Abbreviations Legenda | Symbols Legend

annuài 1 , vrb: annuare, nuare Definition carragiare de nues (deunudotu o in parte a tretos), su si pesare nues in s'aera (vrb. aus. èssere o fintzes àere); in cobertantza, essire tristu / annuaisí a logus a logus = annuare a nues lascas, itl. ragnare Synonyms e antonyms abbudhonare, annuidai, cuculare, incuculare, incumbuxae | ctr. isclarire, ispalaciae Sentences s'aera si est annuendhe, paret in chirca de pròere ◊ si s'annuat cuguzat su sole e faghet fritu ◊ oe no bi at annuadu Scientific Terminology tpm Etymon srd. Translations French obscurcir, assombrir English to get cloud Spanish nublar Italian annuvolare, rannuvolarsi German sich bewölken.

imbruscài, imbruscàre , vrb rfl Definition si narat de s’aera candho si ammontat de nues e in cobertantza de gente puru candho si ofendhet o si primmat o si dha pigat po su malu su chi dhi narant o faent Synonyms e antonyms abbudhonare, annuai 1, cuculare | ctr. iscrarire, ispalaciae 2. su predi si fiat imbruscau intendendi nendi ca s'Evangéliu fiant paristórias Etymon srd. Translations French se couvrir de nuages English to cloud over Spanish nublar Italian annuvolare German bewölken.

incuculàre , vrb: incugulare Definition su si pesare o pònnere nues in s'aera; nau in cobertantza de unu, fàere in cara trista, séria, pentzamentosa Synonyms e antonyms abbudhonare, annuai 1, cuculare, incumbuxae | ctr. isclarire, ispalaciae Sentences isperemas chi no incúculet (G.M.Cabras)◊ gelu, bidhia e chelu incuguladu no tent esístere nemmancu in s'ammentu (S.Casu) Etymon itl. incocollarsi Translations French se couvrir de nuages, s'assombrir English to cloud over Spanish nublarse Italian rannuvolarsi German sich bewölken.

infumàda , nf Definition nue de fumu e fintzes de pruine chi pesant animales o màchinas currendho; in cobertantza, fama chi essit de ccn. Synonyms e antonyms fumera / lumenada, nomena, sonedhu Translations French nuage de poussière English dust cloud Spanish polvareda Italian polveróne German Staubwolke.

nuàtza , nf Definition nue mala, de tímere Synonyms e antonyms nuone Sentences sas nuatzas si fint, in cussu, annatas e fit torradu iscuru che in buca Translations French grand nuage English big cloud Spanish nubarrón Italian nuvolóne German große und finstere Wolke.

núe , nf: nughe 1, nui Definition cumossu mannu de vapore cracu e artu in s'aera / min. nuighedha, nuedha Synonyms e antonyms annúelu, núili / bolu, fiotu Idioms csn: is nuis podint èssiri: para (nue manna), grussa (nue russa), a brebeis, fumatzu (nuighedhas chi abbarrant apustis próidu), nebidatzu (nues bassas o néula arta), nui crocada, nui arrungiosa (a pizu fine); pesàresi sas nues = annuàresi s'aera; nuone = nue manna meda; nuatza = nue mala, de timire; nue de abba, de ràndhine = refrigada, iscutulada de àcua, de làndiri de ccn. nui passendi; nue de bentu = sulada, móida forte de ària; nues de abba, de ràndhine, de nie, de bentu = nuis chi de seguru ant a ghetai àcua, làndiri, ní, fai bentu; bènnere a nues (nau de àcua, ní, làndiri) = betare unu pagu, sessare, torrare a betare, gai comente colant sas nues; èssere a nues (nadu de puzones, musca, títula, zente) = a meda, aici meda de fai comenti e una nui; pònnereche a unu in nues de chelu = abantaidhu meda; essíreche in nues de chelu = pretènnere tropu; pònnere nue a su sole = chircare de cuare su chi no faghet, sas cosas prus ladinas; nue mele, nue rúgia = maladias de su trigu Sentences is nuis bàscias atressillant su meriali ◊ si fit pesata bete nughe de fumu! ◊ si est pesendhe nues, chissaghi proat! ◊ sas nues sunt ammuntendhe sos montes ◊ su bentu che truvat sas nues ◊ su sole nch'est cupatu in palas de sas nughes (A.Pau) 2. custas dies s'abba est benindhe a nues ◊ una nui de carrogas ◊ sos puzones a nue falant a s'aumbrare ◊ canno achirrant cussas nughes de tzilipirche si nche mànnicant totu ◊ bi fit sa zente a nues ◊ ti che pínnighet sa nue mala! ◊ sos ariopranos colaiant a nues 3. comintzeit a bantare sa muzere ponzendhechela in nues de chelu ◊ già bos ndhe abbidides chi cherent pònnere una nue a su sole! 4. pro essire ispeta chi che colet sa nue de s'abba, ca t'ifundhet Scientific Terminology tpm Etymon ltn. nube(m) Translations French nuage English cloud Spanish nube Italian nube, nùgolo German Wolke.

piueràza, piueràzu , nf, nm Definition pruine bolandho, pesau a bolare Synonyms e antonyms peúere, proine Sentences una nue de piueraza che intreit in sas zannas abbeltas Etymon srd. Translations French tourbillon de poussière English dust cloud Spanish polvareda Italian polverìo German Staubwolke.

prueràrgia, prueràrza , nf: prugheraza Definition pruine etotu ma pigau a meda, a nue Synonyms e antonyms brúere, bruine, piúghere Sentences nue de prugheraza ◊ prugheraza de istedhos nobales mi est fudighinandhe sa petorra (G.Piga) Etymon srd. Translations French tourbillon de poussière English dust cloud Spanish polvareda Italian polverìo German Staubwolke.

«« Search again