alghentàre , vrb: arghentare Definitzione
fàere in colore de prata; pònnere in su fogu a iscagiare bene e imbudhidare, nau mescamente de s'ógiu: a. s'ógiu, su mele, sa saba
Sinònimos e contràrios
arrafinai,
assendrare
Frases
sa bidhia s'arghentat a primu manzanu, la basat su sole e ch'est isparia ◊ s'ozu de lestínchinu l'amus arghentau in sa sartàghine
Ètimu
ltn.
recentare
Tradutziones
Frantzesu
dépurer,
raffiner,
réchauffer de l'huile
Ingresu
to purify,
to heat the oil
Ispagnolu
refinar aceite
Italianu
depurare,
raffinare,
riscaldare l'òlio
Tedescu
klären,
läutern,
das Öl aufwärmen.
óciu 1 , nm: ógiu 1,
ógliu 1,
ólgiu,
ollu,
otzu,
oxu 1,
ozu Definitzione
su grassu chi portat e bogat su frutu de unas cantu linnas o chi portant totu is petzas (e fintzes su late, su casu)/ genias de ógiu: ozu de olia (ogiuermanu), de sèmenes, de àbiles o de istentinas, de porcu (ógiu porchinu), de laru, de linu, de lana, de listínchinu (ollestincu), de méndhula, de merulutzu (ozu merulutzu), de mutúturu, de níbbaru, ollu de cagamèngia (ollearrici), olluseu (ogiuambu), ozu rudau (meighina fata cun ruda), ollu de perda (ispétzia de bitúmini)
Sinònimos e contràrios
grassu
Maneras de nàrrere
csn:
dare a ozu (nadu in suspu de sacrifítzios, dispiagheres e gai) = no fàghere bene própiu, a sa carena, a su saludu; pàrrere ozu e mele = crere chi carchi cosa siat bona meda; èssere a ozu e mele = muntènneresi a cosas bonas, manigare cosas bonas; pàrrere ozu (nadu de su mare) = èssere pàsidu pàsidu; castiai a unu che ollu bessau in terra = cun meraviza, cun ispantu; pònnere a pasare che ozu nobu = lassai a pèrdiri, acoment'e unu chi no dhu circat nemus; ispaciau s'oll'e procu!… = agabbada sa cosa bona!, agabbada sa cucagna!, su bonu fit totu cue!; calai is òlgius santus = oliare; isfumiare s'ozu = ifúndhere pane carasau in s'ozu arghentadu comintzendhe a fumare pro che li bogare s'agriore
Frases
fustis in coghina a lughe de candhela de ógiu de lestínchinu ibertandho s'ora de andhare a si crocare ◊ tziu Chichinu teniat s'autocarru po su cumérciu de s'ollu girendu de una parti a s'atra de sa Sardigna ◊ chie non pesat su valore anzenu si ponet chei s'ozu a part'e susu (A.Dettori)◊ s'ógiu de su procu s'iscàgiat in su chedhargiolu e si ponet in sa busciuca
2.
su coju dai fora paret ozu e mele, ma addaghi che ses in mesu essint totu sos pecos ◊ lassadhu prangi, no at a prangi ollu!…
3.
dh'est andau che ollu in petza làngia
4.
seus bennius po cicai is ollus santus
Ètimu
ltn.
oleum
Tradutziones
Frantzesu
huile
Ingresu
oil
Ispagnolu
aceite
Italianu
òlio
Tedescu
Öl.
scabeciài , vrb: iscabeciai* Definitzione
pònnere o fàere su pische (o fintzes àteru) in bagna o in àtera cosa suciosa (ógiu, aghedu) po pigare sabore o fintzes po dha chistire; nau in cobertantza, furare a fura prana / tunina scabeciada = tonnina posta in ozu (budhida in abba salida, posta in isterzu, cuguzada cun ozu, tupada a sízigu e torrada a budhire)
Sinònimos e contràrios
arpiai,
aungrare,
eritare,
furai
Frases
papendi portada unu pratigliedhu cun cuatru olias scabeciaras ◊ si scabèciat sa tunina cun ollu
Tradutziones
Frantzesu
mariner
Ingresu
to pickle
Ispagnolu
marinar,
escabechar
Italianu
marinare,
méttere sott'òlio
Tedescu
marinieren,
in Öl einlegen.