píbara , nf: píbera,
pípara,
pípera Definitzione
genia de arrasia velenosa chi assimbígiat a su coloru, ma chi no si agatat o no faet in Sardigna: is chi si agatant funt su coloru de abba o tartza (p. de arriu, de àcua, de modhe: natrix maura) e un'àteru coloru mannu chi faet fora de s'abba (p. de sicu, de soli, soliana, coluber hippocrepis); est animale sèmpere pigau a paragone po gente mala / sulai che píbera = furriàresi male arrennegados, arrespòndhere a boghes
Frases
che píbera chi pistu li ant sa coa ti boltas a sa tzega a mossigare (P.Porcu)◊ sunt che píberas de sicu ammanitzendhe trobeas pro afunare ideas e fadigas ◊ no ti tzachis, ca paris una píbara! ◊ nàsciu, suat che una píbara! ◊ ferenandhe che píbera, cumintzat a boghes contras a su fizu ◊ arrebbugia, candu dha fuedhas si fúrriat comenti a una píbara!
Terminologia iscientìfica
anar, natrix maura, coluber hippocrepis
Ètimu
ltn.
vipera
Tradutziones
Frantzesu
vipère,
couleuvre sarde
Ingresu
viper,
grass snake,
sardinian coluber
Ispagnolu
culebra viperina,
culebra de herradura
Italianu
vìpera,
bìscia viperina,
còlubro sardo
Tedescu
Ringelnatter,
Hufeisennatter.
tàrtza , nf Definitzione
píbera de abba, genia de coloru pitichedhu chi in istade faet abbitu meda a mesu de s'abba po cassare arranedhas, pische o àteru a papare
Sinònimos e contràrios
idru,
lircis,
lurtzi
Terminologia iscientìfica
anra, natrix maura
Ètimu
srdn.
Tradutziones
Frantzesu
couleuvre à collier
Ingresu
grass snake
Ispagnolu
culebra viperina
Italianu
bìscia viperina
Tedescu
Natter.
tèlpe , nm, nf: terpe,
trepe Definitzione
prus che àteru, genia de animale longu longu e fine, chentza peis e ne farrancas, chi camminat a egaseogas illasciandho e coment'e iscutulandhosi in terra, pentzau sèmpere che animale malu; fintzes àtera genia de animales pagu geniosos e, in cobertantza, persona mala / no bíere mancu terpe = mancu ànima, nudha, a neune
Sinònimos e contràrios
caboru,
cerpe,
cerpiu,
grodhe,
terpente
Frases
cale columba càndhida innossente mossida dae terpe velenosu ◊ sa terpe che at cumbintu a Eva chin sa mela…◊ telpes e mostres, tra fiamaridas l'afritzant cun sa vista ànima e coro (P.Casu)◊ sa tentascione istrísciat che sa terpe ◊ una die chi si aiat fatu una pastina li at bénnidu unu dolore chi si trofijaiat che telpe
Terminologia iscientìfica
anar
Ètimu
ltn.
serpes
Tradutziones
Frantzesu
serpent
Ingresu
snake
Ispagnolu
serpiente
Italianu
sèrpe,
serpènte
Tedescu
Schlange.
tzorómpis , nm: tzorrompi Sinònimos e contràrios
agilestru,
atalighelte,
caixedha,
coxueta,
lucesti,
sintzirigheta,
talaerta,
tilicherta
/
caboru,
colobra
Terminologia iscientìfica
anar
Ètimu
srdn.
Tradutziones
Frantzesu
lézard,
couleuvre
Ingresu
lizard,
grass snake
Ispagnolu
lagartija,
culebra
Italianu
lucèrtola,
bíscia
Tedescu
Eidechse,
Natter.