ossàmene , nm: ossàmine, ossàmini Definition is ossos, ossos de animales, de gente Synonyms e antonyms ossamenta / cdh. ussàmini Sentences in su pàtiu bi ant lassadu ossàmine de berveghe Etymon srd. Translations French os, ossements English bones Spanish huesos, osamenta Italian òssi, òssa, ossame German Knochen.

ossiminàdu , agt Definition nau de una carena animale, chi portat s'ossamenta, is ossos Translations French osseux English bony Spanish huesudo Italian ossuto, provvisto di ossa German mit Knochen, knochig.

óssu , nm Definition parte de aintru de sa carena animale fata de sustàntzia tostada meda (càlciu), de colore biancàciu, intrau o agguantau s'unu a s'àteru cun pedhutos fortes e a manera de fàere giogu in is annoigadòrgios (ammontaos de modhímene), permitindho a sa carena de si agguantare e a is músculos de fàere fortza: agiummai totu funt inditaos coment'e s'ossu de… (de sa còscia, de su bratzu e àteru): in sa carena umana funt 206 o 207; de sa petza chi si papat, sa parte chi si fúliat e po cussu bista coment'e su contràriu de sa prupa, s'arrefudu, cosa de fuliare; segundhu su frutu, parte de mesu, tostada, chi portat su chiu o sèmene / min. ossichedhu / genias de o.: de olia, de moriscu (su chi abbarrat de s'ispiga irranada), de morisca, de péssighe, de cariasa, de pruna, de linu (sa parte de mesu chi candho est àrrida si segat e che andhat lassandho su filu) Synonyms e antonyms pisu | ctr. carre, pècia, prupa Idioms csn: ossus de búngiu = su primu annugradorzu de sos pódhighes; su modhímene de s'o. = ossu modhe, itl. cartilàgine, zenia de ossu in colore de beladina, lísiu lísiu chi cuguzat sa conca o punta (o fintzas incàsciu) de un'ossu a manera de fàghere zogu bene paris cun s'àteru; zúghereche su fritu in ossos = àere leadu fritu gai meda de no resessire a si che lu bogare mancu caentèndhesi ora meda; zúghereche una cosa in ossos = fàghere tot'unu cun sa carena, èssere azummai parte de su naturale de sa pessone; contaresili sos ossos, a unu, a unu fiadu = èssiri marriu marriu, zúghere sa pedhe imboligada a s'ossu; torrai a s'ossu = illanzigare meda; agatai o. in sa frisciura = èssere mendheosu, agatare difetos fintzas inue no bi ndh'at Sentences dhi at ghetau unus cantus ossixedhus a us'e cani! ◊ portat doloris a dogna punta de ossu ◊ in donzi peta bi at ossu ◊ est romasu chi si li contant sos ossos ◊ coida dimónia, ispódhia is cambas ca no ses totu a un'ossu! 2. sa morisca est tot'ossu: no bi at impurpidu ca no li at próidu ◊ bi at melaeranu chi zughet ossu modhe, àtera lu zughet tostu 3. intendint su frius aintru de is ossus ◊ soi torrada a s'ossu po su dispraxeri Scientific Terminology crn, rbr Etymon ltn. ossum Translations French os, noyau English bone, stone Spanish hueso Italian òsso, nòcciolo German Knochen, Kern.

«« Search again