Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

àrra 2 , nf Definition genia de preughedhu chi ponet a s'abe in su casidhu e dha bochit puru si no si meighinat Scientific Terminology crp, varroa destructor Translations French varroa English insect able to kill bees into the apiary Spanish parásito que mata las abejas en las colmenas Italian varròa German Varroamilbe.

túpa , nf Definition matedu bàsciu, a fundhu largu, a tantos cambos chi essint impare, a cambos a meda totu bàscios: fintzes matas mannas acanta de pare / min. tupichedha, tupita Synonyms e antonyms arraspioni, busa 1, macra, mata, maúgia, moa 1, tele, tupale, tupili, tupíngiu, tuvu 4 Idioms csn: dàresi a sa t. = essire a bandhidare; cada tupichedha zuchet oricredha = bi at sempre ccn. chi ti podet intèndhere, chi podet èssere iscurtendhe; fàghere a t. in pinna = a iscusi Sentences dogna tanti su mòri ndi essiat a calincunu pranu de monti totu prenu de arrocas e tupas de ispina ◊ fit s'ozastredhu ténneru naschidu, ma curpa de no èssere inferchidu est torradu una tupa a berrisone (L.Marteddu)◊ dae sa tupa de s'ortu apo bodhidu una rosa ◊ candu s'arrobba furiat bella límpia dh'ispraxiant in is tupas chi dhoi furiant acanta de s'arriu ◊ una tupa de ficumurisca ◊ in mesu de cussas tupas povinas sirboni agatat trabballosu a dhoi intrai! 2. in sas bentanas bi aiat carchi tupichedha de frores ◊ at postu a sa Santa sa barba sua comente aiat impinnadu in tantos annos chi fit in sa tupa ◊ chie no at s'ànimu límpiu faghet totu a tupa in pinna Etymon srdn. Translations French buisson, maquis English bush Spanish mata, matorral Italian cespúglio, màcchia German Strauch.