Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
bussinàda, bussinàra , nf Definitzione
cropu giau prus che àteru a cara a manu aperta / donai, ghetai, tzacai bussinadas, pigai a unu a bussinadas
Sinònimos e contràrios
bofetada,
cabbessu,
ciafu,
imbussinada,
irbirroncu,
iscantargiara,
iscaputzone,
iscavanada,
mantuada,
sparuara,
sporsugada
Frases
ti dòngiu una bussinada chi ti ndi arruint is casciabis! ◊ de chini apu portau in cò oi biu bussinadas mannas
Ètimu
ctl.
bossinada
Tradutziones
Frantzesu
gifle,
claque
Ingresu
slap
Ispagnolu
bofetada
Italianu
schiaffo
Tedescu
Ohrfeige.
ciàfu , nm: isciafu,
tzafu Definitzione
cropu forte giau a trempas cun sa manu isparta / min. ciafitu; ciafu de nia = froca, tàpile de froca, solla
Sinònimos e contràrios
bussinada,
iscantargiara,
iscaputzone,
iscatulada,
iscavanada,
istetulada,
istuturada,
mantuada
Frases
no isco proite no lu fato chi no ti leo a ciafos! ◊ l'inviteit a si aviare in lestresa, si no cheriat ciafos e faladas de pè
Ètimu
itl.t
ciaffo
Tradutziones
Frantzesu
gifle
Ingresu
slap
Ispagnolu
bofetón,
bofetada (f)
Italianu
schiaffo
Tedescu
Ohrfeige.
iscantargiàra , nf: iscantarzada,
iscantegiada,
iscanterjada,
iscanterjata,
iscanterzada,
iscantrexada,
scantergiada Definitzione
ciafu, cropu giau a is trempas, a cantrexu, a manu aperta / leare a iscantarzadas a unu, dare un'i.
Sinònimos e contràrios
bussinada,
iscacamurrada,
iscantulada,
iscavanada,
istuturada,
mantuada,
sporsugada
Frases
su mastru mi at dadu una paja de iscantarzadas ◊ su pisedhu fit chin sas manos prontas a parare s’iscantarzada ◊ duos fint a cuntierra aprobe a si leare a iscanterzadas
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
gifle
Ingresu
slap
Ispagnolu
bofetada
Italianu
schiaffo
Tedescu
Ohrfeige.
iscantulàda , nf: scantulada Definitzione
cropu chi si giaet a cara, cun sa manu aperta
Sinònimos e contràrios
bussinada,
cabbessu,
ciafu,
iscantargiara,
iscavanada,
istuturada,
istuturrone,
mantuada,
sporsugada
Frases
una guàrdia li at iscutu un'iscantulada
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
gifle
Ingresu
box on the ear
Ispagnolu
bofetada
Italianu
schiaffo
Tedescu
Ohrfeige.
scantergiàda , nf: iscantarzada*,
scantraxada,
scantrexada,
scrantaxada,
scrantexada,
screntexada Definitzione
ciafu, cropu giau a is trempas, a cantrexu, cun sa manu aperta
Sinònimos e contràrios
bofetada,
bussinada,
irbirroncu,
iscantulada,
iscaputzone,
istuturada,
smantulada,
sporsugada
/
cdh. scantigiata
Frases
geadidhi una scantraxada, sa maista! ◊ femu làngia che obbilu: cun d-una scrantaxada m'indullemu che filu
Tradutziones
Frantzesu
gifle
Ingresu
slap
Ispagnolu
bofetada
Italianu
schiaffo
Tedescu
Ohrfeige.