aggruíre , vrb: agruie, alguire, arguire Definitzione pigare, aprontare, portare o tènnere su chi serbit po calecuna faina, fàere, achipire faina, ammadurare nau de frutuàriu lompendho Sinònimos e contràrios abrontai, ammainare, ammanitzare, apariciai, coviare 1 Frases aiat induradu dies e dies arguíndhesi e fachèndhesi bellu (A.Deplano)◊ si podet arguire su màndhigu, su letu pro corcare ◊ no ischint comente arguire sa manera pro acurtziare mannos e minores a s'istúdiu ◊ su mastru at arguiu unu giassu in internèt ◊ amus arguiu su campionau de sa murra ◊ issa coitat a alguire su fatu de domo ◊ argúiti ca benit babbu tú! ◊ sunt arguindhe pro andhare a sa festa 2. sa figu ist agruindo a coe Tradutziones Frantzesu preparer Ingresu to prepare Ispagnolu preparar Italianu allestire Tedescu zurechtmachen.

ammainàre , vrb: ammaniare Definitzione pònnere cosa a manera de andhare bene a dha pigare, a dh’aferrare cun sa manu, chi siat pronta a impreare, a si ndhe serbire / ammaniare su bestiàmine = assetiai, fai andai o abarrai pascendi comenti andat bèni a su pastori Sinònimos e contràrios abrontai, allinzare, ammanitzare, apariciai, cuncodrai Frases ammàina su logu ca ispetamus zente ◊ issa ammaniabat su cafè chin sos pistocos ◊ a isse l'ammaniaiant s'allozu e su gustu ◊ su massàgiu ammàniat sos trastos su manzanu chito ◊ sunt ammaniandhe pro su tusinzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu préparer Ingresu to prepare Ispagnolu preparar, montar Italianu allestire, dispórre Tedescu zurechtmachen.

archimingiài , vrb Definitzione si narat de unu fàere deasi, pagu precisu, fai e fateriai, aprontare po calecuna cosa Sinònimos e contràrios altimizare, arminzare, oldinzare, ordimignare Tradutziones Frantzesu préparer, fabriquer Ingresu to prepare, to devise Ispagnolu preparar Italianu allestire, congegnare Tedescu zurechtmachen, zusammensetzen.

«« Torra a chircare