èbra , nf: elva,
erba,
erva,
eva Definition
totugantos is vegetales chi creschent chentza fàere a linna e birdes de colore, nau prus che àteru de is chi faent desesi e chi candho sicant faent a fenu; cunsiderandho chi s'erba est modhe, su ctr. est linna ca custa est tostada / e. linnosa = genia de matedu chi no sicat (e paret linna, tostada, ma no própriu erba e no própriu linna), bogat cada annu coment’e puntas modhes e tzeurras chi sicant: unu pagu a mesu tra erba e linna; e. grassa = genias de erba (e fintzes mata) a fògia coment'e pruposa, chi poderant abba meda e faent fintzes in logu e tempus asciutu meda (es. figumorisca)
Idioms
csn:
unu fundhu, una mola de e.; e. ruta = erba créscida aici meda chi si nc'est furriada; e. ínnida = erba sentza de pasci; logu bonu d'e. = chi dhoi at erba meda; pònnere, no pònnere e. = crèsciri, no crèsciri erba; erbas de ortu = erbas chi serbint a cundimentu de is papais; erbas de butecaria = erbas bonas pro mexina; manigàresi su trigu a e. = gosai una cosa innantis de su tempus, aprofitai de ccn.; betàresi a s'e. modhe, gevi = ghetaisí a su mellus / erbas medas tenent custu númene cun carchi pertzisadura: (cun agt. o númene pro calidade) erba apicigosa, benedita, bonnànnaru, burràgia, cabidhuda, craba, cràbina, cràbuna, cristallina, cuadhara, ferrina, grassa, impratiada, istérria, leperina, leporina, limonina, língua, longa, médica, mela, mercuriali, modhi, múrina, muscada, mustatzuda, niedha, nighedha, piluda, pilutza, porchina, pudhina, pudéscia, púdia, pugionina, salia, santa, sardónia, sonajola, stordina, stulada, tessidora, tzerra; (cun sa prep. "de" + númene) erba de àcua, de agullas, de anadis, de arranas, de arresfrius, de arrugas, de arrúngia, de axedu, de batos, de bentu, de braba, de bremis, de brúscia, de buciucas, de callus, de canis, de cannedhus, de cardaneras, de castangiola, de chentu nodos, de chimbe fozas, de cincu filus, de cincu follas, de cincu venas, de cirras, de cogas, de conillus, de cordedha, de coronas, de coscos, de dente, de féminas, de feridas, de flore, de fogu, de frius, de funtanedha, de funtudhu, de gamu, de gatus, de Giudas, de impagliadas, de intzerras, de isprene, de isproni, de lèperes, de margiani, de molentis, de murenas, de murus, de nérbius, de oro, de perda, de pipas, de piricocu, de pódhini, de púlighe, de roca, de sànguni, de seda, de símbula, de soli, de teulada, de tússiu, de tzocu
Sentences
si fuant sétzius a cedhonedhus piticus in s'ebra ◊ dogni erva tenet su valore sou ◊ s'erba crescit a fundus ◊ su pàsculu fit bonu d'erva frisca ◊ màniga casu, màniga, chi su càule est erba!
2.
cussu est pascendu a fura e benemindi, e si betat peri a s'erba gevi! ◊ sa limba de cussu pudidinosu brúsiat s'erva birde! ◊ si ti aiat chérfidu bene no si aiat manigadu su trigu a erva!
Surnames and Proverbs
smb:
Erba
Etymon
ltn.
herba
Translations
French
herbe
English
grass
Spanish
hierba
Italian
èrba
German
Gras,
Kraut.
erbéri 1 , agt Definition
nau de calesiògia genia de pegus, chi papat s'erba e/o matedu coment'e alimentu
Sentences
sa brebei est unu pegus erberi
Translations
French
herbivore
English
herbivorous
Spanish
erbívoro
Italian
erbìvoro
German
Gras fressend.
erbíre , vrb Definition
naschire o pònnere (crèschere, fàere) erba
Synonyms e antonyms
inderbie,
rampudhire,
rupire
Sentences
su logu est totu erbindhe, ma si no torrat a pròere che sicat totu
Etymon
srd.
Translations
French
engazonner,
enherber
English
to grass over
Spanish
herbecer
Italian
inerbire
German
mit Gras bepflanzen.