Abbreviations Legenda | Symbols Legend

arrennégu, arrénnegu , nm: rennegu Definition genia de dispraxere forte, pérdia de passiéntzia, po calecuna cosa chi no andhat bene o chi àtere no faet comente s’iat a bòllere o tocat / passada de arrennegu = cadha de fele, de airu Synonyms e antonyms afuta, airu, aragoni, arràbbiu, arragiolu, arrenigna, arteru, bischiza, bústica, búzara, cardedha, crocone, gormone, grema, inchietúdini, mútria, stacu, studugu / cdh. arrinnecu Sentences zuchiat sas manos tremendhe dae s'arrennegu ◊ su prefetu pariat boghendi fogu de s'arrennegu ◊ m'abbàida s'arrennegu chi mi at fatu, a bídere cussa funtzione!…◊ como su dannu est fatu, est in debbadas a ti ndhe leare arrennegu ◊ ariseru a noti mi seu pigau una passada de arrennegu cun Giuanni Etymon srd. Translations French colère English fury Spanish enfado Italian còllera, indignazióne German Zorn, Empörung.

frúsa 1 , nf, nm: frúsia 1, frusu, frúsua Definition fortza e moida de bentu forte, o fintzes moida manna coment'e de bentu o de àteru chi passat o essit a fortza; genia de moida chi s'intendhet in conca; chedhita o cosas una aifatu de s'àtera Synonyms e antonyms frusiada, isbúvulu, traconarja / fibera, fiotu, tropa / fuliénsia Idioms csn: f. de sànguni a conca = ira ’e sàmbene; fuiri a f. = fàghere che bentu, fuindhe; cúrrere che frúsia = che bentu; tímiri a frúsua = meda Sentences sa frusa de su bentu dh'iat intimorigiau ◊ sa navi incumentzàt a s'isciusciai sendu ferta de sa frusa de is undas ◊ apu inténdiu custa frusa: "Bah, pruendi est", mi seu fatu, e fiat isciopau su tubbu de s'àcua! ◊ ohi, mi est pigau su frusu a is origas!◊ s'abba de su grifone essit cun bella frúsia 2. s'intendiat sa frúsia de su fogu tzacarrendi ◊ comenti si funt bolaus, is cruculeus ant fatu una frúsia cun is alas ◊ sa frúsia de is portas e su tremuleu de is finestrinus 3. candu mi pigant cussas frúsias a conca no cumprendu prus nudha ◊ de comenti apu inténdiu cussu piciocu seu a frúsias a conca ◊ una frúsua… dànghiri, e m'iscapat a prànghiri! 4. in su ribu bi aiamus acatau una frusa de pitzinnos ◊ che fritzas iscurrent sos versos totu in frusa ◊ su sínnicu est arrivatu chin d-una frusa de impiegatos ifatu 5. atacat a fuiri a totu frusa, pariat una balla de iscupeta ◊ is mortus dhus timiaus a frúsua Etymon ctl. enfusa Translations French force du vent, cohorte English fury of the wind, swarm Spanish fuerza del viento, séquito Italian fùria del vènto, codazzo German Rasen des Windes, Schwarm.

ifuriónzu , nm Definition genia de airu, de arrennegu, su si pigare arrennegu meda Synonyms e antonyms airu, arràbbiu, arrennegu, sufúria Translations French fureur English fury Spanish furor Italian furóre German Wut.

incaniméntu , nm Synonyms e antonyms airu Sentences apu isperimentau s'incanimentu de sa perda, lisu fintzas a fundu de arréxini, pertuntu e ispratziu ◊ cudhos si fint girados a lu abbaidare, ispantados dae tantu incanimentu (M.Danese) Etymon srd. Translations French acharnement English fury Spanish ensañamiento Italian accaniménto German Wut.

indiaulàre , vrb: intiaulai Synonyms e antonyms assurvilare, incoglire, ispiridare Etymon srd. Translations French rendre démoniaque English to fly into a fury Spanish endiablar Italian indiavolare German ärgern.

sufúria , nf, nm: sufúrriu Definition genia de airu, de arrennegu, de presse Synonyms e antonyms arràbbiu, arrennegu / furighedha Sentences prus chin sufúria lu picat e prus chin amore lu lassat Translations French fureur, hâte English fury Spanish furia, furor Italian fùria German Wut.

«« Search again