Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
chinníre , vrb: cinni,
cinniri Definitzione
fàere un'ingestu po inditare calecuna cosa; mòvere; mòvere is prabaristas serrandho e aperindho is ogos; tirare sa fune a is boes giuntos, po dhos manigiare
Sinònimos e contràrios
abbadiai,
chizire,
fritire,
gínniri,
mòere,
tzindhire,
tzirigare
Maneras de nàrrere
csn:
fuire a chinnire oju = fuire che lampu; chinnire s'oju = itl. strizzare l'òcchio
Frases
su note no chinnit ocru, no fachet una ghilimada ◊ no cinniat ogu ◊ si ndhe riet a tostu a tostu poi tzinnit de oju a sa comare ◊ malos, chena chinnire pibirista a unu póveru animale ant fatu gherra
2.
no mi at mancu chinnidu ◊ ndhe giuches de intreore: no saludas, colas téteru, intreu, no ti chinnis mancu apenas! ◊ est ruta e la creiant morta ca isteit maigantu chena chinnire
3.
su bentu chinnit sa fiama de sa candhela ◊ chi ti cinnis de ingunis arguai de tui! ◊ est tremendhe prus de tzinnindhe ◊ ti matzucant, ti chinnint che sedatu ◊ cun is ossus arrogaus, no si podiat mancu cinni ◊ no si chinnit in ojos ◊ candu fuedhàt issu nisciunus si cinniat (I.Murgia)
Ètimu
ltn.
cinnus
Tradutziones
Frantzesu
remuer,
bouger,
se mouvoir peu
Ingresu
to move (little)
Ispagnolu
esbozar,
hacer señas,
mover
Italianu
muòvere,
muòversi pòco pòco
Tedescu
bewegen,
sich bewegen.
chinníre 1, chinníri , vrb Definitzione
fàere un'aperta, un'afilada, una segada chi paret fine che unu filu, a unu traste de cosa tètera, mescamente a un'istrégiu (in cobertantza, si narat de gente chi bogat fama mala, chi s'imbrutat s'onore)
Sinònimos e contràrios
abbèrrere,
afilai,
cannire*,
filiri,
frasellare,
fresai,
sacai,
scanniri,
sinniai,
tinnire
Frases
si chinnit una tassa, una cíchera, e dónnia cicílliu ndi aciocas a domu!
Sambenados e Provèrbios
prb:
tatza chinnida niune la neat
Tradutziones
Frantzesu
fendre,
fêler
Ingresu
to cleave
Ispagnolu
rajar,
resquebrar
Italianu
fèndere,
incrinare
Tedescu
spalten,
einreißen.