Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

annaelócu, annaelógu , nf Definitzione genia de erba Sinònimos e contràrios atandha, babaoi, pabàiri, papàile, papaiu, papaosu, paparre, pitzirilloi, pupusa 1, tzantza Terminologia iscientìfica rba Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coquelicot Ingresu corn poppy Ispagnolu amapola Italianu rosolàccio Tedescu Klatschmohn.

atàndha , nf: atanna, atzandha, tandha* Definitzione genia de erba chi faet meda in mesu de is laores, faet unu frore prus che àteru orrúbiu (ma fintzes in colore de orrosa): cumprit su sèmene (a granighedhos niedhos minudos) in d-una genia de calighedhu tupau (dormidera)/ a. bera = pabauli de potecàriu, bonu po mexina (Papaver somniferum var. hortense) Sinònimos e contràrios annaelocu, babaoi, pabàiri, papàile, papaiu, papaosu, paparre, pitzirilloi, pupusa 1 Frases atandha, gesminu e àteros fiores ◊ badhes frorias de atandhas de focu ◊ est ruju che atandha Terminologia iscientìfica rba, Papaver rhoeas Tradutziones Frantzesu coquelicot Ingresu corn poppy Ispagnolu amapola Italianu rosolàccio Tedescu Klatschmohn.

càllu 1 , nm: càgliu 1, gadhu Definitzione corgiolu de lardu, de porcu o de sirbone; carre intostada, in manos o in peis, fata a corgiolu mortu a fortza de dha suíghere trebballandho, camminandho, tocandhodha cun cosa tostada / erba de callus (Aeonium arboreum)= chi faghet bene pro sos gallos Sinònimos e contràrios badhu 2, càgiu 1, sidhu / corgiolu / cdh. cadhu Frases a chini portat callus in is peis no si pòngiat mòri mòri! ◊ lah ca a fai custu trabballu ti fait is callus! ◊ portu unu càgliu in su pei Ètimu ltn., itl. callum Tradutziones Frantzesu cal, cor, croûte, incrustation Ingresu corn Ispagnolu callo Italianu callo, cròsta, grómma Tedescu Hornhaut, Kruste.

cocoinínni , nm Definitzione bellei de cuadhu (sa sitzia, o pupúntzula froria, groga, si ponet a fàere collanas a is boes e a is cuadhos, in festas de beranu) e fintzes cagarantzu masedu, prus piticu de su pudésciu e bonu a papare (su coromedhu de su cambu, ispuligau) Sinònimos e contràrios concuda, pabarantzolu Terminologia iscientìfica rba, Glebionis segetum Tradutziones Frantzesu chrysanthème des blés Ingresu crysanthemum, corn daisy Ispagnolu corona de rey, mohino, santimonia Italianu ingrassabùe Tedescu Chrysantheme, Saat-Wucherblume.

labòre , nm: laore, laori, lavore, leori 1, liòri, loi, lori Definitzione totu is erbas chi si sèmenant po su granu bellu chi faent, de grandhe valore alimentare e de resa manna: si dhis podet nàrrere de candho funt a erba a candho funt lómpios, cumprios de arregòllere o fintzes incungiaos in magasinu; is terras semenadas a laore; trebballu, pelea / genias de laore: loris cumunus (totu is laores, foras su trigu), loris a semenadura o a messadura (trigu, órgiu, avena, linu), loris a ghetadura o a tiradura (fae, chíghere, prisuche, lentígia, pisedhu), loris de brovenda (o de musúngiu, po su bestiàmene), loris de biranda o coxibis (a còere po sa gente: fae, prisuche, chíghere) Maneras de nàrrere csn: betare, iserbare, tzapitare, contivizare, messare, triulare, incunzare su laore; su lori podit èssiri cabudraxu, coàinu, fertu o aflachilau, a erba, cumpriu, istrumpau; fughire a labor'e pedes = fuire chentza s'ídere mancu sos pes, a tota fua, a palafua; sos laboredhos = su nènniri Frases su laore s'est fintzas rutu de cantu est imbénnidu ◊ custu labore est bellu paret pintau ◊ aviat piutu meda e in su lavore sa zente afungavat a ghinúcios ◊ in s'istiu su lavore fit a messare ◊ su campidanu est terra de leori ◊ sunt pesaus a su solàriu a cumpudai in mesu de su liori ◊ unu granu de leori apu cun fidi a seminai 2. chie at carchi sodhu si est fughindhe a labor'e pedes Sambenados e Provèrbios smb: Loi, Lori / prb: àcua e soli annada de lori Ètimu ltn. labore(m) Tradutziones Frantzesu grains Ingresu corn Ispagnolu semillas de cereales Italianu granàglie, mèsse Tedescu Getreide.

olzàle , nm: orgiabi, orgiali, orxabi, orxali, orzale Definitzione orgiali de denti o cincirri a dentes, una genia de pigione; orgiali de is cannas, de is mostassus, orgiau cannaca, àtera genia de pigione chi si assimbígiat Sinònimos e contràrios cincirri, tzichirriadori / moretina, morinata, trinedha Frases in sa tébida noti de beranu est billendi s'orgiali cantadori Terminologia iscientìfica pzn, emberiza calandra Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu proyer, bruant Ingresu corn bunting Ispagnolu triguero Italianu strillòzzo, zìgolo comune Tedescu Grauammer.

pabaói, pabaóli , nm: pabaui, pabàule, pabaule, pabauli, pabauri, papaule, papàule, papaulu, prabaule Definitzione arrosa pisciagani, de porcu, rosa putzinosa, duas genias de erba chi, po su prus, bogant unu frore orrúbiu e faent meda in mesu de is laores, faent su sèmene in d-una genia de calighedhu tupau (dormidera)/ àteras calidades: papaule ladu o a foza lada = Papaver integrifolium; pabauli de potecàriu = atandha bera, bona po meighina (Papaver somniferum var. hortense); pabauli corrudu = Glaucium corniculatum; pabauli grogu = Glaucium flavum Sinònimos e contràrios atandha, babaoi, bibiriboi, pabàiri, papàile, papaiu, papaosu, paparre, papaurru, pitzirilloi, pupusa 1, tzantza, zizia 1 Frases in su trigu bi est su pabauri paret prantau! ◊ arregollie su pabauri ca che dhu leo a sos procos Terminologia iscientìfica rba, Papaver rhoeas, P. hybridum Tradutziones Frantzesu coquelicot Ingresu corn poppy Ispagnolu amapola, amapola mestiza Italianu papàvero selvàtico Tedescu Klatschmohn.

pabarantzólu , nm: papanzolu Definitzione bellei de cadhu (sa sitzia, o pupúntzula froria, groga, posta fintzes a fàere collanas a is boes e a is cuadhos, in festas de beranu) o cagarantzu masedu, prus piticu de su caragantzu, ma bonu fintzes a papare (su coromedhu de sa chima, ispigiolau) Sinònimos e contràrios cacarànciu, cocoininni, concuda, criallei Terminologia iscientìfica rba, Glebionis segetum Tradutziones Frantzesu chrysanthème des blés Ingresu chrysanthemum, corn daisy Ispagnolu corona de rey Italianu ingrassabùe Tedescu gelbe Margerite, Saat-Wucherblume.

tèrga , nf: aterga, tzerga (sa t. = satèrga) Definitzione capa de trigumoriscu, genia de fògia (upm) larga meda, longa e craca chi imbodhigat a tantos pígios s'ispiga de su moriscu; bestimentu chi is meres giaiant a is tzeracos in dies de festa o a sa fine de s'annu; genia de pane a corona, a chimbe o sete 'melas', chi si faet a Pasca po dhu donare Sinònimos e contràrios impanna, palliatza / buata 1, fòdera, raga Frases a su moriscu si che li catzat sa terga pro lu irranare ◊ colliant sa terga assoliada a ndhe prenare sos sacones a su letu ◊ sa terga frisca si la mànigat su bestiàmine Terminologia iscientìfica rbr Ètimu ltn. terga Tradutziones Frantzesu bractée Ingresu corn bract Ispagnolu bráctea Italianu bràttea del granturco Tedescu Deckblatt des Welschkorns.

trigaíndiri , nm: trighigna, trighíndele, trighíndia, trighíndille, trighínnia, trigosíndias, triguíndia, triughíndia Definitzione trigu de Índia (benit de is Américas), genia de laore chi faet a canna grussa, prena, arta prus de metro, a fògias mannas longas e ladas e bogat coment'e ispigas a cannone imbodhigadas a cracu in sa terga a tantos pígios: s'ispiga (cozorotu, cucuta o pannucra), chi bogat (una o de prus) in is nodos de sa canna, est fata de un'ossu o cau (trútiri o tutuàciu a bisura de trunchigiolu curtzu, grussu ma prus fine in punta), su granu (totu a fileras a inghíriu de s'ossu, in colore grogo, de forma a bisura de dente), sa terga o capa (genia de fògias chi imbodhigant a istrintu a tantos pígios s'ispiga), sa seda (genia de filos longos finedhedhos chi bogat in punta a matzu comente at fatu su granu); est su laore chi móliu faent a pulenta, ma candho portat su granu ancora modhe modhe si faet s'ispiga fintzes a orrostu Sinònimos e contràrios cicilianu, moriscu, tridicumoriscu, trighéndia, trigulianu, trigumoria Frases portat is pius caori de trigaíndiri ◊ dhu rósigas su turàtzulu de trighínnia arrustidu!…◊ dhue at una calidade de trighigna po fàghere sas rosas Terminologia iscientìfica lrs, Zea mays Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu maïs Ingresu indian corn Ispagnolu maíz Italianu granoturco Tedescu Indianischer Weizen.