Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

caentàe, caentài, caentàre, caentàri , vrb: cagentare, cagentari, cajentare Definitzione giare o fàere caentu in ccn. logu o a calecuna cosa / caentare sas nàdigas a ccn. = pigaidhu a nadiadas Sinònimos e contràrios acalorire, caglientai, calgentai, cheghentare, iscaentare, iscaldire | ctr. ifridare, sfridai Frases su focu cajentat sa carena isfritia ◊ pica mantas pro nos cucuzare e caentare! ◊ caento s'abba pro sapunare sa criatura ◊ tenent sa linna pro si caentare in s'ierru ◊ corpa ca ti corpo cun cudha bacheta a sa pranta de sa manu… za mi l'at caentada! ◊ s'abba est in su fogu caentendhe Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chauffer Ingresu to warm Ispagnolu calentar Italianu scaldare Tedescu wärmen.

iscaldíre , vrb: iscardire, scardiri Definitzione giare o fàere caente in ccn. logu o a calecuna cosa; ispitzulare, freare sa pedhe a fortza de frigare cun cosa tostada Sinònimos e contràrios acalorire, caentare, caglientai, cheghentare, iscaentare, iscardillare / friai, malandrare | ctr. ifridare Frases in cudhas dies malas de ierru rechedit su fogu a s'iscaldire ◊ acúrtzia a su fogu a t'iscardire! ◊ cun cussa linna faghimis su fogu e nos iscardimis 2. cussa robba tètera mi at totu iscardidu comente tocat sa carre ◊ sas iscarpas noas mi ant iscardidu su cambutzu e pitigadu puru, a su friga friga 3. iscardi custos coros fritos! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chauffer, rougir la peau sous l'effet du frottement Ingresu to heat, to redden the skin by rubbing Ispagnolu calentar, enrojecer Italianu scaldare, arrossare la pèlle per sfregaménto Tedescu erwärmen, durch Reiben röten.

scadrigiài , vrb: iscardigiai*, scardigiai Definitzione fàere caente, su si frigare is manos po si dhas caentare; imbudhidare a meda; nau in cobertantza, foedhare cun tzacu, ferenandho, arrennegare / donai una scadrigiada de… = dare una bella passada de… (corpos, presone e gai) Sinònimos e contràrios caentare / abbrigai, cardiare, ingrujare Frases bufa ca ti scadrígiat pagu pagu! ◊ unu tzichedhu de binu ti scadrígiat prus de su craboni ◊ sa genti intrat impriutzia, si scardígiat is manus in su fogu fintzas a dhi torrai carrítzia in trempas 2. scardigendusí sempri de prus, si fiant ghetaus apari, iscarrafiaus e mussiaus Tradutziones Frantzesu chauffer Ingresu to heat (up) Ispagnolu calentar Italianu scaldare Tedescu wärmen.

«« Torra a chircare