Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

brúnzu 1 , nm Definition genia de sonàgia de brunzu, de bisura tundha, própriu che una campana Synonyms e antonyms brúnzina / cdh. brunza Sentences a sas bacas lis deghent sos brunzos ◊ a sas berbeghes si lis ponent sos brunzitos Etymon srd. Translations French sonnaille English bell Spanish cencerro, esquila Italian campano German Kuhglocke.

cambarèdha , nf Synonyms e antonyms càmbara 1 Scientific Terminology upm, crx, palaemon serratus, p. squilla, crangon crangon Translations French crevette English shrimp Spanish camarón (m), quisquilla, esquila Italian gamberétto German Garnele.

canfarèdha , nf Definition min. de cànfara Synonyms e antonyms càmbara 1, cànfara 1 Scientific Terminology crx, upm Translations French crevette English shrimp Spanish camarón, quisquilla, esquila Italian gamberétto German Garnele.

ischíglia , nf: ischíllia, iscríglia, schíllia Definition campanedha pitichedhedha; chígula, sonàgia pitichedhedha chi si ponet a unos cantu animales apicau a tzugu mescamente a trintzilleri, a cannaca, po is festas; cun s'initziale manna (e cun s'art.), sa nódida rivista de literadura sarda chi at fundhadu Ànghelu Dettori / macu a i. = macu sinzoladu de un'ischíglia, pro l'ischire e pro si ndhe frànghere Synonyms e antonyms caciolu, sonagiolu, trillitu / cdh. schidha Sentences S'Ischíglia noa sonat pro sos amantiosos de su sardu ◊ sona, ischíglia, sona a tocos mannos! ◊ no est piús de oe chi semus a su puntu d'essire totu chin sos sonajolos, o siant sas iscríglias Scientific Terminology snl Translations French grelot English cascabel Spanish esquila Italian sonàglio German Schelle.

sonàgi, sonàgia , nf, nm: sonàgiu, sonalla, sonallu, sonaxi, sonaza, sonazu Definition dónnia e css. genia de campanedha (prus che àteru upm) chi si ponet a is animales apicada in su tzugu po dhos intèndhere paschendho o candho si movent: is sonàgias dhas faent in Tonara; a logos est fintzes tzàcurru / genias de sonàgia de diferente mannària, fatura (e materiale puru): chimbinu, setinu, bindhighinu, marratzu (o sonalla manna), pitiou, campanedha, tringhitus o chígulas, brunzu, traca, picarola; ciúncios o tínnios de sonazos Synonyms e antonyms ferru, matalla, sonorza, tracazolu / cdh. sunadha / tzocu Idioms csn: sa buca de sa s. = s'oru de fundhu, a s'ala abberta; s'arcu de intro (inue si apicat s'antazu = àssula 1) e de fora (inue s'intrat sa guturada de pònnere in su trugu de s'animale); intrare in sonu sa sonàgia = triballàrela pro li dare s'acordu, cuncordare su sonu chi depet fàghere; fàghere sa sonaza = essire a ziru introidha a fàghere sa serenada a ccn., a befe, sonendhe marratzos e cosas gai Sentences s'intendiat sonalla de cabras in su corratzu ◊ sas berbeghes paschent tzennindhe sas sonazas ◊ paschent sos tazos, bríllios e sonazos fachent dónnia contone ammachiare (L.Loi)◊ fuint che canes chi lis ant presu sonazas a sa coa ◊ a carrasegare medas movent cun casidhos corrudos, càrrigos de sonàgias e campanedhos 2. a sa teraca che li est rutu su piatu e a sa sonaza ndh'est essida sa mere a la brigare ◊ comente at abbertu sa gianna cun foltza at fatu una sonaza manna Etymon itl. sonaglio Translations French sonnaille English cowbell Spanish cencerro, esquila Italian campanàccio German Viehglocke.

trinnítu , nm Definition sa sonàgia prus pitica chi si ponet a su bestiàmene (prus che àteru a is angiones) Synonyms e antonyms chícula, tintinnu, tríchili, tringhitu, trinnedhu Scientific Terminology snl Etymon srd. Translations French petit grelot pour agneaux English lamb harness-bell Spanish esquila Italian sonaglino per agnèlli German kleine Schelle.

tundhimènta, tundhiméntu , nf, nm: tundimenta, tundimentu, tunnimenta Definition su túndhere Synonyms e antonyms tundhidorzu, tundhinzu, túndhita, tusa, tusinzu, tusolzu, tusura Sentences in biginau si faiat meda s'agiudu càmbiu, coment'e candho si depiant fae trabballus in bíngia, po sa binnenna e po sa tundhimenta Etymon srd. Translations French tonte English shearing Spanish esquila Italian tosatura German Scheren.

tundhínzu , nm: tunnintzu Definition su túndhere Synonyms e antonyms tundhidorzu, tundhimenta, tusinzu, tusolzu, tusura Sentences semus andhatos a sa festa de su tundhinzu ◊ no ant irmenticatu nudha, ne tunnintzos e ne turvontzos Etymon srd. Translations French tonte English clipping Spanish esquila Italian tosatura German Scheren.

tusólzu , nm: tusórgiu, tusorju, tusorzu Definition su túndhere (is brebès); su logu ue si tundhet Synonyms e antonyms tundhidorzu, tundhidura, tundhimenta, tundhinzu, tusinzu, tusonzu, tusura / cdh. tusatógiu Sentences in pac'ora su pecus massarizo e no mi ghetant camba in sos tusorjos ◊ nos semus sétzidos suta de unu chercu sa die de su tusorzu ◊ a su tusórgiu ant brindhau fintzas su preide Etymon ltn. tonsoriu(m) Translations French tonte English shearing Spanish esquila Italian tosatura German Scheren.