calòta , nf Definition
genia de careta; sa parte de pitzu de una cosa tundha, es. sa c. de sa Terra, su tretu totu a inghíriu de is polos a Nord e a Sud de su círculu polare; sa c. de unu rellozu = genia de tapu o covecu po no s'imbrutare s'arrellórgiu
Translations
French
calotte
English
cap
Spanish
casquete
Italian
calòtta
German
Kalotte.
cicía , nf: gigia,
tzitzia 2,
zizia 2 Definition
bonete cun sa visiera; genia de bonetedhu tundhu de pònnere in sa sedha de cúcuru: dhue ndh'at una calidade chi portat sa pubúntzula pendhendho
Synonyms e antonyms
bonete,
iscia,
mitrola
/
cdh.,
ttrs. sciscia
Sentences
si lis mustras un'àinu in cicia no distinghent sa conca de sa coa! ◊ a bortas bi amus síndhigu in cicia, a bortas síndhigu in capellu (Sassu)
Scientific Terminology
bst
Etymon
itl.
cicìa
Translations
French
bonnet,
calotte
English
biretta
Spanish
bonete con visera
Italian
berrétta,
papalina
German
Mütze,
Barett.
cucuràle, cucuràli , nm Definition
sa sedha de sa conca e fintzes montigu, cúcuru de monte; cosa chi si ponet a usu de cabitzale, o a sa parte de conca, acanta; cosa modhe fata a tedile de pònnere in cúcuru po pigare pesu; sa conca de su fusu de filare, sa pedrighedha istampada chi si dhue ponet; s'istampu (o bentosa) chi si faet in su cúcuru de su forru
Synonyms e antonyms
cucurile,
cugurútzulu
/
monticru
/
cabita
/
cócura,
furriedhu,
furtiedhu,
irotu,
lódiru,
múscula,
ruédhula,
rueledha,
ruella,
vertichedhu
Sentences
sos sordatos ant postu sas tendhas a intundhu de unu cucurale ◊ cuatru cucuralis de su Gennargentu passant is 1800 metrus
2.
corcadu, s'erva li faghiat de modhitza e su bàtile de s'àinu a cucurale ◊ sa robba, su note, ponedila a cucurale: mira chi giughes fatu su matzone!
Scientific Terminology
crn
Etymon
srd.
Translations
French
sommet,
calotte
English
crown,
top
Spanish
cumbre (f)
Italian
cocùzzolo
German
Gipfel,
Scheitel.
cucuríle , nm Definition
sa sedha de su cúcuru; istràciu imbodhigau tundhu a cricu chi si ponet in conca a tedile (prus che àteru sa fémina) po no dòlere pesu grae o cosa tostada chi si leat in conca e fintzes po cicire méngius
Synonyms e antonyms
cucurale
/
cabidile,
chirchile,
cirí,
cugúdhura,
tadibi,
tedílighe
Sentences
su monte de santu Bainzu est postu a cucurile de Azos e de Bortijadas
Scientific Terminology
crn
Etymon
srd.
Translations
French
sommet,
calotte
English
crown
Spanish
cumbre,
rodete
Italian
cocúzzolo
German
Gipfel,
Scheitel.
cúcuru , nm Definition
parte de una cosa o tretu prus in artu, nau mescamente de su terrenu; sa sedha de sa conca, sa conca matessi; sa parte grussa de su fusu de filare, a bisura de conca; in is orrodas prenas de su carru, donniuna de is duas mesas lunas a una parte e àtera de sa panga (sa tàula de mesu)
Synonyms e antonyms
cucuréntzia,
cugurútzulu
/
cucurru,
cucurudhu,
monticru,
sedha
/
conca,
cucurale
/
cócura
/
làsia
| ctr.
paris
Idioms
csn:
èssiri c. cotu = conca maca, tostorrudu; prenu a c. = prenu a cucurru, acucurau; pranu ’e c. = sedha de conca; iscartinare a unu de c. a terra = iscudiridhu a terra cun sa conca a bàsciu; bènnere a cúcuru (un’idea, una pessada) = bènnere a conca, pessare; èssere a c. a… = aconcau a…
Sentences
s'intendhet giannitos de canes dae cúcuru in cúcuru ◊ sa luna s'est acerendhe in cúcuru de su monte ◊ sighiat a s'ispraxi genti in costera in su pranu e in is cúcurus
2.
iscida, cúcuru cotu, iscida! ◊ sas féminas leant sos bàrrios in cúcuru ◊ no ischint prus inue las frimmare sas màchinas, ca sunt tropu: in cúcuru si las ponent?!…◊ za ti ndhe benit de cosas a cúcuru, a tie!…◊ portat su capedhu in pranu de cúcuru ◊ mancu a cúcuru bos benzat de fàghere gai!
3.
su cúcuru de su forru ◊ is cúcurus de is matas funt sa parti prus arta
4.
si ti leo t'iscàrtino de cúcuru a terra! ◊ su mecànicu est totu sa die a cúcuru a sa màchina
Surnames and Proverbs
smb:
Cuccuru
Scientific Terminology
slg, crn
Etymon
srdn.
Translations
French
sommet,
calotte
English
top
Spanish
cumbre
Italian
cocúzzolo,
sommità
German
Gipfel.