Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
ociàu , nm: atziau,
orciau,
ortiau,
ortziau,
otziau,
urtziau Definitzione
genia de erba, de diferentes calidades ma totu prenas de puntighedhas piticas chi punghent e faent a dolidura / ociadedhu = ortiga fémina
Sinònimos e contràrios
boltíula,
granudu,
ociada*,
picianti,
pissiagulu,
pistidhore,
pistígia,
pitigallella,
pitziadroxu,
pitziafui,
puntriga,
pústica,
spitzuafua
Frases
po donai boxi a is cantzonis de una pipia apu scerau fòglius de ociau e unu pannu biancu (A.C.Serra)
Terminologia iscientìfica
rba, Urtica atrovirens, U. dioica, U. pilulifera, U. urens
Tradutziones
Frantzesu
ortie
Ingresu
nettle
Ispagnolu
ortiga
Italianu
ortica
Tedescu
Brennessel.
oltíja , nf: ortica,
ortiga,
ortija,
ortígia,
ultiga Definitzione
atziau, genia de erba, de diferentes calidades ma totu prenas de puntighedhas piticas chi punghent e faent a ispirtidura: segundhu sa calidade dhi narant ‘fémina’ (U. pilulifera), 'mascru' (U. dioica)
Sinònimos e contràrios
bistiori,
boltíula,
frusticaja,
ociada,
ortiligada,
picianti,
pistidhore,
pistígia,
pitigallella,
pitziadroxu,
purtzigada,
pústica,
spitzuafua
/
cdh. ultícula,
ttrs. urtígura
Frases
cussu palinzu de terra muntonarzina est prenu de ortiga, no faghet a bi rugare!◊ unu frocu de cotone ifustu in su sutzu de s'ortiga e fichiu in sas nares che faet passare su sambendenare
Terminologia iscientìfica
rba, Urtica atrovirens, U. dioica, U. pilulifera, U. urens
Ètimu
ltn.
urtica
Tradutziones
Frantzesu
ortie
Ingresu
nettle (stinging)
Ispagnolu
ortiga
Italianu
ortica
Tedescu
Brennessel.
piciànti , nm: (pi-ci-an-ti) pitzianti
pitzienti Definitzione
genia de erba, de diferentes calidades ma totu prenas de puntighedhas piticas chi punghent e faent a dolidura: segundhu sa calidade dhi narant ‘fémina’ o pitziantedhu (U. pilulifera), ‘mascru’ (U. dioica)
Sinònimos e contràrios
bistiori,
boltíula,
frusticaja,
granudu,
ociada,
oltija,
pistidhore,
pitigallella,
pítula,
pitziadroxu,
pitziafui,
purtzigada,
pústica
Frases
fiat cosa de timi, capatzi de ti pungi che pitzianti mascu
Sambenados e Provèrbios
smb:
Pitzianti, Pizzianti
Terminologia iscientìfica
rba, Urtica atrovirens, U. dioica, U. pilulifera, U. urens
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
ortie
Ingresu
nettle (stinging)
Ispagnolu
ortiga
Italianu
ortica
Tedescu
Brennessel.
pistidhòre, pistidhòri, pistidhóriu , nm: pistidhuri Definitzione
su pistidhire po abbruxadura o maladia; genia de erba, de diferentes calidades ma totu prenas de puntighedhas piticas chi punghent e faent a ispirtidura: segundhu sa calidade dhi narant ‘fémina’ (U. pilulifera), o ‘mascru’ (U. dioica)
Sinònimos e contràrios
budhiorza,
pistidhu 4,
spultori
/
bistiori,
boltíula,
granudu,
ociada,
oltija,
picianti,
pistígia,
pistioli,
pitigallella,
pitziafui,
puntriga,
pústica,
spitzuafua
Frases
sa cussorja est lubada de pistidhori ◊ bufant arculentu, frazia, pistidhori, sentziana, doradilla pro meichina
Terminologia iscientìfica
rba, Urtica atrovirens, U. dioica, U. pilulifera, U. urens
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
ortie
Ingresu
hedge-nettle
Ispagnolu
ortiga
Italianu
ortica
Tedescu
Brennessel.