Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

annidài, annidàre , vrb: annitare, nidare 1 Definitzione fàere netu, límpiu, biancu nidu, fintzes lisu / fai s'annida annida a ccn. = carinnare Sinònimos e contràrios allimpiare | ctr. acadhotzai, imbratare, recòghere 2. su casu si annidat cun sa pranta de sa manu, fendidhu ◊ potzu andai a dhi fai s'annida annida, a dhi donai unu basidedhu a pobidha mia?(M.Simbula) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rendre net Ingresu to make snow-white Ispagnolu limpiar, hacer cándido Italianu rèndere càndido, pulito Tedescu rein machen.

disargàre , vrb Definitzione pinnigare s'àliga de su logu, illimpiare Sinònimos e contràrios innetiare, isaligare, mundai Frases sa die fit a tribagliare in campagna, fatu de sa robba, o tzapendhe, o disarghendhe e gai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu monder, nettoyer Ingresu to clean Ispagnolu limpiar Italianu mondare, ripulire dall'immondézza Tedescu reinigen, putzen.

frobbíre, frobbíri , vrb Definitzione passare ccn. cosa (pruschetotu orrobba) po ndhe suspire abba, pruine e cosas deasi, po limpiare / bonu a frobbire (nau cun tzacu de calecuna cosa) = chi no serbit a nudha si no a istrèxiri in paneri, chi est de fuliai Sinònimos e contràrios brobbire, istrègere, sciorbiri, trèghere, trobbire / limpiai | ctr. ifúndhere, imbrutai Frases no tenes unu sodhu e chircas muzere…: ma faghe su piaghere e fróbbidi su lorodhu! ◊ frobbire su brúere, s'abba, su suore, sas làgrimas, s'ifustura, frobbire s'isterzu, sa cara, sas manos, sos murros Ètimu itl.t forbire Tradutziones Frantzesu déterger, essuyer Ingresu to clean Ispagnolu deterger, limpiar Italianu detèrgere Tedescu abwischen.

illertíre , vrb: illestire, illirtire Definitzione fàere su logu límpiu, pinnigare totu s’àliga, su bascaràmene; iscabbúllere de ccn. cosa, fintzes fàere su fedu Sinònimos e contràrios ilbratare, illertare, illitiare, iserrinire, ispatare, limpiai / allichidie / disgagiai, ifrancare, iscabbúllere / illierai, insinnigare, iscendiai Frases pro illertire cussu logu bi cheret duas pessones ca bi at arga meda ◊ sicomente tenia bisonzos metas de fàchere no apo pótitu illestire su locu ◊ sas féminas sigheint a illirtire sos aposentos 2. sos pecados mios fint unu muntone, un'ira, chi no resessia prus a mi ndhe illertire Tradutziones Frantzesu nettoyer Ingresu to clean (up) Ispagnolu limpiar Italianu ripulire Tedescu reinigen.

innetàre , vrb: innetiare Definitzione fàere netu, límpiu, bogare o pigare s'àliga o àteru de diferente de mesu de is cosas (es. corgiolu); fàere o essire límpiu: nau de s’aera ammontada, su s'istesiare de is nues lassandho s'aera límpia / i. sa patata = ispilloncai, iscroxolai sa patata Sinònimos e contràrios allichidie, allimpiare, illichidire, mundhare, netare, pulire, iserrinire / iscorgiolare, ispigiolare | ctr. imbrutai, intruai Frases sunt andhaos a innetare su matímene ◊ vàtiche sas lametas pro innetare su porcu usciau! ◊ a nos innetare no tet bastare s'abba de su mare ◊ su massaju innétiat sos trigos, chi no bi crescat àtera erba in mesu ◊ Fulana est impreada pro innetare sas iscolas ◊ so innetiendhe patata a fríere ◊ inneta sa ficumorisca! 2. s'aera che at innetiadu ◊ s'abba de sa funtana l'ant morigada: cheret lassada pasare pro innetiare Tradutziones Frantzesu nettoyer, peler, éplucher, sarcler Ingresu to clean, to peel Ispagnolu limpiar Italianu nettare, pelare, mondare, ripulire Tedescu reinigen, schälen.

isaligàre , vrb: isargare Definitzione mundhare, pinnigare s'àliga de su logu po dhu fàere límpiu; marrare, tirare s'erba de mesu de sa cosa prantada, arregòllere o prugare sa malesa Sinònimos e contràrios disargare, illansanare, irderbai, isciligare, munnuzare | ctr. imbratare Frases cheret isargada sa carrela, finas ca colat sa portessione ◊ no bastamus mancu a isargare, in custu logu, de cantu che carrant arga sos bentos! 2. eallu a babbu ingruxadu, isarghendhe su trigu aupadu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu nettoyer, émonder Ingresu to clean up Ispagnolu relimpiar, limpiar, mondar Italianu ripulire Tedescu reinigen.

limpiài , vrb: allimpiare, limpiare Definitzione fàere netu, límpiu, siat bogandhoche sa malesa, s'àliga, siat fintzes cosa chi no si bolet, chi no serbit o no si papat (es. corgiolu, cambos) Sinònimos e contràrios innetare, pulire, samunae | ctr. allodrigai, imbrutai Frases s'at limpiau is dentis isfustigonendu cun s'agulla ◊ is massajus límpiant is loris de s'erba ◊ s'at limpiau una mela po si dha papai ◊ ite mi siat cura de dutore si si límpiant bene limba e manos e faghent a su pratu inue papant! 2. mi siant perdonaus is pecaus e limpiada s'ànima mia! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu nettoyer Ingresu to clean Ispagnolu limpiar Italianu pulire Tedescu säubern, reinigen.

netàre , vrb: netiare Definitzione fàere netu, illimpiare Sinònimos e contràrios innetare, pulire | ctr. allodrigai, imbrutai Frases sa mama, netendhe sa persone, a sos ninnos lis dat basos e consizos Ètimu itl. nettare Tradutziones Frantzesu nettoyer Ingresu to clean Ispagnolu limpiar Italianu pulire Tedescu putzen, saubermachen.

strègiri , vrb: istrègere*, strexi, strèxiri Definitzione passare a frigadura calecuna cosa (prus che àteru orrobba) po ndhe suspire abba, pruine, asciutare, illimpiare o àteru / s. su nasu = innisire, mucai Sinònimos e contràrios brobbire, frobbire, trèghere Frases strexidí is ogus! ◊ fustei strexassindi su mucu e acabbidimidha! ◊ chi si strexiat su mucu fadiat mellus bèni! ◊ dh'apu stréxiu sa cara, luxiat prus de su soli 2. su casu papadhu a pítzia pítzia: ispaciau cussu ti strexis!… Tradutziones Frantzesu essuyer Ingresu to wipe (off) Ispagnolu limpiar, enjugar Italianu astèrgere, tèrgere Tedescu trocknen, abwischen.

«« Torra a chircare