Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
rentésu , pps, agt: retentu,
retesu Definitzione
de rentènnere; nau de un'arremu de sa carena, chi no tenet o no faet fortza; nau de ccn., chi portat un'arremu invàlidu, cancarau, chi no dhi giuat
Sinònimos e contràrios
aggrammiadu,
baldadu 1,
baldu,
cancaradu,
tuglidu
| ctr.
iscapu
/
sanu
Maneras de nàrrere
csn:
rentesu a una perra = chi li at faladu paràlisi a totu unu lados de sa carena; zúghere, dare o pònnere una cosa a retentu = a pagu a pagu, sentza de ispraxi meda sa manu, a mindigu; muntènnere a ccn. a retentu in carchi cosa = donai sa cosa a mindigu, a pagu a pagu
Frases
l'est retenta sa limba e non b'at faedhadu prus
2.
sa bertighita si li giraiat in manos cun isfortzu, ca pariat rentesa dae sos punzos
3.
s'amigu tou at sas ancas rentesas ◊ babbu tou est rentesu de su totu ◊ zughiat una manu retenta ◊ portat unu bratzu retentu, casi cancarau ◊ portu is cambas retentas, no potzu movi mancu is peis!
4.
sos chi ant una mischina pintzione finas s'abba bufant a retentu (Sassu)◊ cussu est nàschidu cun sos sentidos a retentu ◊ cuss'abba sumit a retentu ◊ sa cara trista sua mi teniat a retentu sa gana de bi bugliare ◊ cun cussos andha a retentu, ca sunt malos!
Tradutziones
Frantzesu
retenu,
paralysé
Ingresu
retained,
paralized
Ispagnolu
retenido,
paralizado
Italianu
ritenuto,
paralizzato
Tedescu
zurückgehalten,
gelähmt.
tuglídu , pps, agt, nm: tulidu,
tullidu,
tulliu Definitzione
de tullire; nau de un'arremu, chi est retesu, cancarau, malu, no podet fàere fortza; nau de ccn., chi o chie portat un'arremu, o est in totu, irvàlitu, addoliau, malàidu / su tulliu de sa férula = sa chima, cabadhu de férula
Sinònimos e contràrios
aggrauncidu,
baldadu 1,
baldu,
istropiadu,
rentesu,
tzemiau
2.
ogus iscaringiaus, ne is istérrias de cinixu aundi is làndiris tullius, cument'e pardaxus assentaus, acamant in s'umbra
3.
cun sa tua assisténtzia e divina vertude ant a tènnere sa salude sos tuglidos ◊ mira sos isconsolados, rimédia sos tuglidos!
4.
a piticos si faiaus su cadhu de canna o de tulliu, e de tulliu si faiat su carru po giogae
Ètimu
spn.
tullido
Tradutziones
Frantzesu
paralytique
Ingresu
paralytic
Ispagnolu
paralítico
Italianu
paralìtico
Tedescu
gelähmt.