píbara , nf: píbera, pípara, pípera Definitzione genia de arrasia velenosa chi assimbígiat a su coloru, ma chi no si agatat o no faet in Sardigna: is chi si agatant funt su coloru de abba o tartza (p. de arriu, de àcua, de modhe: natrix maura) e un'àteru coloru mannu chi faet fora de s'abba (p. de sicu, de soli, soliana, coluber hippocrepis); est animale sèmpere pigau a paragone po gente mala / sulai che píbera = furriàresi male arrennegados, arrespòndhere a boghes Frases che píbera chi pistu li ant sa coa ti boltas a sa tzega a mossigare (P.Porcu)◊ sunt che píberas de sicu ammanitzendhe trobeas pro afunare ideas e fadigas ◊ no ti tzachis, ca paris una píbara! ◊ nàsciu, suat che una píbara! ◊ ferenandhe che píbera, cumintzat a boghes contras a su fizu ◊ arrebbugia, candu dha fuedhas si fúrriat comenti a una píbara! Terminologia iscientìfica anar, natrix maura, coluber hippocrepis Ètimu ltn. vipera Tradutziones Frantzesu vipère, couleuvre sarde Ingresu viper, grass snake, sardinian coluber Ispagnolu culebra viperina, culebra de herradura Italianu vìpera, bìscia viperina, còlubro sardo Tedescu Ringelnatter, Hufeisennatter.
tàrtza , nf Definitzione píbera de abba, genia de coloru pitichedhu chi in istade faet abbitu meda a mesu de s'abba po cassare arranedhas, pische o àteru a papare Sinònimos e contràrios idru, lircis, lurtzi Terminologia iscientìfica anra, natrix maura Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu couleuvre à collier Ingresu grass snake Ispagnolu culebra viperina Italianu bìscia viperina Tedescu Natter.
tèlpe , nm, nf: terpe, trepe Definitzione prus che àteru, genia de animale longu longu e fine, chentza peis e ne farrancas, chi camminat a egaseogas illasciandho e coment'e iscutulandhosi in terra, pentzau sèmpere che animale malu; fintzes àtera genia de animales pagu geniosos e, in cobertantza, persona mala / no bíere mancu terpe = mancu ànima, nudha, a neune Sinònimos e contràrios caboru, cerpe, cerpiu, grodhe, terpente Frases cale columba càndhida innossente mossida dae terpe velenosu ◊ sa terpe che at cumbintu a Eva chin sa mela…◊ telpes e mostres, tra fiamaridas l'afritzant cun sa vista ànima e coro (P.Casu)◊ sa tentascione istrísciat che sa terpe ◊ una die chi si aiat fatu una pastina li at bénnidu unu dolore chi si trofijaiat che telpe Terminologia iscientìfica anar Ètimu ltn. serpes Tradutziones Frantzesu serpent Ingresu snake Ispagnolu serpiente Italianu sèrpe, serpènte Tedescu Schlange.
tzorómpis , nm: tzorrompi Sinònimos e contràrios agilestru, atalighelte, caixedha, coxueta, lucesti, sintzirigheta, talaerta, tilicherta / caboru, colobra Terminologia iscientìfica anar Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu lézard, couleuvre Ingresu lizard, grass snake Ispagnolu lagartija, culebra Italianu lucèrtola, bíscia Tedescu Eidechse, Natter.