Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

aberènza , nf Definition genia de erruca (e calagasu) chi si papat sa chera de s'abe in is casidhos Synonyms e antonyms arrenze, ramedha, tanzolu Scientific Terminology crp, galleria mellonella Etymon srd. Translations French fausse teigne de la cire English greater wax moth Spanish tiña, polilla de la cera Italian tignòla dell'àrnia, càmola del miele German große Wachsmotte

cèra , nf: chera Definition sa sustàntzia chi s'abe ponet po fàere is panes de su mele; genia de istiàrica longa chi alluent in crésia; in is paragones, cosa bella dereta e lisa, fata bene Synonyms e antonyms candela Idioms csn: pannu de cera = follu de chera comente si ponet in sos casidhos modernos; fai cera = fàgheresi in cara chei sa chera, bianca, de sa timoria; bèndiri sa cera a bajoca = cagàresi de sa timoria; múrghere a unu che chera de abbatu = irfrutuàrelu a meda, bogarendheli totu su chi si podet; èssere che candhela de chera = lecu lecu, làngiu, mortu de fàmini; torrai sa c. a crésia = torrare su chi si depet; portai s'ogu chi parit de cera (nadu de pische) = èssere piscadu de meda, no èssere pische friscu Sentences candho mancat sa lughe, a denote, allughimus carchi chera 2. de chintzu est bèni fata, cussa picioca: parit una candeba de cera ◊ candu bit cosa aici si fait grogu che sa cera 3. "Mamma mia!" - iat tzerriau su buratinu, faendu cera ◊ essendu ca iat fatu cera, iat provau a si pòniri a cantai po si fai coràgiu ◊ faiat finta de èssiri allirgu, ma fiat faendu cera poita cummentzàt a dhi mancai sa fortza Surnames and Proverbs smb: Cera, Chera / prb: chera a fogu benit Scientific Terminology sbs Etymon ltn. cera Translations French cire English wax Spanish cera Italian céra German Wachs.

cherispàgna , nf Definition chera de Ispagna, genia de chera forte, orrúbia, chi serbit a sigillare bustas, pacos e àteru Synonyms e antonyms cheralaca Etymon srd. Translations French cire à cacheter English sealing wax Spanish lacre Italian ceralacca German Siegellack.

incerài , vrb: incherare, intzerare Definition pònnere sa chera, su pighe; essire in colore de chera, cambiare colore, nau de unu chi si assicat e mescamente de su laore e de is erbas chi, comente cumènciant a sicare, càmbiant colore e cumprint su granu Synonyms e antonyms illughidare, inceratzae, ingroghie, isarbolire, iscarugire, istramudire, scarafaciari, scinisai Sentences su sabbateri at incerau s'ispagu 2. su trigu in làmpadas comintzat a incherare ◊ sa punta de su nasu, de incerada comenti fuat sempri, s'inniedhigàt ca manna dhi fut imbucada sa timoria ◊ toca, tontoni, gei coitas a incerai: cussa est cosa chi naraus a is piciochedhus po ndi dhus iscrei de bolli benni a Castedhu! Etymon srd. Translations French cirer, rendre blond, blondir, pâlir English to wax, to make fair, to turn pale Spanish encerar, ponerse doradas las mieses Italian incerare, imbiondire, impallidire German wachsen, gelb werden, erbleichen.