Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

cartolài , vrb Definitzione pònnere su númeru a is pàginas (de unu libbru, de àteru) Tradutziones Frantzesu numéroter Ingresu to number the pages Ispagnolu numerar las páginas Italianu numerare le pàgine Tedescu die Seiten numerieren.

cífra , nf: tzifra Definitzione númeru a solu o cun àteros po inditare unu tanti; tanti de dinare / fuedhai in cifra = faedhare in suspu Sinònimos e contràrios númeru Frases in su denuntziare trampant a mesapare servèndhesi de cifras piús minores 2. custos po s'agiudu pediant unu cumpensu e una borta chi si fut acetau ◊ sa cifra fut a dha pagare sa cifra chi dongu dèu est prus che sigura Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu chiffre Ingresu number Ispagnolu cifra Italianu cifra Tedescu Ziffer.

cúcu 5 , nm: cúcuru 1 Definitzione su contràriu de paris nau de is números chi ispartzios in duos lassant s'arrestu de unu Sinònimos e contràrios díspari, schéciu | ctr. paris Maneras de nàrrere csn: giogai a paris o cucu, giogare a cucu paris, leàresi c. o paris, c. o loba, ischitindhe pro bídere a chie tocat una cosa; bòi a cucu, a cúcuru = iscumpanzadu, solu Frases toca ca ischitimus: ite li leas, cucu o paris? ◊ po fàere custu giogu, in su púngiu serrau si ponet una o duas nenciolas e si depet ingertare si est cucu o loba 2. custa caramella mi est abbarrada a cucu ◊ is tres ispretzint su dinai ma dhis abarrat a cúcuru unu francu Tradutziones Frantzesu impair Ingresu odd number Ispagnolu impar Italianu caffo, dìspari Tedescu ungerade Zahl.

iscambíllu , agt Definitzione chi est a solu, iscapu, afaiu, chentza cumpàngiu / númeru i. = chi no est a paris (no faghet a croba: es. totu is números primos funt iscambillos ca ispartzios in duos lassant s'arrestu de unu) Sinònimos e contràrios iscàbulu, scambillau Frases is fògios de su líbburu furint iscambillos, dhos iat unidos apare e pustis lígios Tradutziones Frantzesu impair Ingresu odd number Ispagnolu impar Italianu dìspari Tedescu ungerade Zahl.

numerài, numeràre , vrb Definitzione pònnere is números, inditare cun números Sinònimos e contràrios cifrai, contae Terminologia iscientìfica mtc Ètimu ltn. numerare Tradutziones Frantzesu numéroter Ingresu to number Ispagnolu numerar Italianu numerare Tedescu beziffern, numerieren.

númeru , nm: númunu Definitzione sinnu chi s'impreat a solu o cun àteros po inditare unu tanti, sa cantidade / su númeru podet èssere: paris (loba), díspari o schéciu (cucu), positivu, negativu, intreu, fratzionàriu, primu (= chi no faet a dhu dividire, chentza lassare arrestu, cun perun'àteru n. foras cussu etotu e 1); genias de númeru: po comente s'iscriet, àrabbu (de zero a noe), romanu (a líteras mannas cun significau de cantidade, impreadas como prus che àteru po inditare s'órdine de una filera); n. atómicu = su tanti de is protones de un'àtomu; n. legale = de is cumponentes chi tenent diritu in d-un'assemblea, su tanti necessàriu po pòdere pigare una decisione vàlida. A/c.: css. númeru fintzes a úndhighi acumpangiau cun art. fémina inditat ora (sa de dóighi est mesudie o mesunote) Sinònimos e contràrios cifra, lúmeru Frases is números àrabbos funt: 0 (zero), 1 (unu), 2 (duos), 3 (tres), 4 (bàtoro), 5 (chimbe), 6 (ses), 7 (sete), 8 (oto), 9 (noe) e ponendhodhos paris si podet fàere calesiògiat cifra ◊ números romanos de unu a deghe: I, II, III, IV, V, VI, VII, VIII, IX, X; àteros: L (chimbanta), C (chentu), D (chimbeghentos), M (milli) 2. oi bollu imparai luegu a lígiri, cras a iscriri e pustigràs apu a imparai is númerus ◊ carrela e númeru de sa domo bos l'apo marcadu in cussu follu ◊ aio leadu su telèfono pro dha tzirriare ma che dh’aio arrimadu sentza de fàghere su númeru 3. ndhe sunt ghirados a sas chimbe de sero ◊ nci funt essius a is duas de chitzi Ètimu ltn. numerus Tradutziones Frantzesu nombre, chiffre, numéro Ingresu number Ispagnolu número Italianu nùmero Tedescu Zahl.