agiadài , vrb: agiuare,
agiudai,
agiudare,
agiudari,
agiurai,
ajuai,
ajuare,
ajutare,
atzuare 1,
axuare,
axudae,
axudai,
azuai,
azuare,
azudare,
azutare,
ojuare Definitzione
fàere una parte o totu su chi depet fàere s'àteru candho no dhu podet a solu, giare una manu a s'àteru in su bisóngiu, giare cosa, amparu; si narat brindhandho a unu de fora a papare candho capitat chi agatat is de sa domo giai papandho / azuare carchi cosa a ccn. = atuai, pigare sa cosa o betare una manu chi arresurtet prus fàcile a s'àteru a si dha pònnere a codhu, a si dha carrigare; Deus ti agiudit! = itl. Dio ti protegga!
Sinònimos e contràrios
agiuventare,
atuai,
giuai,
sufragai
/
amparai
| ctr.
ilviare,
strobbai
Frases
istentada est sa zente a tribagliare, ma tue no bi ses a l'azudare (A.Casula)◊ seus tropu arrebbugius e pretendeus chi Gesugristu s'agiurit ◊ su pitzinnu si est irvortatu e no cheriat prus ajuare a su babbu ◊ azúalu a istudiare, ca no ndh'est cumprendhindhe! ◊ sa famíglia pruite no ti axuat? ◊ sa cosa cun ledàmine e abba si azuat a crèschere ◊ so cuntentu de ti pòdere axuare balu ◊ chie binchet azuat!
2.
cussa famíllia cheret azuada, ca est in su bisonzu
3.
- Setzi a mesa ca nos azuas! - Coment'e retzidu: so pesendhe comogomo de manigare! Gràtzia su matessi: faghide!
4.
unu sachedhu de tzimentu de mesu cuintale a solu no mi lu azuo, ma si mi lu azuades lu leo!
Ètimu
ltn.
adiutare
Tradutziones
Frantzesu
aider,
secourir
Ingresu
to help
Ispagnolu
ayudar,
colaborar
Italianu
aiutare,
agevolare,
collaborare,
soccórrere,
sostenére
Tedescu
helfen,
behilflich sein,
mitarbeiten.
címbria , nf Definitzione
síndria de bòveda, s'armadura chi si ponet po fàere una bòveda e s'arcu chi dhue arresurtat
Sinònimos e contràrios
chentina 2
Terminologia iscientìfica
dmo
Ètimu
spn.
cimbria
Tradutziones
Frantzesu
cintre
Ingresu
centring
Ispagnolu
cimbra
Italianu
cèntina,
armatura per sostenére la vòlta
Tedescu
Rüstbogen.
pompiài, pompiàre, pompiàri , vrb: apompiai*,
pumpiai Definitzione
tènnere sa capacidade de agguantare, de fàere un'isfortzu; castiare, furriare is ogos a ccn. parte o cosa po dha bíere / pompiare a unu a malu cabadhu = coment'e pigandhodhu a disprétziu
Sinònimos e contràrios
abbabiai,
agguantai,
apoderae,
rèzere
/
abbadiai,
allutzare,
annotare,
cadebai,
castiai,
mirai
Frases
su tzàpulu pigau a su bestiri nou no púmpiat cun su béciu
2.
no si l'aiat mai pompiatu in cara ◊ pómpia chie b'at! ◊ su mere cada tantu andhabat a pompiare su fàchere de sos teracos ◊ sas féminas ant piachere de si lu pompiare ca est unu bell'ómine ◊ est andandu a pompiari ite bobbois dhue at in su cambu de cudha mata
Tradutziones
Frantzesu
soutenir
Ingresu
to bear
Ispagnolu
resistir,
aguantar
Italianu
règgere,
sostenére
Tedescu
halten,
tragen.