Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
cuàpu , agt, nm: guapu Definitzione
chi o chie si credet meda; chi o chie abbarrat fridu cun sa gente, no dha foedhat, ndhe dh'importat pagu, no dhi giaet importu
Sinònimos e contràrios
bagianu 1,
balentone,
bantageri,
barrosu,
brafanteri,
brafanti,
bragliosu,
fanfarroni,
sballadori,
spageri,
sprodhenti,
tzantzarrosu
Frases
si tue faghes sa picada e deo su cuapu, murru tortu e fatu a un'ala, sa paghe est disisperada (Pisurzi)
2.
est bénnidu a bídere su babbu, ma cun megus est abbarradu cuapu cuapu, mancu faedhadu mi at!
Terminologia iscientìfica
ntl
Ètimu
ctl., spn.
guapo
Tradutziones
Frantzesu
bravache,
vantard
Ingresu
bully,
lier
Ispagnolu
chulo
Italianu
bravàccio,
millantatóre
Tedescu
Prahlhans.
fabulàrzu , agt, nm: faulàgiu,
faulàgliu,
faulalzu,
faulàrgiu,
faularzu,
faulaxu,
favularju,
forbaxu,
frabaxu,
fraulàrgiu,
fraulaxu,
frauraxu,
frobaxu Definitzione
chi o chie dhu tenet a vítziu a nàrrere fàulas / faularzu finidu = fauànciu ispaciau, chi narat fàulas isceti o meda
Sinònimos e contràrios
caldubberi,
castangeri,
fauànciu,
faulone,
fauloxu,
mentideri,
mentirosu,
mincidiàrgiu,
mincidiosu,
patoceri
/
ttrs. fauràgiu
| ctr.
beridadosu,
berteru,
sentzillu
Maneras de nàrrere
csn:
sa peràula mia benzat faularza! = m'iat a fai prexeri de no tènniri arrexoni, de èssiri fàula su chi seu nendi (ca est berus e mi dispraxit puru)
Frases
frobaxu schivu, no est aici comenti as nau tui! ◊ faularzedhu cussu… petzi ti contat fàulas! ◊ frabaxu bestiu de luxi ingannosa! ◊ frabaxatzu chi no ses àteru!◊ pro èssere faulàgliu tue cres chi faulàglios siant totu
2.
forsis una die, e sa peràula mia benzat faularza, non si at a pòdere agatare un’àrvere
Terminologia iscientìfica
ntl
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
menteur
Ingresu
lier
Ispagnolu
mentiroso
Italianu
bugiardo,
mentitóre
Tedescu
lügnerisch,
Lügner.
fauànciu , agt, nm: faulànciu,
faulantzu,
frabànciu,
fraulànciu Definitzione
chi o chie narat fàulas / faulànciu mannu = chi istat sempre contendhe fàulas
Sinònimos e contràrios
caldubberi,
castangeri,
fabularzu,
faulone,
faulóngiu,
fauloxu,
mincidiàrgiu,
mincidiosu,
patoceri
| ctr.
beridadosu,
sentzillu,
veridiosu
Frases
a chini tenit fama de faulànciu no dhi creint mancu sa beridadi ◊ citi, faulànciu, testimóngiu falsu, traitori e ingannadori, língua mala!
Terminologia iscientìfica
ntl
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
menteur
Ingresu
lier
Ispagnolu
mentiroso
Italianu
bugiardo
Tedescu
lügnerisch,
Lügner.