Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

brúnzu 1 , nm Definitzione genia de sonàgia de brunzu, de bisura tundha, própriu che una campana Sinònimos e contràrios brúnzina / cdh. brunza Frases a sas bacas lis deghent sos brunzos ◊ a sas berbeghes si lis ponent sos brunzitos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sonnaille Ingresu bell Ispagnolu cencerro, esquila Italianu campano Tedescu Kuhglocke.

cambarèdha , nf Sinònimos e contràrios càmbara 1 Terminologia iscientìfica upm, crx, palaemon serratus, p. squilla, crangon crangon Tradutziones Frantzesu crevette Ingresu shrimp Ispagnolu camarón (m), quisquilla, esquila Italianu gamberétto Tedescu Garnele.

canfarèdha , nf Definitzione min. de cànfara Sinònimos e contràrios càmbara 1, cànfara 1 Terminologia iscientìfica crx, upm Tradutziones Frantzesu crevette Ingresu shrimp Ispagnolu camarón, quisquilla, esquila Italianu gamberétto Tedescu Garnele.

ischíglia , nf: ischíllia, iscríglia, schíllia Definitzione campanedha pitichedhedha; chígula, sonàgia pitichedhedha chi si ponet a unos cantu animales apicau a tzugu mescamente a trintzilleri, a cannaca, po is festas; cun s'initziale manna (e cun s'art.), sa nódida rivista de literadura sarda chi at fundhadu Ànghelu Dettori / macu a i. = macu sinzoladu de un'ischíglia, pro l'ischire e pro si ndhe frànghere Sinònimos e contràrios caciolu, sonagiolu, trillitu / cdh. schidha Frases S'Ischíglia noa sonat pro sos amantiosos de su sardu ◊ sona, ischíglia, sona a tocos mannos! ◊ no est piús de oe chi semus a su puntu d'essire totu chin sos sonajolos, o siant sas iscríglias Terminologia iscientìfica snl Tradutziones Frantzesu grelot Ingresu cascabel Ispagnolu esquila Italianu sonàglio Tedescu Schelle.

sonàgi, sonàgia , nf, nm: sonàgiu, sonalla, sonallu, sonaxi, sonaza, sonazu Definitzione dónnia e css. genia de campanedha (prus che àteru upm) chi si ponet a is animales apicada in su tzugu po dhos intèndhere paschendho o candho si movent: is sonàgias dhas faent in Tonara; a logos est fintzes tzàcurru / genias de sonàgia de diferente mannària, fatura (e materiale puru): chimbinu, setinu, bindhighinu, marratzu (o sonalla manna), pitiou, campanedha, tringhitus o chígulas, brunzu, traca, picarola; ciúncios o tínnios de sonazos Sinònimos e contràrios ferru, matalla, sonorza, tracazolu / cdh. sunadha / tzocu Maneras de nàrrere csn: sa buca de sa s. = s'oru de fundhu, a s'ala abberta; s'arcu de intro (inue si apicat s'antazu = àssula 1) e de fora (inue s'intrat sa guturada de pònnere in su trugu de s'animale); intrare in sonu sa sonàgia = triballàrela pro li dare s'acordu, cuncordare su sonu chi depet fàghere; fàghere sa sonaza = essire a ziru introidha a fàghere sa serenada a ccn., a befe, sonendhe marratzos e cosas gai Frases s'intendiat sonalla de cabras in su corratzu ◊ sas berbeghes paschent tzennindhe sas sonazas ◊ paschent sos tazos, bríllios e sonazos fachent dónnia contone ammachiare (L.Loi)◊ fuint che canes chi lis ant presu sonazas a sa coa ◊ a carrasegare medas movent cun casidhos corrudos, càrrigos de sonàgias e campanedhos 2. a sa teraca che li est rutu su piatu e a sa sonaza ndh'est essida sa mere a la brigare ◊ comente at abbertu sa gianna cun foltza at fatu una sonaza manna Ètimu itl. sonaglio Tradutziones Frantzesu sonnaille Ingresu cowbell Ispagnolu cencerro, esquila Italianu campanàccio Tedescu Viehglocke.

trinnítu , nm Definitzione sa sonàgia prus pitica chi si ponet a su bestiàmene (prus che àteru a is angiones) Sinònimos e contràrios chícula, tintinnu, tríchili, tringhitu, trinnedhu Terminologia iscientìfica snl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu petit grelot pour agneaux Ingresu lamb harness-bell Ispagnolu esquila Italianu sonaglino per agnèlli Tedescu kleine Schelle.

tundhimènta, tundhiméntu , nf, nm: tundimenta, tundimentu, tunnimenta Definitzione su túndhere Sinònimos e contràrios tundhidorzu, tundhinzu, túndhita, tusa, tusinzu, tusolzu, tusura Frases in biginau si faiat meda s'agiudu càmbiu, coment'e candho si depiant fae trabballus in bíngia, po sa binnenna e po sa tundhimenta Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tonte Ingresu shearing Ispagnolu esquila Italianu tosatura Tedescu Scheren.

tundhínzu , nm: tunnintzu Definitzione su túndhere Sinònimos e contràrios tundhidorzu, tundhimenta, tusinzu, tusolzu, tusura Frases semus andhatos a sa festa de su tundhinzu ◊ no ant irmenticatu nudha, ne tunnintzos e ne turvontzos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tonte Ingresu clipping Ispagnolu esquila Italianu tosatura Tedescu Scheren.

tusólzu , nm: tusórgiu, tusorju, tusorzu Definitzione su túndhere (is brebès); su logu ue si tundhet Sinònimos e contràrios tundhidorzu, tundhidura, tundhimenta, tundhinzu, tusinzu, tusonzu, tusura / cdh. tusatógiu Frases in pac'ora su pecus massarizo e no mi ghetant camba in sos tusorjos ◊ nos semus sétzidos suta de unu chercu sa die de su tusorzu ◊ a su tusórgiu ant brindhau fintzas su preide Ètimu ltn. tonsoriu(m) Tradutziones Frantzesu tonte Ingresu shearing Ispagnolu esquila Italianu tosatura Tedescu Scheren.