Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

agguantài, agguantàre , vrb: agguentare, aguantai, aguantare, aguantari Definitzione tènnere sa fortza o fintzes sa passiéntzia de peleare o padire unu pesu, una dificurtade, una cosa chi ofendhet o giaet ifadu o istrobbu, fintzes de mantènnere unu segretu, sighire una faina o un'impreu chentza si arrèndhere; nau de cosas de papare o bufare, ammesturare cun àtera cosa chentza pèrdere sa naturalesa sua, àere dura chentza si guastare: nau de ccn. e cun avb. de nega, chi sa cosa dhi faet luego efetu malu; pigare e mantènnere cun is manos calecuna cosa chi faet fortza, su si aferrare a calecuna cosa po seguresa Sinònimos e contràrios abbabiai, apompiai, bagiulai, dighire, durai, repetire / ateneae / abbrancai, acafai, aciapai, afarrancae, aferrai, aggafai, aggarrai, apoderae, mantènnere, rèzere | ctr. iscapae, tzèdere Maneras de nàrrere csn: aguantasí a òrus = zogare bene sas cartas de oros, leàresi su seguru; aguantai sa brulla o maleta = no si ofèndhere si li faghent brulla; aguantai sa mula = tratènneresi a tropu, istentare; agguantàresi de carchi cosa = tratènnere chentza la fàghere fintzas si si tiat chèrrere Frases est unu dolori chi no aguantu ◊ no la fortzes meda, cussa fune, ca est fine e no agguantat! ◊ acorrau in cussu tianni de ricóveru, dí e noti, dèu no agguantu! ◊ at agguantadu a chentu cosas contràrias ◊ tocaiat de sichire gai fenas a canno si potiat agguantare 2. custu binu aguantat àcua meda ◊ tue de binu no ndhe agguantas! ◊ cussu no agguentat una tassa de binu! 3. aguanta forti, lah ca ti nci fuit! ◊ est arrennegau chi no fait a dh'aguantai 4. su cunfessori miu, apu furau e seu furendu ca no mi potzu aguantai mai…◊ no mi ndi seu aguantada de dhi narri su chi pentzu ◊ no mi ndhe agguanto: apenas mi cumbinat lu brigo! Sambenados e Provèrbios prb: su cristianu est che su terrinu: no ndhe li benzat cantu ndhe agguantat! Ètimu itl., spn. agguantare Tradutziones Frantzesu résister Ingresu to resist Ispagnolu aguantar Italianu resìstere, sopportare, pazientare, perseverare Tedescu ertragen, vertragen, Geduld haben, beharren.

apoderàe, apoderài , vrb: apoderare, apoderari, poderae Definitzione pigare cun is manos una cosa, prus che àteru po dha mantènnere firma, ma si narat fintzes in su sensu de tènnere sa fortza de aguantare unu pesu, de padire una dificurtade o àteru (es. de fàere a mancu de calecuna cosa) Sinònimos e contràrios abbabiai, afoderare, afuncenare, agguantai, ammantènnere, apompiai, leare, rèzere | ctr. iscapae, lassai Maneras de nàrrere csn: apoderaisí de fai una cosa = tratènneresi, istaresindhe; apoderàresi de una cosa = resessire, fàghere una cosa, poder fàghere una cosa Frases fustei apoderididha bèni, a bortas no nci arruat! ◊ apoderit sa tassa e bufit! ◊ apoderamí: e innui est ca dh'arropu?! ◊ is umbras fiant coment'e cogus chi circànt de dh'apoderai ◊ a inube mi aferro mi apodero e candho mi apodero bene istringo (Màsala) 2. no isciu cumenti mi seu apoderau de m'imbrutai is cratzonis! ◊ apoderadí s'onori! ◊ no mi ndhe poto apoderare ◊ no potzu apoderai su fàmini!◊ intendendu aici no s'est pótziu apoderai e nci dhus at bogaus! Tradutziones Frantzesu maintenir Ingresu to maintain Ispagnolu sujetar, aguantar Italianu mantenére Tedescu halten.

apompiài, apompiàre , vrb: pompiai Definitzione castiare, furriare is ogos a ccn. parte o cosa po dha bíere; tènnere sa capacidade de aguantare una dificurtade, de fàere un'isfortzu, mantènnere Sinònimos e contràrios abbadiai, allutzare, annotare, cadebai, castiai, isperare 1, labai, mirai / abbabiai, agguantai, ammantènnere, apoderae, rèere Frases apómpiadi in s'isprigu! ◊ su pitzinnu colaiat sas oras de iscola apompianne a foras 2. apómpia a forti chi no ti arruat, lah! ◊ apómpia s'iscala! ◊ candu unu est giòvunu apómpiat trabballu meda ◊ candu fait bentu forti, medas si apómpiant po no arrui Tradutziones Frantzesu regarder, tenir Ingresu to look, to hold Ispagnolu mirar, aguantar Italianu guardare, règgere Tedescu anschauen, halten.

arrampanài, arrampanàre , vrb: arramponare Definitzione baliare; si narat fintzes in su sensu de arrennèscere a bíere, apubare, assimbigiare Sinònimos e contràrios abbabiai, agguantai, bagiulai, dighire, dollorai Frases no lu poto piús arrampanare! ◊ canno fit imbreacu fit de cracu malu e nessune, petzi geo, resessiat a l'arramponare ◊ isse si creiat balente e no podiat arrampanare sa tzàntara chi li aiant fatu 2. che at arrampanau un'astru chin su telescópiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu supporter, souffrir Ingresu to suffer, to tolerate Ispagnolu aguantar, tolerar Italianu sopportare, tollerare, soffrire Tedescu ertragen, leiden.

babiài , vrb: abbabiai, baliai, baliare, balliai, bariai, paliare 1 Definitzione pigare cun passiéntzia, padire, aguantare ifadu, istrobbu, unu male, un'ofesa o àteras cosas chi no praghent o chi faent male Sinònimos e contràrios agguantai, apoderae, apompiai, bagiulai, dighire, repetire, subbacare, sumportai Frases no bàliat chi àtere s'intrudhet in sos fatos de sa famíllia sua ◊ bàliat pagu a dhi tocai sa punta de su nasu ◊ est a tzichírrius che cuadhu chi no bàbiat abruda! ◊ innanti fist maseda, andhendhe parias topa… como sa manu in sa gropa no bàlias! (G.Budroni) Sambenados e Provèrbios prb: a mala boza si bàliant calches Ètimu ltn. baiulare Tradutziones Frantzesu supporter Ingresu to tolerate Ispagnolu aguantar Italianu sopportare Tedescu ertragen.

bagiulài, bagiulàre , vrb: bajulare, baxulare, bazulare, vajulare Definitzione peleare, padire, suportare cun passiéntzia, aguantare a is dificurtades, a is sacrifícios, a is dolores, a is ifados e istrobbos Sinònimos e contràrios abbabiai, agguantai, arrampanare, dighire Frases bàgiulet puru sa musca cadhina (S.Baldino)◊ sas crapitas no bajulabant s'acamu e comintzabant a iscradedhiare ◊ custos pitzinnos no si podent bazulare ◊ candho l'avio domada bazulavat sa manu in mesu de ancas ◊ ca so malu a sentire bàjulo totucantu a bonugoro ◊ custos annos no lu so baxulendhe su caldu! ◊ no bàgiulo mancu a mimi! Sambenados e Provèrbios prb: chini non bàgiulat brulla no intrit in giogu Ètimu ltn. baiulare Tradutziones Frantzesu supporter, tolérer Ingresu to tolerate Ispagnolu aguantar Italianu tollerare Tedescu ertragen.

cumpadèssere, cumpadèssi , vrb: cumpadèssiri, cumparessi, cumpodèssiri Definitzione tènnere passiéntzia cun is àteros, cricare de no si ofèndhere o de dhos padire candho istrobbant o pregontant cosa, lassare fàere Sinònimos e contràrios cumpatire, iscugiare, lastimai, paedhare Frases ma ita cumparessi e cumparessi: no mi depu lassai arrovinai! ◊ funt piciochedhus de cumpadessi! ◊ custa cosa est bogandumí de conca: mi depit cumpadessi! ◊ Deus at a cumpadessi is mancàntzias nostas ◊ cumpadessat, ma no est acomenti narat fustei! ◊ lassais currillai is fillus e cumpadesseis chi istrobbint puru! Ètimu spn. compadecer Tradutziones Frantzesu avoir de l'indulgence Ingresu to pity Ispagnolu aguantar Italianu compatire Tedescu nachsichtig sein mit.

pompiài, pompiàre, pompiàri , vrb: apompiai*, pumpiai Definitzione tènnere sa capacidade de agguantare, de fàere un'isfortzu; castiare, furriare is ogos a ccn. parte o cosa po dha bíere / pompiare a unu a malu cabadhu = coment'e pigandhodhu a disprétziu Sinònimos e contràrios abbabiai, agguantai, apoderae, rèzere / abbadiai, allutzare, annotare, cadebai, castiai, mirai Frases su tzàpulu pigau a su bestiri nou no púmpiat cun su béciu 2. no si l'aiat mai pompiatu in cara ◊ pómpia chie b'at! ◊ su mere cada tantu andhabat a pompiare su fàchere de sos teracos ◊ sas féminas ant piachere de si lu pompiare ca est unu bell'ómine ◊ est andandu a pompiari ite bobbois dhue at in su cambu de cudha mata Tradutziones Frantzesu soutenir Ingresu to bear Ispagnolu resistir, aguantar Italianu règgere, sostenére Tedescu halten, tragen.

rèere , vrb: arrèghere*, règhere, rèzere Definitzione agguantai prantau, a sa rea, baliare o padire un'isfortzu, una fortza / poét. rere; pps. réghiu, rézidu Sinònimos e contràrios abbabiai, afrimai, agguantai, apoderae Frases ruta ndhe so in fundhu: male in cambas mi reo ◊ fit imbriagu chi no si reziat ritzu ◊ su dragu est male fertu, tambidambi e no si podet rere ◊ su filu fit débbile e no at rézidu ◊ siscuru, de su fàmine no si reiat fichidu! 2. custa cuba no rezet su binu ◊ cust'isterzu rezet, no rezet s'abba, paret chi no rezat Tradutziones Frantzesu soutenir Ingresu to support Ispagnolu sujetar, aguantar Italianu règgere Tedescu halten.

resiltíre , vrb: resistire, resistiri Definitzione repitire, agguantare, sighire a fortzare calecunu tempus / nessunu no si podet resistire = nisciunus podit andai contras Sinònimos e contràrios abbabiai, agguantai, ammantènnere, apoderae, apompiai, rèzere / rfl. apònnere | ctr. arrèndhere, tzèdere Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu résister Ingresu to resist Ispagnolu resistir, aguantar Italianu resìstere Tedescu standhalten.

subbacàre , vrb: subbecare Definitzione arrennèscere a bínchere o a padire, baliare, ccn. cosa Sinònimos e contràrios abbabiai, bíncere, sumèrghere Frases ohi fizu istimadu, mortu in terra anzena: no subbaco sa pena! ◊ in pagos no podimus subbacare custu fogu fuidu ◊ de candho est morta sorre mia, a mamma no la podimus subbacare ◊ mancari forte, no subbacat tanta pena ◊ su corazu issoro no bastat a subbacare sa fortza de totu cudhos ◊ su santu no at subbecau custas peràulas de risu e at fatu sa fémina a pedra (Frau-Puddu)◊ sas annadas malas dhas amos sèmpere subbecadas Tradutziones Frantzesu sortir de, surmonter Ingresu to tolerated Ispagnolu aguantar, sobrellevar Italianu sopportare, superare Tedescu ertragen, überwinden.

subèschere , vrb: subíschere Definitzione pigare cun passiéntzia, padire, agguantare un'ifadu, unu male, un'ofesa o àteras cosas chi no praghent o chi faent male Sinònimos e contràrios babiai, bagiulai, dighire Frases sa disamistade tra bidhas fit manna e su de una no podiat subèschere su de s'àtera ◊ cussa est cosa chi no si podet subèschere! ◊ non poto subíschere totu su chi mi ses nendhe ◊ si ammentant de su chi ant subéschidu ◊ de èssere cumandhada a foltza no lu podiat subíschere Tradutziones Frantzesu tolérer Ingresu to bear Ispagnolu aguantar Italianu tollerare, sopportare Tedescu dulden, ertragen.

«« Torra a chircare