Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
agénu , agt, nm, prn: aglienu,
agnenu,
algenu,
allenu,
angenu,
anzenu,
axenu Definitzione
chi est de àtere, de is àteros; chi no est de domo, no est de sa matessi famíglia, de sa matessi bidha o logu; totu su chi est de àtere; is àteros, is chi no funt de sa matessi famíglia / s’anzenu = sa cosa allena
Sinònimos e contràrios
| ctr.
meu,
nostru,
tou
/
parente
Frases
in domo anzena unu no s'agatat che in domo sua ◊ tristu chi aspetat pràngiu de domu allena! ◊ bolit prus bèni a sa genti allena chi no a is parentis ◊ sa cosa allena parit prus bella ◊ a ti ndhe andhare gasi faes pena cricandho s'alimentu in domo angena (A.Barra)
2.
s'anzenu no si depet tocare! ◊ mellus s'istrintu miu chi no su largu allenu ◊ chini perdit s'algenu no perdit nudha…◊ sa cosa tua faghedila tue, no ispetes sos anzenos! ◊ chini no portat bèni su suu apustis disígiat s'allenu! ◊ de is bènis mius non ndi apas agiu: innanti a un'allenu dhus apu a lassai!
Sambenados e Provèrbios
smb:
Allena
/
prb:
chie drommit in letu anzenu no drommit cantu cheret ◊ chini isperdit su suu, trabballat s'allenu ◊ bit prus unu tzurpu in domu sua chi no unu sanu in domu allena
Ètimu
ltn.
alienus
Tradutziones
Frantzesu
étranger
Ingresu
someone else's,
strange
Ispagnolu
ajeno
Italianu
altrui,
estràneo
Tedescu
fremd,
Fremde.
forastéri , agt, nm: furisteri Definitzione
chi o chie est de fora, de logu angenu: nau de terrenos, chi che funt fora, atesu meda de sa bidha
Sinònimos e contràrios
foranu,
foràstiu,
istragnu,
strangeri
Maneras de nàrrere
csn:
a sa furistera = a moda istranza, de sos de fora; su mali furisteri = su male frantzesu
Frases
s'ant apicigau su mali furisteri ◊ unu forasteri s'est aposentadu in mesus vostru!
2.
ndh'imbentat, su furisteri!…
3.
totu a sa furistera si cheriat ca d'esser sardu a birgonza teniat (F.Dore)
Sambenados e Provèrbios
prb:
donzi runtzinu furisteri paret unu cadhu curridore!
Ètimu
itl.
forestieri
Tradutziones
Frantzesu
étranger
Ingresu
foreign (er)
Ispagnolu
forastero
Italianu
forestièro
Tedescu
fremd,
Fremde.