Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
bacamúndhu , agt, nm: bagabbundu,
bagamundhu,
bagamundu Definitzione
chi o chie istat in giru chentza cumbinare nudha, irfainadu, andhandho de unu logu a s'àteru
Sinònimos e contràrios
bagamundheri,
bandhuleri,
vagabbunneri
/
andariegu,
corruntoneri,
currijolu,
currillanu,
garroneri,
istrusciante,
orrunderi,
peldulàriu,
rundhajolu,
rundhellu,
tzincavesu,
zirellu
| ctr.
remonidu
Frases
est unu bagabbundu e invecis de andai a iscola ci essit cun is cumpàngius
Terminologia iscientìfica
ntl
Tradutziones
Frantzesu
vagabond
Ingresu
vagabond
Ispagnolu
vagabundo
Italianu
vagabóndo
Tedescu
herumziehend,
Landstreicher.
bandhuléri , agt, nm: bandulleri Definitzione
chi o chie istat andhandho, sèmpere in giru, ammandronau, chentza fàere faina
Sinònimos e contràrios
arreulau,
arroliadori,
bagamundheri,
praitzosu
/
andariegu,
bacamundhu,
corruntoneri,
currillanu,
garroneri,
orrunderi,
peldulàriu,
rundhellu,
zirellu
/
bandhidore
| ctr.
remonidu
Frases
bandulleri ischivu, e innui fiast?! ◊ vivas sempre che cane bandhuleri e no apas una pedra pro ti sere! ◊ cussu est istadu annos meda bandhuleri
Ètimu
ctl.
bandoler
Tradutziones
Frantzesu
vagabond,
fainéant
Ingresu
vagabond
Ispagnolu
vagabundo
Italianu
vagabóndo
Tedescu
herumziehend,
Landstreicher.
garronéri , agt, nm Definitzione
chi o chie istat peri is garronadas, in giru, faendho nudha: nau de fémina, chi no tenet tanti fama bona
Sinònimos e contràrios
andariegu,
bacamundhu,
bandhuleri,
corruntoneri,
currijolu,
currillanu,
inghiriaidhas,
istrusciante,
orrunderi,
peldulàriu,
rundhajolu,
rundhellu,
zirellu
Terminologia iscientìfica
ntl
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
vagabond
Ingresu
vagabond
Ispagnolu
vagabundo
Italianu
vagabóndo
Tedescu
herumziehend,
Herumtreiber,
Vagabund,
Landstreicher,
Stromer.
isvelàdu , agt Definitzione
chi andhat irbelibeli, de unu logu a s'àteru, chentza cabu, chi no faet abbitu firmu in perunu logu
Sinònimos e contràrios
andariegu,
atrafinaditu,
bacamundhu,
corruntoneri,
garroneri,
peldulàriu,
rundhajolu,
rundhellu,
zirellu
Tradutziones
Frantzesu
vagabond
Ingresu
vagrant
Ispagnolu
vagabundo
Italianu
giròvago
Tedescu
umherschweifend.
pirastràju , agt: pirastrari,
pirastràriu Definitzione
chi andhat macu po su pirastu, istat cricandho pirasru, ma nau sèmpere in cobertantza po bagamundhu, chi istat sèmpere in giru
Sinònimos e contràrios
bandhuleri
Frases
istat continu fatu a mie che cane pirastràriu ◊ brutu cane pirastraju: àscia de raju chi ndhe isperdat sa zenia!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
errant,
fainéant
Ingresu
wanderer,
loafer
Ispagnolu
callejero,
vagabundo,
descarriado,
holgazán
Italianu
randàgio,
fannullóne
Tedescu
streunend,
Nichtstuer.