ischíglia , nf: ischíllia, iscríglia, schíllia Definitzione campanedha pitichedhedha; chígula, sonàgia pitichedhedha chi si ponet a unos cantu animales apicau a tzugu mescamente a trintzilleri, a cannaca, po is festas; cun s'initziale manna (e cun s'art.), sa nódida rivista de literadura sarda chi at fundhadu Ànghelu Dettori / macu a i. = macu sinzoladu de un'ischíglia, pro l'ischire e pro si ndhe frànghere Sinònimos e contràrios caciolu, sonagiolu, trillitu / cdh. schidha Frases S'Ischíglia noa sonat pro sos amantiosos de su sardu ◊ sona, ischíglia, sona a tocos mannos! ◊ no est piús de oe chi semus a su puntu d'essire totu chin sos sonajolos, o siant sas iscríglias Terminologia iscientìfica snl Tradutziones Frantzesu grelot Ingresu cascabel Ispagnolu esquila Italianu sonàglio Tedescu Schelle.
òros , nm pl: òrus Definitzione unu de is sinnos de is cartas de giogare, orrúbiu, a bàtoro puntas / aguantadí a òrus! = zoga bene sos oros!; mataoros = su re de oros Frases apo fatu lillu e primera e ses puntos de oros Ètimu ctl., spn. Tradutziones Frantzesu carreau dans les cartes à jouer Ingresu denari (the italian suit card corresponding to diamonds) Ispagnolu oros (palo de la baraja) Italianu danari Tedescu Schelle, Karo.
pitajólu, pitajóu , nm, nf: pitiola, pitiolu, pitiou Definitzione sonagedha, ferru piticu prus che àteru longhitu, chi si apicat a su tzugu de is animales; a logos pitiolu dhu narant a su tzocadore o podhiale (ca faet frore a bisura de pitiolu) Sinònimos e contràrios petiola, picaloru, sonagiolu / apensamentu Frases is crabas dhi iant postu infatu cun is pitiolus chi sonànt che campanas a dópiu ◊ intro de sa badhe a cantilena repicat unu pitiolu ◊ sonas su sulitu in cuncórdiu cun pitiolus e trinitus 2. no ti dha pighis tropu a coru, a nci cravai atrus pitiolus in conca! Terminologia iscientìfica snl Tradutziones Frantzesu grelot Ingresu harness-bell Ispagnolu sonajero Italianu sonàglio Tedescu Schelle.
sonagiólu , nm, nf: sonajola, sonajolu, sonajou Definitzione prus che àteru, ferru pitichedhu chi si ponet a unos cantu animales apicau a su tzugu mescamente a gurdone, o a cannaca, po is festas, ma a logos fintzes sonàgia manna; css. aina po sonare; a logos su sonajolu est unu pische, sa burrida; a logos, sonagiolu est fintzes su sorrogu de unu morindhosi / apicai sonajolus a unu = bogàreli fogu, nàrrereli in ziru cosas chi no sunt Sinònimos e contràrios ischíglia, pitiolu, trillitu / sonàgia / cdh. sunadholu, sunajolu, ttrs. sunajoru Frases sas sonajolas de su bestiàmine tocaiant su tempus… Tradutziones Frantzesu grelot Ingresu cascabel Ispagnolu cascabel Italianu sonàglio Tedescu Schelle.
trillítu , nm Definitzione sonàgia pitichedhedhu chi si ponet a unos cantu animales apicada a su tzugu mescamente a trintzilleri, a collana, po is festas Sinònimos e contràrios caciolu, dringhígliu, ischíglia, sonagiolu Terminologia iscientìfica snl Tradutziones Frantzesu petit grelot Ingresu little harness-bell Ispagnolu cascabel, campanilla Italianu sonaglino Tedescu kleine Schelle.
trinnítu , nm Definitzione sa sonàgia prus pitica chi si ponet a su bestiàmene (prus che àteru a is angiones) Sinònimos e contràrios chícula, tintinnu, tríchili, tringhitu, trinnedhu Terminologia iscientìfica snl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu petit grelot pour agneaux Ingresu lamb harness-bell Ispagnolu esquila Italianu sonaglino per agnèlli Tedescu kleine Schelle.