fúa , nf: fuga Definitzione
su fuire; su cúrrere cun fuliesa manna, fuliesa etotu / min. fuighedha
Sinònimos e contràrios
currera,
fuera,
fughidura,
ifuada,
petone
Maneras de nàrrere
csn:
fuire a pala fua = a tota fua; a una fua = chentza si frimmare; leare sa fua = leare sèmpere prus fuliesa; parare sa fua = chircare de frimmare, de fàghere frimmare
Frases
mi fio fatendhe in deghe pro li parare sa fua, a s'acheta, e ruta mi est! ◊ at imparau a tirai a su pegus in fua ◊ is piciocus funt partius a cuadhu a totu fua ◊ no podes, sendhe topu, andhare a fua! ◊ cussos cadhos no tenent fua
Ètimu
ltn.
fuga
Tradutziones
Frantzesu
fuite,
galop
Ingresu
gallop,
getaway
Ispagnolu
fuga,
galope
Italianu
fuga,
galòppo
Tedescu
Flucht,
Galopp.
iscurrizàda , nf Definitzione
su iscurrizare
Sinònimos e contràrios
currillada
Frases
ndhe aiat fatu de iscurrizadas in cussos montes de Barbàgia!…◊ e cantas iscurrizadas aiant fatu peri sos caminos a tiralàsticu in manu, furfurinendhe!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
galopade,
randonnée
Ingresu
gallop,
roving
Ispagnolu
galopada
Italianu
galoppata,
scorrazzaménto
Tedescu
Galoppritt,
Umherschweifen.
iscurrizàre , vrb Definitzione
istare a su curre curre aifatu de calecuna cosa, de unu logu a s'àteru, fàere cúrrere a meda
Sinònimos e contràrios
currellai,
marradai
Frases
sos pisedhos comintzant a iscurrizare de un'àrvure a s'àtera, allegros che cíciri ◊ una pudhedra che bentu iscurrizat peri sas tancas ◊ su cadhu est istracu ca l'ant iscurrizadu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
galoper,
s'ébattre
Ingresu
to gallop,
to rove
Ispagnolu
corretear
Italianu
galoppare,
scorrazzare
Tedescu
galoppieren,
umherlaufen.
parafúa, parafúga , nf: paravua Definitzione
sa currera de su cuadhu candho est currendho, eja, ma no própriu a tota fua / fuire a p. = a labor'e pedes, currindhe
Sinònimos e contràrios
palafua
Frases
proite istas currendhe a parafua, chi eo transidu ndhe resto e cunfusu?!
Tradutziones
Frantzesu
galop
Ingresu
gallop
Ispagnolu
galope
Italianu
galòppo
Tedescu
Galopp.