Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

acucuradúra , nf Definitzione su acucurrare, su prènnere a meda, fàere a cucurru Sinònimos e contràrios acucurada, acucuronzu, acurumada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu colmatage Ingresu filling in Ispagnolu el llenar, colmar Italianu colmata Tedescu Auflandung.

prenadúra , nf: prenidura Definitzione su prenare; su sèmene de su laore chi s'ispainat in sa terra; genia de puntu po ricamare su cugudhu de unu bestimentu Sinònimos e contràrios prenimentu, umprinzu / semenadura | ctr. illichidadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu remplissage Ingresu filling Ispagnolu llenado Italianu riempiménto Tedescu Anfüllung, Füllung, Auffülung.

tapadúra , nf: tupadura Definitzione su tupare; foedhandho de su andhare de su corpus, genia de istrobbu o fintzes maladia de modu chi si faet pagu bortas e cun dificurtade, su èssere tupaos; fintzes cosa chi tupat o serbit a tupare Sinònimos e contràrios abballotadura, arribbidura, tapada, tapamentu / tupu 1 2. no mànighes de cussu ca ti faghet a tupadura 3. no abarrat meda a nc'isfundai sa tupadura de sa tana! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu obturation, constipation Ingresu blocking, filling, costiveness Ispagnolu tapadura, estreñimiento Italianu otturazióne, stitichézza Tedescu Verstopfung, Hartleibigkeit.

umpidúra , nf: umpridura Definitzione su umprire; manera de pigare e de prènnere intrandho s'istrégiu (o terudha e cosas deasi) a mesu de sa cosa de pigare; a logos est fintzes sa lana chi serbit po prènnere /(nau de su mare) c'est u. manna = su mare si ndh'est artzau comente dh'atraet sa Luna, itl. alta marèa Sinònimos e contràrios prenadura | ctr. illichidadura 2. faghe a umpridura, ca coitas de prus prenendhe! ◊ in annadas bonas inoghe che faghiat sa landhe a umpridura a su sacu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu remplissage Ingresu filling (up) Ispagnolu llenado Italianu empiménto Tedescu Füllung.

«« Torra a chircare