apagliài , vrb: (a-pa-gli-a-i)
apaliare,
paliai Definitzione
umprire o pigare e fuliare cosa cun sa pala (laore, terra o àteru) siat a carrigare e siat a iscarrigare
Sinònimos e contràrios
apaligiai,
impaliare,
spaliai
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
déblayer
Ingresu
to shovel away
Ispagnolu
palear
Italianu
spalare
Tedescu
fortschaufeln.
pàbia , nf: paja 2,
pàila,
pala 1,
pàlia Definitzione
aina lada a punta e pagu pagu ingobbedhada coment'e a cullera, a màniga longa de pigare a duas manos, po pigare cosa mescamente a umpridura / min. palichedha, palita / genias de p.: de còghere, de inforrai = paja de forru, genia de pala manna de linna (de diferente forma, tundha o longa ovale segundhu su pane), a màniga longa meda po che betare su pane cruo a su forru, lada in paris deunudotu; pàlia de isciorrai = pala de ferru, prus pitica meda, adata a furriare o mòvere su pane (de fresa) coendho in su forru de domo e a ndhe dhu bogare cotu; p. de bentulai = pàlia de argiola, pala de linna unu pagu fucuda po umprire trigu in s'argiola po dhu sighire a illimpiare; pàbia mecànica (autopala) = màchina fata de si pòdere ispostare in su logu e fàere fortza, cun sa parte de ananti a bisura de istrégiu po umprire materiale ispinghendho e artzare in artu e carrigare a càmiu o betare in àteru tretu
Frases
fàghere unu triballu a picu e a pala ◊ cun sa pala de infurrare si che achedhat su pane in su furru ◊ si un’orixedha mi aturat, mi binti su picu e sa pàbia
Terminologia iscientìfica
ans
Ètimu
ltn.
pala
Tradutziones
Frantzesu
pelle
Ingresu
shovel
Ispagnolu
pala
Italianu
pala,
badile
Tedescu
Schaufel.
palichèdha , nf: palighedha Definitzione
min. de pala 1: pala pitica, aina po umprire terra, giarra, àliga e àteru
Tradutziones
Frantzesu
petite pelle
Ingresu
small shovel
Ispagnolu
pala,
paleta
Italianu
palétta
Tedescu
Schippchen.