adderétu , avb, nm Definitzione
a deretu: bene, de una manera chi andhat bene (si narat fintzes in adderetu); capacidade de fàere bene sa cosa
Sinònimos e contràrios
afilu,
bene
/
gheretzu,
grabbu
Frases
no ndhe faghet una adderetu! ◊ cussu paghennennudha de cosa in adderetu no ndhe faghet ◊ a medas annos cun fatueretu e totu bos andhet in adderetu! (G.Ruju)
2.
a ndhe tenes de adderetu!…
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
avec ordre,
en ordre
Ingresu
tidily
Ispagnolu
con orden,
bien
Italianu
ordinataménte,
per bène
Tedescu
ordentlich.
campaniàre 1 , vrb: acampaniare,
acampionare,
campianare,
campionare Definitzione
pònnere bene, assentare sa cosa a manera de torrare totu giusta cun àteras, agiustare, istesiare o apartare po no giare ifadu o no tènnere dannu; nau de ccn., essire deghile, bellu, creschendho; pònnere de acórdiu
Sinònimos e contràrios
adaretzai,
arremonire,
assantai,
cumpòniri,
frànghere
| ctr.
isordulare
Maneras de nàrrere
csn:
campiànadi! = trocidindi!, istrizi!; beni s'à… no campionas, no?! = (nendhe a s'àinu) a ti adderetas o nono?!, assèntadi, adderètadi!; campianàresi apare = pònneresi de acordu, arranzare una chistione; campianàreche a ccn. = collirechelu, bogarechelu dae su mundhu, bochírelu; campianare a ccn. = atèndiri, contivigiare; campiò!… = atentu, aundi ses passendi!; campaniare un'ofesa = chircare de si fàghere perdonare faghindhe carchi cosa de bonu, pònnere rimédiu a un'ofesa; no bi n'at unu chi campàniat su logu! = funt unu peus de s'àteru, no dhoi nd'at unu bonu
Frases
apo campionadu sa linna pro la prèndhere a fasche ◊ si podent campaniare sas fadhinas cun sa tinta, in custa faina ◊ no campionat, no cudha màchina, ancora in s'àtera corsia bidindhe màchinas beníndheli de fronte?!
2.
campiònadi, cantu chi ses cun sas ancas istérridas chi no lassas logu! ◊ nos semus campaniados apare ◊ campiana cussa pedra ca nos betat! ◊ campiànadi, chi sunt currendhe sos cadhos! ◊ bi at piantas chi si las tocas paret chi ti timant e chi campionent e chi si doghent (M.Pira)◊ su mortu fit campionadu in su baule
3.
cussa zòvana si ch'est campaniada ◊ custu boe est bonu meda e campionat s'àteru ◊ custu zòvanu campionat sa famíllia: sos àteros no ndhe balent a nudha ◊ su pitzinnu paret feutzu: isperamos chi creschindhe campàniet!
4.
cantandhe bisonzat de ischire picare su filu, de ischire campianare candho s'arréjonu si cheret imbèrghere pro lu ghirare a tretos suos
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
mettre en ordre
Ingresu
to arrange,
to tidy up,
to reconcile
Ispagnolu
ordenar,
arreglar,
poner en orden
Italianu
ordinare,
méttere bène in órdine
Tedescu
aufräumen.
ségiu , nm: seju,
sexu Definitzione
manera de istare o de èssere de una cosa, su singiale chi abbarrat de comente sa cosa uit posta
Sinònimos e contràrios
sédiu,
sinzolu
/
assébiu,
assentu
Maneras de nàrrere
csn:
lassai a seju, in seju = in pasu, in paxi; leare o pònnere seju, bonu, malu s. = leare ésciu, abbituare a istare postu de una manera, bona o mala; bogare de sexu unu bratzu, unu mermu = bogare de s'incàssiu; àere sos cherbedhos fora de sexu = èssiri pretocau, ammachiau, iscassiadu; pònnere in sexu = assentare, ponner bene, torrai a logu; istare o èssere totu de unu sexu = de su matessi betu, in sa matessi posidura; cambiare sexu = cambiai posidura
Frases
cussa pínniga at postu o leadu seju e no bi essit prus ◊ tue dae pitzinnu as leadu malu seju ◊ un'imbustu as de remeju in cosinzu e in sestu, siat tou o anzenu: daghi ti at postu seju no ti dat nient'impestu, lu portes istrintu o lenu (P.Pisurzi)◊ bi at robba chi no leat seju mancari li ponzas cosa pesuda meda subra ◊ su pabilu pinnigadu ponet seju e no torrat prus istiradu
2.
ohi, làssami sa conca a seju! ◊ su tilipirche no lassat nisciunu coro in seju, arroinat su póberu massaju: no si salvat nemmancu su mudeju!
Ètimu
ltn.
*sedium
Tradutziones
Frantzesu
ordre
Ingresu
order
Ispagnolu
orden
Italianu
sèsto
Tedescu
Ordnung.