Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

allupaguàdhu 2 , nm Definition genia de erba chi no sicat mai Synonyms e antonyms nuditzedhu, síntziri Scientific Terminology rba, Polygonum equisetiforme Translations French renouée, centinode English knotgrass, knotweed Spanish hierba de la sangre Italian polìgono German Vogelknöteriche.

brundajàna , nf: brundaxana Definition genia de erba marigosa, erba de isprene, connota coment'e bona po passare is callenturas Synonyms e antonyms brundajò, brundariana, brundedha, brundina, sintàula / cdh. brunzedha Scientific Terminology rbc, Centaurium erythraea, C. maritimum Etymon srd. Translations French centaurée English kind of gentianacaea Spanish hiel de la tierra, hierba pepedorrera Italian biondèlla German Tausendgüldenkraut, Fieberkraut.

cagliúga , nf Definition genia de erba chi assimbígiat a su cagarantzu e po cussu dhi narant cagarantzu areste, molentinu, cocoininni burdu e no est de papare: su sèmene chi faet praghet meda a is codroneras e po cussu dhi narant erba de cardaneras, de cardedhinas o predu feche Synonyms e antonyms concuda 3, pedruveghe / cdh. cagliuca Scientific Terminology rba, Senecio vulgaris Translations French séneçon English groundsel Spanish hierba cana Italian èrba calderina o senecióne German Vogelkraut.

curamarídus , nm Definition erba de cristallu: genia de erba chi faet in oros de mare, in terra salamata, bona po fàere soda, a fàere imbidru o fintzes a meighina po is pedras in is errigos Synonyms e antonyms cristallu 1 Scientific Terminology rba, Salsola kali Etymon srd. Translations French soude salsovie, salicorne English prickly saltwort Spanish pincho, barrilla pinchosa, hierba del cristal, hierba del jabón Italian rìscolo German Salzkraut.

èbra , nf: elva, erba, erva, eva Definition totugantos is vegetales chi creschent chentza fàere a linna e birdes de colore, nau prus che àteru de is chi faent desesi e chi candho sicant faent a fenu; cunsiderandho chi s'erba est modhe, su ctr. est linna ca custa est tostada / e. linnosa = genia de matedu chi no sicat (e paret linna, tostada, ma no própriu erba e no própriu linna), bogat cada annu coment’e puntas modhes e tzeurras chi sicant: unu pagu a mesu tra erba e linna; e. grassa = genias de erba (e fintzes mata) a fògia coment'e pruposa, chi poderant abba meda e faent fintzes in logu e tempus asciutu meda (es. figumorisca) Idioms csn: unu fundhu, una mola de e.; e. ruta = erba créscida aici meda chi si nc'est furriada; e. ínnida = erba sentza de pasci; logu bonu d'e. = chi dhoi at erba meda; pònnere, no pònnere e. = crèsciri, no crèsciri erba; erbas de ortu = erbas chi serbint a cundimentu de is papais; erbas de butecaria = erbas bonas pro mexina; manigàresi su trigu a e. = gosai una cosa innantis de su tempus, aprofitai de ccn.; betàresi a s'e. modhe, gevi = ghetaisí a su mellus / erbas medas tenent custu númene cun carchi pertzisadura: (cun agt. o númene pro calidade) erba apicigosa, benedita, bonnànnaru, burràgia, cabidhuda, craba, cràbina, cràbuna, cristallina, cuadhara, ferrina, grassa, impratiada, istérria, leperina, leporina, limonina, língua, longa, médica, mela, mercuriali, modhi, múrina, muscada, mustatzuda, niedha, nighedha, piluda, pilutza, porchina, pudhina, pudéscia, púdia, pugionina, salia, santa, sardónia, sonajola, stordina, stulada, tessidora, tzerra; (cun sa prep. "de" + númene) erba de àcua, de agullas, de anadis, de arranas, de arresfrius, de arrugas, de arrúngia, de axedu, de batos, de bentu, de braba, de bremis, de brúscia, de buciucas, de callus, de canis, de cannedhus, de cardaneras, de castangiola, de chentu nodos, de chimbe fozas, de cincu filus, de cincu follas, de cincu venas, de cirras, de cogas, de conillus, de cordedha, de coronas, de coscos, de dente, de féminas, de feridas, de flore, de fogu, de frius, de funtanedha, de funtudhu, de gamu, de gatus, de Giudas, de impagliadas, de intzerras, de isprene, de isproni, de lèperes, de margiani, de molentis, de murenas, de murus, de nérbius, de oro, de perda, de pipas, de piricocu, de pódhini, de púlighe, de roca, de sànguni, de seda, de símbula, de soli, de teulada, de tússiu, de tzocu Sentences si fuant sétzius a cedhonedhus piticus in s'ebra ◊ dogni erva tenet su valore sou ◊ s'erba crescit a fundus ◊ su pàsculu fit bonu d'erva frisca ◊ màniga casu, màniga, chi su càule est erba! 2. cussu est pascendu a fura e benemindi, e si betat peri a s'erba gevi! ◊ sa limba de cussu pudidinosu brúsiat s'erva birde! ◊ si ti aiat chérfidu bene no si aiat manigadu su trigu a erva! Surnames and Proverbs smb: Erba Etymon ltn. herba Translations French herbe English grass Spanish hierba Italian èrba German Gras, Kraut.

ebraéntu , nf: ebrientu, erbientu Definition erba de ventu: dhi narant deosi ca faet bene po su 'bentu' de mata (istentinas) Synonyms e antonyms cambiruja, ispigulosa, pigolosa Scientific Terminology rba, Parietaria officinalis Etymon srd. Translations French pariétaire English pellitory Spanish hierba del muro Italian parietària German Glaskraut.

erbastérria , nf Definition custu númene dhu narant a diferentes genias de erba: sa Frankenia pulverulenta, sa Frankenia laevis, sa Plantago coronopus (bona a papare e si prantat puru), s'erba de chentu nodos Polygonum aviculare, sa Polygonum maritimum Scientific Terminology rba, Plantago coronopus Etymon srd. Translations French plantain corne de cerf English buck’s horn plantain Spanish estrella de mar, hierba estrella Italian minutina, erba stella German Schlitzwegerich.

magaidràxa , nf: ammarigraxa, margaridalza, margaridarza, margaridraxa, margaritarza Definition tumata aresti, tamatedha burda, areste, de canes, genia de erba, bona po cura, chi faet a fundhu fintzes mannu, fògias matucas, e bogat unu frutighedhu a bisura de tamatedha pitica cantu su cagagorbu, niedha candho est cota Synonyms e antonyms mammarigarza Sentences at pigau unu chimu de margaridarza e passàndhedhu in s'anca naraiat sas peràulas ◊ mi fiat essiu unu guroni e ajaja iat cicau sa magaidraxa, dh'at pistara e mi dh'at posta e curau su guroni! Scientific Terminology rba, rbc, Solanum nigrum Etymon ltn. *margaritaria Translations French morelle English morel Spanish hierba mora Italian èrba morèlla German Schwarzer Nachtschatten.

mammarigàrza, mammarigàxa, mammarigràxa , nf: marmarigàrgia Definition tumata aresti, tamatedha burda, areste, de canes, genia de erba chi faet a fundhu fintzes mannu, fògias matucas, e bogat unu frutighedhu a bisura de tamatedha minuda cantu unu chíghere, niedha candho est cota: est bona po cura Synonyms e antonyms ammarigraxa Scientific Terminology rba, rbc, Solanum nigrum Translations French morelle English morel Spanish hierba mora Italian morèlla German Schwarzer Nachtschatten.

nebidèdha , nf: annapidedha Definition genia de erba, paret amenta, bona a meighina (e a logos dha ponent fintzes po cundhire papares, su pane cun gerdas) Synonyms e antonyms bragamonti, nébida* 2, nèpeda Sentences mamma at fatu culurzones de patata cun nebidedha comente dhos faent in Ardaule Scientific Terminology rba, Calamintha nepeta Translations French calament English calamint Spanish hierba pastora Italian nepitèlla German Kölle, Bergminze.

nèpeda , nf: népida Definition una genia de erba, coment'e amenta, bona fintzes po meighina Synonyms e antonyms bragamonti, nebidedha Scientific Terminology rba, Calamintha nepeta Translations French calament English calamint Spanish hierba pastora Italian nepitèlla German Kölle, Bergminze.

pedruvèghe , nm: perduveghe, perduvexi, petruveghe Definition genia de erba chi assimbígiat a su pabarantzolu e po cussu dhi narant puru cagarantzu areste, molentinu, cocoininni burdu e no est de papare: su sèmene chi faet praghet meda a is cardaneras e po cussu dhi narant erba de cardaneras, de cardedhinas Synonyms e antonyms cagliuga, concuda 3 Sentences in cussu terrinu petzi bi faghet pedruveghe e pigulosa Scientific Terminology rba, Senecio vulgaris Etymon srd. Translations French séneçon English groundsel Spanish hierba cana Italian èrba calderina German gemeines Kreuzkraut.

pericòne, pericòni , nm: perigone, piricone, piriconi, pirinconi Definition erba de piricocu o frore de santa Maria, genia de erba bona po cura e fintzes a tínghere Sentences po chini de saludi disigiosu, iscova de santa maria, piriconi, narbedha e ammulatza!(S.Melis) Scientific Terminology rba, Hypericum perforatum Etymon ltn. hypericum Translations French hypericum English aaron's beard Spanish hipérico, hierba de San Juan Italian ipèrico German Johanniskraut, Tüpfelharthen.

pidighínzu , nm: pilighinzu, pirighinzu Definition genia de linna chi faet a cannàile longu longu e fine e si che artzat a pitzu de is matas Synonyms e antonyms alúsara, bentitzu, bidichinzu, bintirinzu, elighinzu, filichinzu, inteltzu, mussòrgia, reti, tintiritzu, tretzu Scientific Terminology mt, Clematis cirrhosa Etymon srd. Translations French clématite English clematis Spanish hierba muermera Italian vitalba flòrida German Waldrebe.

trétzu , nm Definition genia de linna chi faet a cannàile longu longu e fine e si che artzat a pitzu de is matas Synonyms e antonyms alúsara, bentitzu, bidichinzu, elighinzu, filichinzu, inteltzu*, mussòrgia, reti, sintzillu, tintiritzu Scientific Terminology mt, Clematis cirrhosa Translations French clématite English greybeard Spanish hierba muermera Italian vitalba flòrida German Waldrebe.

túdhu , nm: (su t. = sutúdhu) Definition puntighedha noa chi bogant is sèmenes mescamente in terra o in s'úmidu, naschindho, fintzes cosa (erba o àteru) fine e longa a bisura de pilu; pilu grussu mescamente de porcu; genia de essidura in sa carre, a puntighedhas piticas (essida de t. = papavarre)/ pònnere su t. de su fritu, de sa timoria = pònnere sa tzudha, inteterare su pilu in s'oru de s'arraighina Synonyms e antonyms grillu 1, inseurru, limbedha, serione, síriu / tudha Sentences sa chibudha at fatu su tudhu ◊ a fríere si ponet sa chibudha a tudhu, puru ◊ unu tudhu de erba, de pilu ◊ si la giogas cun megus, s'arva cana, a tudhu tudhu tota ti l'ispilo 2. ndhe li tirat su pilu a tudhu a tudhu ◊ nos ndhe ponet pódhighe de tudhu in sa carena ◊ si bos naro sa mia, bos ndhe ponet su tudhu e su fritu Scientific Terminology rbr Etymon srd. Translations French bourgeon, brin d'herbe English blade (of grass), sprout Spanish tallo, brote, brizna de hierba Italian tallo, germòglio, filo d'èrba German Thallus, Trieb.