ascúju , avb Definition
a s'iscúsia, a iscusi
Synonyms e antonyms
iscúgia 1
Sentences
mi aiat natu a s’ascuju de mi achietare
Etymon
srd.
Translations
French
à voix basse
English
in a low voice
Spanish
en voz baja
Italian
sommessaménte,
sottovóce
German
leise.
ascúse, ascúsi , avb: iscúgia 1 Definition
a cua: manera de foedhare a boghe bàscia de no s'intèndhere si no si foedhat in s’origa; manera de foedhare o de fàere chentza chi ndhe iscat àtere
Sentences
de cussu ndhe faedhant a s'ascuse
Translations
French
à voix basse
English
in a low voice
Spanish
en voz baja
Italian
sottovóce
German
leise.
bòche , nf: boghe,
boge 1,
boghi,
bogi,
boje 1,
boxe,
boxi,
voche Definition
su sonu chi essit de buca comente passat su súlidu in s'ogroena faendho trèmere is cordas; foedhos chi narant tzerriandho agiutóriu o cricandho a ccn. a manera de si fàere intèndhere a logu atesu; cosa chi narant criticandho cun s’unu e cun s’àteru / min. bochedha, bogaredha, boxixedha; genias de b.: b. fine (prus che àteru de fémina), b. russa (prus che àteru de ómine); is boghes de su càntidu sardu: tenore, contra, típiri 1, bassu; voches de totu su mundhu: voches de ventu e de putzones, mélios e múlios, gràrias de marianes, ínnicros de cadhos, órrios de àinos, miàulos de gatos, gronitas de chervos e trónitas de chelos, sonos de trainos, de rivos e de projas
Synonyms e antonyms
abboghiada,
addorojada,
cérriu,
grida
Idioms
csn:
altzai, abasciai sa boxi = faedhare a boghe prus arta, prus bassa; acutzai sa boxi = fàghere b. fine; fàghere b. russa = cambiai sa boxi fuedhendi coment'e arragaus; ispertai sa b. = ilmaschiare, coment'e rasigare sa bula cun sa b. pro pòdere faedhare a boghe crara; connòschere a unu a sa b. = connòsciri de chini est sa boxi; fuedhai, ligi a b. manna, a bogi brandera = a boghe arta, crara, chentza timire de si fàghere intèndhere; giamare a b. manna = a boghes; faedhare a b. lena = abbellu, a boxi sélia, bàscia; fàghere sas boghes, cracare sas boghes, pònnere sas boghes a unu = leare a boghes a unu; pònnere boghes = tzerriai agiutóriu; lassare sas boghes, abbasciare sas boghes = acabbaidha cun is tzérrius fuedhendi; èssere a boghes = certai a boxi arta; pesàresi a boghes, pesaisí a boxis = ghetai tzérrius, faedhare a boghes a briga; faedhare a boghe manna = fuedhai a tzérrius, a boghes; pònnere, betare, ghetai b. a unu = cramàrelu a númene, betàreli boghe; bogare sa boghe = pònnere in ziru carchi nada, fintzas bogare fogu a unu; essire sa boghe chi… = nàrrere chi… (nova, cosa chi narat sa zente); portai sa b. iscannia = èssere serragados, zúghere boghe diferente leados a bula pro fritu o maladia; cantare a b. isparta = de s'intèndhere bene meda, cantai a totu boxi; cantare a boghe ’oghe = una ndhe cantat s'unu, una ndhe cantat s'àteru; cantare a b. furada = colèndhesi sa boghe s'unu cun s'àteru fintzas cantendhe sa matessi peràula; pesare una b. = inghitzai a cantai, cantai; èssere a boghes postas = a boghes, abboghinendhe, ghetare boches; fuedhai totus a una boxi = cuncordos, totu paris
Sentences
faedha, nessi pro t'intèndhere sa boghe! ◊ culzeit prontu a boghes mannas ◊ a sa boghe, cussu est babbu! ◊ candho cantat su pitzinnu àntziat sa boche chi l'intendhent a totu su bichinau ◊ dh'apu connotu a sa boxi
2.
si ti agatas in apretu, pone boghes! ◊ si no fut ca iu postu is boxis m'iast a èssi giogau a istocadas! ◊ a sas boghes semus curtos totu ◊ parides timinne e zagaranne feras, a boghes postas abboghinanne e pranghinne ◊ sa genti poniat is boxis: - A sighiri sa cumédia! ◊ fiat tzerriendi a boghis postas ◊ làssami sas boghes, chi no so mancu surdu! ◊ ti apu nau ca no bollu a ti pesai a boxis! ◊ apo inténniu custas bojes e apo isparau ◊ mamma est sèmpere a boches candho zoco a botza intro de domo
3.
candho andhas a una domo, beta boghe innantis de intrare! ◊ bètali boghe, coita, ca sinono si che andhat!
4.
pesare cheria pro sas zobanedhas galanas una boche tenorile de amore ◊ pesabbila una boghe, dà! ◊ si bi pesamus una boghe a cudha moda torramus a pisedhos coment'e candho essiaimus fatu sas festas a cantare!
5.
li ant bogadu sa boghe chi fit tzegu, chi fit fertu, chi lu aiant impresonadu ◊ est essia sa boxi chi Fulanu est isposu ◊ pregontit a totu su bixinau e a una boxi dhi ant a nai a chini seu dèu
Surnames and Proverbs
prb:
dolore ispinghet boche
Etymon
ltn.
voce(m)
Translations
French
voix,
cri
English
voice,
shout
Spanish
voz,
grito
Italian
vóce,
grido
German
Stimme,
Schrei.
boghighèdha , nf Definition
min. de boghe, boghe de criaduras, de piciochedhos, boghe bàscia, lena
Synonyms e antonyms
bochedha,
bogaredha
Sentences
zughiat una boghighedha chi no faghiat a cumprèndhere nudha ◊ ma de aundi ndi at a èssiri essia cussa boxixedha?
2.
boxixedha portat, cussu piciochedhu… si tzérriat t'insurdat!
Translations
French
petite voix,
voix blanches
English
treble voice
Spanish
voz blanca
Italian
vocina,
vóce bianca
German
Stimmchen,
Knabenalt,
Knabenstimme.
cuscujinàre , vrb Definition
foedhare a s'iscúsiu
Synonyms e antonyms
ascugiare,
chideriare,
iscusiare
Etymon
srd.
Translations
French
discuter à voix basse
English
to confabulate softly
Spanish
confabuar
Italian
confabulare sommessaménte,
sottovóce
German
heimlich reden.
iscúgia 1 , nm, nf, avb: ascuse,
iscuja 1,
iscuju,
iscusi,
iscúsia,
iscúsiu,
iscússiu,
iscusu,
iscuxu,
scusi 1 Definition
sa cosa chi si narat a s'àteru acanta a s'origa, chentza chi mancu s'intendhat sa boghe, a manera de no dh'intèndhere is àteros chi funt acanta / a s'i. = manera de fuedhai a boxi bàscia de no s'intèndiri si no si fuedhat in s'origa, fintzes a cua, chentza chi dhu potzat biri e mescamente intèndiri un'àteru; a iscusi miu = chentza ndhe ischire nudha deo, a cua dae me
Sentences
si totu sos iscúsios si fint naraos a forte, aiamus disizau d'èssere surdos! ◊ nesi a s'iscuxu, pustis a boghe alta ◊ aferrat su camareri a su bultzu e a s'iscuja li porrit cosa a orijas ◊ ti lu naro a s'iscúgia ◊ mi at mutiu e a s'iscúsiu mi at nau una cosa ◊ fipo ridendhemila a s’iscússiu ◊ lis daent a s'iscuxu consizos malos
2.
dh'as fatu a iscusi miu ◊ nara! nara! o cosa a iscusi est? ◊ a s'iscusi dh'istimu ◊ bido inimigos dendhe a s'iscuxu consizos de cundennados ◊ bufat binu a iscúsia de sa mama ◊ bi l'at nadu a iscuju dae íscios
Surnames and Proverbs
prb:
mali fatu a iscusi, a claru gei essit
Etymon
ltn.
absco(n)se
Translations
French
à voix basse,
en cachette
English
softly,
in secret
Spanish
en voz baja,
a escondidas
Italian
sottovóce,
di nascósto
German
leise,
heimlich.
istòlchere , vrb: istòrcere,
istòrchere,
istròcere,
istròchere,
istròghere,
istròtzere,
stòrciri Definition
foedhare trochendho is murros e faendho sa boghe che a sa persona de istròchere, fàere ingestos coment'e po pàrrere un'àteru po dhu pigare a befa, po erríere; fàere comente o su chi si connoschet a is àteros
Synonyms e antonyms
inzestrare,
istrocare,
istrochire
Sentences
mussegnore istorchet un'azichedhu sa cara e giúilat unu de sos príteros ◊ bellu pisedhu, ch'istrochet sa mama!…◊ nemos t'istrochet, a tie ◊ frade meu si mi abbaideit e comintzeit a m'istòlchere ◊ a noso nos istorcent ca naramus "geo"◊ contat sos contos a lenu istrochendhe boghes diversas e cambiendhe su tonu
2.
sos pitzinnos apómpiant a sos mannos, imparant e istorchent sos vissos puru
Etymon
srd.
Translations
French
contrefaire sa voix,
mimer,
imiter
English
to imitate
Spanish
remedar
Italian
scimmiottare,
imitare
German
nachahmen.