abbitài , vrb: abbitare Definitzione fàere abbitu, istare, andhare fatuvatu a unu logu, istare fatuvatu cun ccn.: su vrb. aus. est èssere Sinònimos e contràrios afitianae, atravigare, trassigiai Frases fuedhadí cun totus e abbitadí cun pagus! ◊ deo uso rispetu a chie agato totue ue abbito ◊ s'àbbile che abbitat in sos montes piús altos ◊ dae candho est abbitadu a domo tua no ndhe so piús padrona! ◊ cun cussu no bi abbites, ca est malu! ◊ e bénzichi Bodale est abbitendhe a domo de Fulana?! ◊ custus fiant pobidhu e mulleri chi si abbitànt meda cun d-unu gopai ◊ custu piciocu abbitat meda a bidha nosta e si est fatu a isposu puru Sambenados e Provèrbios prb: nàrami cun chie abbitas e ti naro chie ses Ètimu itl. abitare Tradutziones Frantzesu fréquenter Ingresu to frequent Ispagnolu frecuentar Italianu frequentare Tedescu verkehren.
afitianàe, afitianàre, afitinàre , vrb: fetianare Definitzione abbitare a fitianu, meda, a ccn. logu o a calecuna cosa, a comporare Sinònimos e contràrios abbitai, abesare, atravigare, imbisciare, trassigiai Frases sos pastores che gighiant sa robba onzi sero a ue fit afitianada ◊ no ti afitianes a cussu cumpanzu ca ti giughet a s'isperdísciu! ◊ sos brufularzos si sunt afitianados a sos úlumos, pro corcare (Q.Falchi)◊ sunt tropu afitianados a su male! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fréquenter Ingresu to frequent Ispagnolu frecuentar Italianu frequentare Tedescu verkehren mit, verkehren in.
trabicàre , vrb: atravigare, traficai, trafigare, trapicai, trapicare, travicare, travigai, travigare, traviscai Definitzione passare in calecunu logu, essire a o istare in giru; fàere abbitu a unu logu de dhue andhare meda / trapicadi! = fàghedi a bídere, essi a fora! Sinònimos e contràrios atraessare / abbitai, afitianae, trassigiai, travinare Frases su giassu chi si tràvigat in terra cilindradu de perlas lughet che ispiju (A.Spano)◊ in sa cussorja nostra no bi ndhe trabicabat de mustrencheris ◊ acantu de si perdi fut su fillu, travischendi in foresu bixinau! (M.Pani) 2. isse tràvicat in bidha sua a cara arta ◊ isse est trabicandhe chin zente bona ◊ a s'ala de su Campidanu lu connoschiant ca bi travigaiat meda ◊ babbu no boliat a traviscai tropu in monti 3. su logu fiat totu trapicau, cassadoris, canis e crabas iant fatu moris e morixedhus Ètimu spn. trafagar Tradutziones Frantzesu parcourir, fréquenter Ingresu to go along, to frequent Ispagnolu recorrer, frecuentar Italianu percórrere, frequentare Tedescu verkehren.