aíma , nf: aina Definitzione
css. trastu chi serbit po giare (prus che àteru a is manos) capacidade o prus capacidade de fàere unu trebballu / genias de a.: po segare (es. lepa, bistrale/segure, fórtighes/ ferros, serra), umprire (es. terudha/turra, pala, cullera), acropare (es. martedhu, massa), púnghere e istampare (es. sula/lésina, agu), mòvere sa terra (es. marra), arrasigare (es. lima, raspa, pedra de arrodare), mantènnere (es. pintza, tonàgia)/ sa domu de is ainas = logu ue si arrimant sas ainas; boltàresi a sas aimas suas = agatare rimédiu in su chi unu tenet etotu, arrangiaisí a solu
Sinònimos e contràrios
adressu,
aímine,
alàscios,
ferramenta,
traste
Frases
me in su programma de sa computera dhoi est s'istrexu de is ainas ◊ candho un'aina est impitada male, sa faina essit istropiada ◊ custus duus bendiant ainas de sa messarítzia: furconis, pértias de istrúmbulu e forcidhas ◊ acuta sas aimas!
Sambenados e Provèrbios
prb:
is ainas faint is fainas
Ètimu
ctl.
ahina
Tradutziones
Frantzesu
outil
Ingresu
tool
Ispagnolu
utensilio,
herramienta
Italianu
utensile,
struménto
Tedescu
Gerät,
Werkzeug.
aímine, aíminu , nm Definitzione
totu su chi podet èssere cunsiderau aina, ma nau fintzes cun significau prus largu de css. imbentu chi serbit a un'iscopu
Sinònimos e contràrios
adressu,
aima,
alàscios,
ammàniu,
ferramenta
Frases
ancu andhent in fumu totu sos aímines de gherra!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
outil,
engin
Ingresu
device,
implement
Ispagnolu
herramienta,
utensilio
Italianu
attrézzo,
struménto,
ordigno
Tedescu
Gerät,
Werkzeug.
farramènta , nf: ferramenta,
forramenta Definitzione
css. trastu o aina chi serbit a trebballare, mescamente fatu de ferru o àteru metallu
Sinònimos e contràrios
adressu,
aima,
aímine,
alàscios,
ammàniu,
ferratza 1,
ferratzina
Maneras de nàrrere
csn:
zenias de forramenta: po usu de messajus, de butajus, de ferreris, de silugianus, e gai; bogare s'ata a una f. = acutzai o fintzas mallai un'aina a manera chi s'atza resurtit prus fini e seghit bèni; pònniri is ferramentas a ccn. (in cobertantza) = arrestare
Frases
gighet una ferramenta mísera e malancinida, che pistola frobbida cultza e fine ◊ a triballare bi cheret forramenta bona ◊ su traballu grae si faiat cun is farramentas a manu
Ètimu
itl.
ferramenta
Tradutziones
Frantzesu
outil,
outillage
Ingresu
tools,
utensil
Ispagnolu
herramienta,
utensilio
Italianu
arnése,
attrézzo,
utensilerìa
Tedescu
Werkzeug.
tràste , nm: trasti,
trastis,
trastu Definitzione
alàscia, móbbile de domo, fintzes css. aina po trebballare o fàere ccn. cosa in domo o foras; css. bestimentu; in cobertantza, sa natura de sa fémina (ma traste curtzu, is butones, traste longu sa natura de s'ómine o, totu a unu, sos trastos, sos trastis); nau de ccn., chi est malu, chi est pagu onestu / min. trastedhu, trastighedhu
Sinònimos e contràrios
arrobba,
beltimenta,
cótili,
pignos
/
aimas,
alàscia,
mobbíglia
Frases
siscuros, che los ant bogados dae sa domo e postu sos trastes in carrela! ◊ is dus piscadoris nd'iant pigau is trastus de sa barca ◊ pro èssere che trastu arrimadu, Deus meu, collide a mie puru! ◊ in coxina… teneus is trastus de coxina! ◊ sa fémina ndhe at collidu sos trastes istérridos ◊ a su sonu de su "Glória" si leaiat unu trastis calesisiat e chin cussu tocaiat giannas e móbbiles avochendhe su Signore ◊ is sonadoris ant acabbau e funt pinnighendi is trastus insoru
3.
bellu traste, mih, cussu: si li fidas cosa no la torras a bídere! ◊ bellu trastu, cussu, lah, tanti no si ndi apricat: ndi at fatu peus de Bertoldu!
Sambenados e Provèrbios
smb:
Trastu, Trastus
Ètimu
ctl., spn.
traste
Tradutziones
Frantzesu
ameublement,
mobilier,
outil
Ingresu
furniture (and fittings),
tool,
gadget
Ispagnolu
trasto
Italianu
arredaménto,
masserìzia,
utensile,
aggéggio
Tedescu
Einrichtung,
Hausrat,
Werkzeug.