiguzu, matiuzu, mativuzu, matziuzu Definitzione matzàmene de animales mescamente piticos; sa matza de calecunu frutu, sa part'e mesu Sinònimos e contràrios fríschias, maciàmini Frases at sapunadu su matiuzu de su fricu ◊ s'ulturzu in su mortorzu chi agatat che collit totu, matziuzu e corzu puru Terminologia iscientìfica crn Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu viscère, entrailles (intestini) Ingresu bowels Ispagnolu entrañas, vísceras Italianu vìscere Tedescu Eingeweide (Pl.).