Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
interrài , vrb: interrare,
interrari Definitzione
carragiare de terra, pònnere asuta in sa terra, intrare, calare a fundhu in sa terra, ma fintzes pònnere in mesu de àtera cosa chi carràgiat totu / interradu (carrarzadu de terra, cun tropu terra o àteru de gai subra = cdh. intarracatu)
Sinònimos e contràrios
sunterrai,
tudai
Frases
is bècius nostrus funt interraus in custu campusantu ◊ unu tempus sos mortos los interraiant e como los ponent in culumberis de tzimentu armadu ◊ interra s'arga bona ca faghet a ledàmine! ◊ Fulanu si ch’est mortu e che l’ant interradu ◊ s'est tocau a fai su doveri nostu po dh'interrai, s'istràngiu, ca s'est mortu
2.
sa bide americana cheret interrada a betare raighinas
3.
s'abba de sa funtana faghet pagu tretu currindhe e luego s'interrat ◊ bi at fintzas rios mannos chi s’interrant
4.
bi at pira chi pro fàghere bona cheret interrada in su trigu
Ètimu
ctl., spn.
enterrar
Tradutziones
Frantzesu
enterrer
Ingresu
to inter
Ispagnolu
enterrar
Italianu
sotterrare,
seppellire,
inumare
Tedescu
begraben,
bestatten,
beerdigen.
tudài, tudàre , vrb: turai,
tutare Definitzione
carragiare su fogu, sa braxa, cun su chinisu, carragiare cun terra una css. cosa (mescamente su mortu, is sèmenes) e fintzes badrare, fàere a manera de iscabbúllere de unu cropu, de unu dannu
Sinònimos e contràrios
abbuare,
acuae,
acucai,
acusciare,
afufai,
apatai,
atrabentare,
atracare,
cuerrai,
cutzicare,
frànghere,
impertusare,
interrai,
intuzare,
istichire,
istumponai
| ctr.
studai 1
Frases
tuda su fogu, gai bi durat a cras!
2.
cun pàlia e piconi fiat aproliendi de campusantu anca iat tudau a unu ◊ cussu est coment'e a tutare a unu bibu! ◊ su male che l'at tudadu ◊ unu tempus su mortu lu tutabant in terra ◊ tutant su sèmene cun trazos de ozastru ◊ fait unu fossu e nci tudat su dinai
3.
ch'est rutu dae altu ma sas fàscias de linna chi bi fint suta l'ant tudadu su colpu
Sambenados e Provèrbios
prb:
a dhi nai biau, candu est mortu e tudau!
Ètimu
ltn.
*tutare
Tradutziones
Frantzesu
enterrer
Ingresu
to bury
Ispagnolu
enterrar
Italianu
sotterrare,
seppellire
Tedescu
eingraben,
begraben.