còdra , nf: colda, corda Definition genia de fune longa, grussa, po acapiare, mescamente filada a atrotigadura; genia de filu de metallu in d-unas cantu ainas de sonare; nérbiu o músculu o fintzes àteru, longu e grussu, in sa carena; genia de papare fatu cun istentina filada de animale piticu; tira de làuna forte e corriatza imbodhigada a caragolu po fàere mòvere calecunu ingranàgiu mescamente de is arrellògios / min. cordedha Synonyms e antonyms fune, soga / córdula / nérbiu Idioms csn: sas cordas de su tuju = sas chi si podent bídere candho unu abbóghinat a forte, arteriadu; sas cordas de sa puzone = parte de su mermu chi si prenat de sàmbene candho si arritzat; c. cadhigada = acuadhigada, subràbari pro carchi irfortzu o movimentu irdeortu; dare c. a unu = bantàrelu, adduire a su chi narat pro lu fàghere chistionare de prus, pro ndhe li tirare carchi segurtade; filai sa c. a unu = fai ccn. cosa pro portai a unu a nàrriri o a fai su chi no bollit; segai is cordas a unu = segai sa matza, dàreli ifadu; fàghere sa corda a sa musca = èssiri susuncus, limidos; èssere a cordillongu = a filera, a portessione Sentences sa chiterra est un'aina a cordas 2. sa corda arrustu o a cassola est cosa licantza ebbia! 3. a su rellozu li cheret dadu corda, segundhu ite rellozu est 4. de su feli, a su sennori dhi fiant ingrussadas is cordas de su tzugu Surnames and Proverbs smb: Corda, Cordedda Etymon ltn. chorda Translations French corde English rope Spanish cuerda Italian còrda, tèndine German Seil, Sehne.

fúne , nf: funi Definition genia de cosa forte atrotigada o téssia de essire tundha e longa meda, de diferente grussària, po acapiare, tènnere e pigare animale; in cobertantza, sa fune est domíniu, mancamentu de libbertade, acàpiu e dipendhéntzia, ma fintzes arrégula / min. funedha, funedhutza / zenias de fune: funi de spartu, de cannau, de giuncu, de pilu Synonyms e antonyms cànnabu, sédina, soca Idioms csn: atrotoxau che una f. = totu profizadu; dare f. curtza a unu = dare paga fide, fidàresi pagu de unu, no dàreli ampra manu; bogai sa f. a unu, a una cosa, a una faina = dàreli fune longa, lassàrelu andhare o fàghere totu comente cheret, lassare istare; èssere o andhare a f. isorta = cun tropu libbertadi, sentza de régula; bogare de f. a una cosa, segàreli sa f. = lassaidha a pèrdiri, bogare de cabu; domare a f. = fàghere sa prima domadura de un'animale; contare a f. curtza = contai contus sentza de si pèrdiri in furriotus; andhare a f. = pigaus acomenti si pigant is animalis; no andhare mancu a f. (nau de unu) = èssiri trotu peus de su molenti, no ascurtai mai s'arrexoni, èssere malu a fune, no pònniri in menti Sentences prendho s'àinu a fune longa de poder pàschere ◊ in logu de fàghere dannu, s'animale cheret presu a fune curtza 2. bògali de fune de la chircare, tantu no lu agatas! ◊ bògali de fune a cussa cantilena! ◊ fiza mea, bòcali sa fune, làssalu chi si tiret su trucu! ◊ segàibbi sa fune e allegamos de àteras chistiones! 3. canno su contu est contatu a fune curtza, s'arréjonu caminat, iscutet su brincu e torrat a domo (B.Bandinu)◊ cussu cristianu est dortu chi no andhat mancu a fune! ◊ mancari tirriosa e mala, a fune zai ammasetzas! ◊ as a èssere unu pegus mancante, de cussos chi no andhant mancu a fune! 4. a sa fune anzena sias rude! Surnames and Proverbs smb: Funedda, Funi / prb: a cuadhu papadori funi crutza! ◊ fune ligat boe e paràula ligat ómine ◊ donzi cadhu at segadu sa fune sua Etymon ltn. fune(m) Translations French corde English rope Spanish cuerda, soga Italian fune, còrda German Seil.

músciu , nm Definition funighedha fine fata cun pramma Synonyms e antonyms cordedha, filadissa Sentences cussu maleitu istringhiat chíngia e músciu a peíderos e padres Etymon itl. muscello Translations French ficelle, cordelette English cord Spanish cuerda fina Italian funicèlla German Schnürchen.

sòca , nf, nm: assoga, socu, soga, sogu Definition corria o tira longa e larga de pedhe cosia a un'ala de arresurtare a duos pígios: a unu càbudu portat una lóriga o chirchedha ue si faet intrare sa coatza; brione de casu modhe postu in su fogu po orrostire, comente s'iscàgiat, o fintzes de àteru chi calat comente a funedhas cagiadas; su tanti de filu chi s'intrat in s'agu (itl. gugliata) o fintzes su filu chi si faet filandho / min. sochedha, soghita Synonyms e antonyms cànnabu, fune, isciocu, sagone, sédina / cabu Idioms csn: soga de filu, de lana, de arràfia, de ispau = cabu de filu, filu de lana, e gai; sa soga de su dimóniu = cabu de filu tropu longu (e pro cussu s'imbojat e annodighedhat cosindhe); soga de terra = bículu, zura de terrinu Sentences est imbodhiendi e ispodhiendi sa soga ◊ est tucau a linna chin sa soca ◊ faghiat sogas cun sa pedhe crua ◊ sunt colados a cadhu, a soga a codhu ◊ una crapola nida che apo ligadu in s'ortu e cun su socu nou… 2. su casu nou postu in su fogu si faghet a sogas ◊ portat su cofinu prenu de sogas fendi cumpositzionis de ballus tundus ◊ cussa filongiana filaiat semper a soga manna ◊ dae laras perdiat sogos de bae ◊ preparu una soghitedha de satitzu 3. sas socas de su pisellu fint ghetatas a ria 4. fibàt e tessiat, sa soga si segàt ma no ndi aciungiat! Etymon ltn. soca Translations French corde en cuir, courroie English leather rope Spanish soga, cuerda de cuero, correa Italian fune di cuòio German Lederschlinge, Lederseil.

«« Search again